Collboni, disposat a pactar amb Comuns o amb Junts per governar a Barcelona

Dels tres candidats que les enquestes pronostiquen que tenen opcions de guanyar, és el socialista Jaume Collboni qui té més vies de pacte obertes, ja que Ada Colau i Xavier Trias es presenten com a dos alcaldables antagònics i, per tant, amb un veto creuat irrompible. Acabi guanyant o no, el que deixen clar els sondejos és que serà el PSC qui tindrà a les seves mans decidir quina coalició governa a Barcelona. Però quan es pregunta a Collboni si prefereix tornar a anar de bracet amb els comuns o bé pactar amb Junts, la resposta és una evasiva.

«Quedarem primers i prefereixo guanyar àmpliament», haremarcat el cap de llista socialista aquest dimarts en una entrevista a TV-3 que li ha plantejat per enèsima vegada aquesta qüestió. No és una resposta ingènua. El seu partit és conscient que del desig a la realitat hi va un bon tros, però prefereix no quedar pres de les paraules grandiloqüents que solen llançar-se en campanya. La consigna és no casar-se amb ningú, deixar oberta la porta per pactar a conveniència, ja sigui mirant cap a l’esquerra o mirant cap a la dreta.

Collboni no va més enllà de repetir les tres condicions des de les quals està disposat a teixir aliances, tot i que aquestes també deixen algunes pistes sobre per on poden anar els trets després del 28M. D’una banda, assegura, els seus socis hauran d’estar d’acord amb el creixement econòmic. En els seus mítings sol carregar contra el plantejament de «decreixement» que, segons el seu parer, fa Colau. I en aquesta carpeta inclou també com a imprescindible que cal defensar l’ampliació de l’aeroport del Prat, una anatema per als Comuns.

La segona condició que posa és estar en contra de retallades i privatitzacions, consigna que llança principalment amb un ull posat en Trias. I la tercera és que hi hagi un compromís de mantenir una «relació lleial amb l’Estat espanyol i les institucions europees», un missatge destinat a deixar fora de l’equació qualsevol formació independentista que encapçali que s’ha de tornar a intentar un nou 1-O a Catalunya.

Amb les enquestes a la mà, la radiografia que fa Collboni és que els barcelonins demanen un «canvi» al capdavant de l’alcaldia, amb la qual cosa els socialistes busquen especialment que Colau no porti la vara i que aquestes eleccions suposin la seva sortida del consistori. Xavier Trias ja ha dit que, si ell no és alcalde, es tornarà a jubilar i no es quedarà a l’ajuntament. Si el PSC queda primer, haurà de decidir si pacta amb els Comuns o amb Junts sabent que els seus dos líders probablement no continuaran. Si queda segon, haurà de decidir si opta igualment a l’alcaldia pactant amb qui quedi tercer per intentar desbancar el guanyador.

O alcalde o l’oposició

El que sí que ha assegurat en aquesta campanya és que no serà soci minoritari de cap govern i que, per tant, descarta qualsevol escenari que no sigui ser alcalde. O en altres paraules: o és alcalde o el seu destí serà quedar-se a l’oposició. ERC, que ha quedat despenjada de les opcions de victòria, ha recuperat el veto del 2019 als socialistes i ha dit que no hi pactarà.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions municipals a Barcelona 2023

El PSC crida a concentrar el vot en l’«autèntica esquerra» per garantir el final de l’era Colau

En els vuit anys que fa que encapçala el PSC a la capital, Collboni no havia tingut mai tan a prop la possibilitat de recuperar el comandament de la ciutat que el seu partit va perdre el 2011. La seva estratègia per desempatar amb els seus principals contrincants és, precisament, interpel·lar tant el votant moderat que anhela una ciutat d’«ordre i seguretat» com el «progressista» que està «decebut» amb un ‘modus operandi’ de Colau que qualifica de «dogmàtic» i del qual renega malgrat que els socialistes governen en coalició amb els Comuns a Barcelona.

Estar en disposició de guanyar tant a Nou Barris com a Sarrià és la seva filosofia, una pauta que li permeti després valorar quin pacte li convé més, una elecció que no estarà desvinculada dels interessos electorals que el PSC té a Catalunya amb Salvador Illaal capdavant.