Corrupció electoral a Melilla: les claus del cas

Un nou cas de corrupció en uns comicis sacseja en aquesta campanya la ciutat de Melilla, acostumada, –segons té dit el seu expresident Juan José Imbroda– a la «vergonya» de l’actuació d’una «trama vella» de compra de vots entre la població més empobrida.

A la ciutat autònoma, fins dimarts el Partit Popular i la formació local Coalició per Melilla (CpM) es repartien gairebé a parts iguals les possibilitats d’aconseguir el govern autònom. Però l’acció policial ha colpejat CpM, confirmant les especulacions que es feien a Melilla des de la setmana passada.

L’operació continua oberta, de moment amb un saldo de deu detinguts i deu registres en diversos locals i domicilis de la ciutat. Hi ha també un misteri sense resoldre en el cas: de més d’11.000 sol·licituds de vot per correu realitzades, no han arribat a 1.500 els presentats finalment a les oficines de Correus de Melilla. ¿On és la resta dels sobres?

La Policia Nacional fa indagacions sobre l’existència d’una trama dedicada a la compra de vot emès per correu per a les eleccions del 28M, –que a Melilla són úniques, municipals i autonòmiques–, que hauria intentat reunir almenys 2.000 vots fraudulents, o sigui, emesos a canvi de diners a favor d’un o diversos candidats. La quantitat de vot que hauria pogut defraudar la xarxa si no l’hagués parat la Policia hauria reunit prou quantitat per desnivellar fraudulentament el resultat electoral a la ciutat.

Han sigut objecte d’investigació en diferents nivells més de 100 persones de diversos punts de Melilla, fins que la indagació es va anar tancant sobre ambients delinqüencials i en dos entorns familiars de persones pròximes a Coalició per Melilla.

Una de les línies de la investigació –que encara continua oberta– es manté atenta a seguir pistes d’un possible impuls estranger, o direcció de la compra de vots des del Marroc.

Tractant-se d’un delicte estratègic, perquè pot afectar la credibilitat del sistema electoral, porta les indagacions la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional. La investigació es dirigeix des de Madrid, si bé compta amb agents d’Informació de la Prefectura Superior de Policia a la ciutat, que van ser els primers a instruir les irregularitats que van donar inici a les indagacions.

El desplegament d’Interior contra la corrupció electoral de Melilla ha inclòs també un reforç de policies de seguretat ciutadana per a la custòdia d’instal·lacions de Correus i escorta de carters.

En aquestes tasques de seguretat prèvies al cop d’aquest dimarts també hi han participat la Guàrdia Civil i la Policia Local. 

Fins al moment, de fonts pròximes al cas ha transcendit que dos capos locals de la venda al detall d’haixix, d’origen marroquí, haurien mogut els seus camells o operaris de Melilla oferint a persones d’estrats deprimits de la població pagaments d’entre 50 i 200 euros –«per al Mercadona», deia un dels compradors– a canvi de cedir el seu vot, a més de suposades promeses d’una ocupació amb càrrec al govern de la ciutat autònoma quan es constituís el nou consistori.

Els seus objectius són en bona mesura persones amb doble residència, o sigui, amb domicili oficial a Melilla però amb vivenda al Marroc, i sovint lligades familiarment entre si.

El venedor havia d’entregar fotocòpia del seu DNI i deixar que la trama votés per ell. El tracte s’ha arribat a oferir a famílies senceres. Qui venia el seu vot ni tan sols havia d’aparèixer a l’oficina de Correus: la trama s’encarregaria de portar el vot, fins a 20 o 30 sobres per operari, directament fins al servei postal, com s’ha fet a la ciutat en comicis passats, presentat només l’acreditació censal de cada remitent.

Però la trama s’ha trobat obstacles a la mateixa oficina de Correus –arran de mesures de control instades per la Junta Electoral–, i ha intentant desviar els enviaments utilitzant la possibilitat de fer-ho des d’altres oficines de Correus. Per exemple, a Barcelona. Per això la investigació també s’ha estès a la capital catalana.

Les Forces de Seguretat van mirar durant la setmana passada d’aturar la sortida de documentació electoral al ferri que va a la península o a través dels passos fronterers amb el Marroc.

En la primera setmana de maig, agents de la Policia Nacional de Melilla van tornar a rebre avís de cues per tramitar vots per correu a l’oficina postal de la ciutat, com havia passat en convocatòries electorals passades. És un fenomen que ja coneixen, ja que Melilla fa cinc comicis seguits que és la ciutat d’Espanya amb més percentatge de vot per correu.

