Admissió a tràmit

El Tribunal Europeu de Drets Humans revisarà la condemna de Sànchez i Turull pel procés

  • El Suprem condemna Junqueras, Romeva, Turull i Bassa pel delicte de malversació més greu

  • Multimèdia/ ¿On són i on eren els líders del procés?

El Tribunal Europeu de Drets Humans revisarà la condemna de Sànchez i Turull pel procés
4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Els temps judicials del procés se superposen. Mentre el Tribunal Suprem pràcticament acaba d’adaptar la sentència que va dictar per als líders de l’1-O a la reforma penal pactada entre el Govern central i ERC, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit les demandes de dos d’ells: Jordi Sànchez i Jordi Turull, presentades el 23 i el 30 de juny del 2020, respectivament. Es tracta de les primeres admissions que es coneixen, tot i que tots els condemnats van anunciar que l’últim partit d’aquest assumpte es jugaria en terreny europeu.

Això significa que ara el TEDH revisarà la sentència del Suprem a partir de les demandes presentades per Sànchez i Turull, així com les al·legacions que presenti Espanya, al qual el tribunal ha dirigit una sèrie de preguntes que han de ser respostes abans de setembre. En les seves demandes, tant l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com l’exconseller i exdiputat de Junts denuncien la violació de diversos articles dels protocols al Conveni Europeu de Drets Humans per a la Protecció dels Drets Humans, però també del mateix conveni, com el dret a la llibertat i la participació en afers públics. Tots dos argumenten que el procediment judicial seguit a Espanya els va impedir exercir com a diputats del Parlament i fins i tot en els debats d’investidura en els quals optaven a presidir la Generalitat.

En concret, Sànchez esgrimeix que se li va prohibir participar en la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de desembre del 2017 a les quals es presentava com a número dos de la llista, i després exercir com a diputat, perquè va resultar elegit. Destaca que en una de les resolucions en les quals se li va negar la llibertat es va argumentar que mantenia el seu «ideari sobiranista, constitucionalment vàlid, però impossibilita el convenciment d’impossible reiteració delictiva que es tindria respecte de qui professi la ideologia contrària».

Tampoc el van deixar presentar-se al seu ple d’investidura com a candidat a la presidència del Govern català el 12 de març del 2018 ni al ple del 13 d’abril, després de l’intent fallit d’investidura de Jordi Turull. També destaca «la suspensió de les funcions de diputat del Parlament» per aplicació del que està previst en la llei d’enjudiciament criminal per als processats per rebel·lió, com era llavors el seu cas, tot i que després va ser condemnat per sedició i, després de la reforma, el delicte a què obeeix la pena que se li va imposar es va canviar al de desordres públics agreujats.

Jordi Sànchez, que explica que es va retirar de la demanda davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides poc abans que aquest emetés el seu dictamen, el maig del 2020, per poder interposar demanda contra Espanya davant el TEDH, assenyala que el juliol del 2022 va concloure que l’Estat espanyol va incomplir l’article 25 del pacte al suspendre’ls de funcions després del seu processament. Sànchez ha assenyalat a Twitter que aquesta decisió és «un pas molt important» perquè «obligarà Espanya a explicar-se davant el TEDH abans del pròxim 1 d’octubre»: «Estic convençut que serà condemnada i emplaçada a evitar nous abusos [...] Sempre havíem dit que Europa ens donaria la raó. El camí ha començat. ¡No el desaprofitem!», ha afegit.

A presó sense fet rellevant

Per la seva banda, Jordi Turull, que també a Twitter ha mostrat la seva satisfacció amb un «ho vam dir i ho farem. Combatrem aquest activisme polític judicial de l’Estat contra l’independentisme on sigui necessari», esgrimeix en la seva demanda que sent diputat al Parlament, «sense que hagués passat cap fet rellevant, va ser posat en presó provisional pel Suprem» el 23 de març enmig del debat d’investidura com a candidat a la presidència del Govern català.

«La seva presó va formar part d’una actuació coordinada dels poders públics espanyols a fi que un diputat independentista processat no pogués accedir a la presidència de Catalunya, ja que, en virtut de la presó provisional, el demandant va haver de renunciar a la seva candidatura i es va veure privat de l’exercici dels seus drets com a parlamentari», afirma en la seva demanda.

Notícies relacionades

Destaca que en la interlocutòria del Tribunal Suprem que el va enviar a la presó s’afirmava que no «s’aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d’aquest instructor hagi de ser permanent» i no tornés a apostar per la unilateralitat.

El seu recurs d’empara, igual que el de Sànchez, va ser rebutjat amb tres vots particulars. En aquest sentit al·leguen davant Europa que dos dels magistrats que van validar la seva condemna, Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, després es van abstenir de participar en altres recursos relatius al procés per pèrdua d’imparcialitat. Tots dos, junt amb Joaquim Forn i Josep Rull, van fer una vaga de fam per intentar que el Constitucional avancés la resolució de les seves empares.