El dilluns 8 de maig i el dimecres 10, cinc carters que portaven a sobre enviaments postals electorals van patir assalts del que aleshores se suposava era la mateixa trama que tenia «una presència intimidadora» a l’oficina de Correus, segons les mateixes fonts.

Interior va decidir el reforç de la custòdia policial d’aquesta infraestructura, així com seguir amb cotxes patrulla de Policia i Guàrdia Civil la ruta dels carters per la ciutat.

Per al 17 de maig, ja hi havia acumulades 9.905 sol·licituds de vot per correu en la circumscripció de Melilla, per a 55.186 electors que integren el cens de la ciutat autònoma. Això suposava el 17,95%, un percentatge molt superior a la mitjana del 2,47% de vot per correu a la resta d’Espanya.

El percentatge, segons una acta de la Junta Electoral de Zona emesa dijous passat, també era molt superior a la ja alta xifra de vot per correu registrada en les eleccions generals del novembre del 2019: 10,96%. També supera de molt el percentatge de vot per correu en les eleccions locals del maig del 2019: 7,78%. «Aquestes xifres són insostenibles, i sense més esforç intel·lectiu fan pensar que poguessin existir irregularitats en el procés de vot per correu», concloïa la Junta Electoral de Zona.

El 17 de maig els seus jutges van ordenar als funcionaris de Correus de Melilla exigir el DNI a qui arribés a l’oficina a entrar un o diversos vots per correu. Si qui s’acosta no és el mateix votant, haurà de mostrar una sol·licitud cursada pel votant original davant la Junta Electoral acreditant ser impedit d’acudir-hi ell mateix.

Per quan es va aplicar aquesta exigència, la Policia ja havia destacat dins de les oficines de Correus agents d’informació sense uniforme amb ordre d’identificar aquells que arribessin a Correus amb més d’un sobre a les mans per votar.

El frau sembla aturat: en el dia d’avui només s’han acostat a deixar el seu vot per correu 1.302 dels 11.707 vots postals que ja anaven sol·licitats.

Ni els camells de l’haixix que estaven temptant votants com els seus caps narcos són a l’esglaó superior de la trama. Després de la compra de vots hi hauria una demanda –o direcció– política, a la qual apunta la detenció de dos dirigents de Coalició per Melilla. Es tracta de Mohamed Ahmed Al-lal, conseller de Districtes, Joventut i Participació Ciutadana en el govern de Melilla i número 3 del partit, i d’Abdelilà Noureddine Ahmed, col·laborador d’aquesta força política i gendre del president i líder històric de CpM, Mustafa Aberchan.

A Aberchan –que va participar el 10 de març passat en un acte de la Trobada del Túria, a Las Palmas, de partits regionalistes a l’esquerra del PSOE– encara li queden tres mesos d’inhabilitació associada a la seva condemna, el 2011, per la seva participació en el frau electoral –també consistent en una compra de vots– en les eleccions generals a Melilla del 2008. Al-lal i Ahmed són dos de deu detinguts, tots posats ja en llibertat i posats a disposició del Jutjat d’Instrucció 2 de Melilla, en una cadena de captures que va començar dilluns a la nit. Als detinguts se’ls imputa, segons fonts policials, dues figures penals: un delicte electoral i un altre de pertinença a grup criminal. 

Nou registres en diversos punts de la ciutat han flanquejat a les detencions. En almenys dos d’aquestes entrades la Policia ha confiscat material electoral. Un d’aquests registres s’ha portat a terme en un local d’una agència que fa propaganda per a CpM.

Novament Melilla pateix la corrupció d’una trama que, en paraules del candidat popular Juan José Imbroda, «és vella». Divuit inculpats –entre ells el secretari general local del PSOE i el líder de Coalició per Melilla– van ser jutjats per frau en el vot per Correu per al Senat en les eleccions del 2008.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A les persones captades llavors se’ls oferia una feina a l’administració local. En aquella ocasió va ser una denúncia del PP la que va impulsar el judici; avui ha sigut una de Vox la que ha mogut la Junta Electoral de Zona a demanar mesures. No ha transcendit encara que cap dels detinguts tingui antecedents de participació en la trama ja jutjada del 2008.

En el frau d’aquell any, que va implicar 211 anys de petició global de presó per la Fiscalia, hi va participar personal de Correus, i hi va haver també assalt a carters per aconseguir els cobejats sobres de votació postal.