Frau electoral
Així es compra el vot per correu: les trames s’acarnissen amb la marginalitat, oferint ocupació o vals de menjar
La justícia ha investigat fraus a Melilla en eleccions del 2007, 2008 i 2015
La justícia ha investigat en els últims anys diverses trames de frau en el vot per correu a Melilla que no sempre han conclòs en condemnes, però que evidencien pràctiques que aprofiten determinades ‘debilitats’ del sistema electoral i la falta d’escrúpols d’alguns dirigents polítics per manipular els resultats. Són actuacions que s’acarnissen amb sectors de població marginals, als quals s’ofereixen petites quantitats en metàl·lic, vals de menjar o l’expectativa de ser contractats per l’administració.
La presumpta trama que s’investiga aquests dies al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Melilla, sota secret de sumari, indaga un presumpte frau després que es coneguessin els assalts a empleats de Correus portadors de la documentació electoral. En aquesta ocasió els pagaments que s’oferien als electors serien d’entre 50 i 200 euros.
De fet, la investigació policial se centra en ambients relacionats amb el narcotràfic local. Els peons de la trama serien delinqüents habituals de Melilla encarregats d’oferir a famílies empobrides petites quantitats de diners –«per al Mercadona», deia un dels compradors– i de prometre llocs de treball quan es formés un nou govern local.
La ciutat autònoma va protagonitzar un episodi especialment greu el 2008 que va concloure el seu periple judicial el febrer del 2021, quan el Tribunal Suprem va confirmar les condemnes a l’expresident de Melilla Mustafa Aberchan, de Coalició per Melilla (CPM), i a l’exsecretari general dels socialistes Dionisio Muñoz Pérez a dos anys de presó per delicte de falsedat i dos delictes electorals. També en aquesta ocasió els vots es compraven a canvi de prometre contractes en futurs plans d’ocupació que depenien dels grups polítics implicats.
Cartes que certificaven llocs de treball
Concretament, i segons va considerar provada la justícia, als electors se’ls prometia que serien contractats en els plans d’ocupació amb preferència respecte d’altres persones, cosa que constituïa un important estímul a causa del nombre d’aturats que hi ha a Melilla, segons va arribar a afirmar la justícia en les seves resolucions.
Els implicats van arribar a enviar cartes que anunciaven als destinataris que havien sigut preseleccionats per als plans d’ocupació. El text de les missives feia creure que havien sigut remeses per la Unitat de Promoció i Desenvolupament (UPD), organisme dependent de la Delegació del Govern i la funció del qual consistia, precisament, a gestionar els plans d’ocupació. Els destinataris eren emplaçats en un lloc concret al cap de pocs dies de la jornada electoral, cosa que va fomentar la seva creença en la realitat del compliment de la promesa.
La propagació de la notícia de la possibilitat d’obtenir feina a canvi de sol·licitar el vot per correu va ser tal que el percentatge va augmentar aquell any més del doble, ja que va ser de l’11,42% respecte a les eleccions generals del 2004 (5,39%).
Quant a l’operativa del frau, n’hi havia prou que una persona reclamés el vot per correu presentant el seu DNI i que al ser rebuts els documents del vot els entregués a la seu dels partits polítics implicats. Una vegada allà, ja no era necessària la intervenció del votant, perquè una persona del partit polític triava l’opció a la seva conveniència i la introduïa en el sobre de votació, i la ficava en un altre sobre que era entregat a Correus.
En alguns casos es van arribar fins i tot a omplir els impresos de sol·licitud de la certificació del cens i es portava el resguard de la sol·licitud a la seu del partit, o els implicats s’acostaven a la casa del votant per interessar-se per la realització dels referits tràmits. Un altre sistema passava per aconseguir l’atorgament de poders notarials per sol·licitar la certificació del Cens, i els apoderats eren persones afins a CpM i, rebuda la documentació, la posaven a disposició del partit.
Investigació el 2015 per vals de menjar
El 2021, Equo també va denunciar suposades irregularitats en el vot per correu a Melilla. Aquesta formació pretenia que s’anul·lessin les eleccions locals celebrades el 24 de maig del 2015, i que es repetissin.
Però els jutges van considerar que la denúncia era «imprecisa» i «vaga»: «Es relata de forma una mica velada un mecanisme fraudulent per a l’alteració del vot per correu mitjançant la seva compra, que dedueix l’actora de l’existència d’una sèrie d’anomalies verificades durant el procés electoral, la campanya i precampanya, i que consistirien en fets entorn de l’oficina de correus com persones entregant multitud de sobres, vigilància dels activistes d’un partit a l’oficina, persones que agafaven centenars de números i fortes discussions dins de l’oficina que han obligat fins i tot a les autoritats a enviar nombrosa força policial...». (sic).
Els denunciants també van entregar un estudi estadístic que incidia en el pes del vot per correu a la ciutat autònoma en comparació amb altres circumscripcions i en particular amb Ceuta.
Aquest informe també cridava l’atenció en la presència de vot per correu en els focus de marginalitat de la localitat. Equo considerava, per això, que hi havia prou «indicis» que feien suposar l’existència de «possibles trames de compra de vots, en els últims anys centrat en els vots per correu».
Notícies relacionadesPerò els magistrats de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia van considerar finalment que la versió d’Equo era «insostenible» i «una construcció especulativa» que mancava «de la més mínima dada objectiva en què fundar-se». Els jutges lamentaven que Equo no arribava a dir qui comprava els vots i qui els venia: «I no s’ha realitzat cap esforç probatori amb la finalitat de justificar una sola operació fraudulenta de l’índole que es denuncia», van concloure els magistrats.
També a Melilla, el Jutjat Penal número 1 va obrir una causa per delictes electorals contra el responsable d’una associació cultural anomenada Numidia, anomenat Chipirón, que de cara a les eleccions a l’Assemblea Autònoma de la ciutat del maig del 2007 hauria omplert presumptament sol·licituds de vot per correu per posteriorment tenir accés a la documentació, amb la promesa de vals de menjar de 60 euros canviables en uns determinats supermercats emesos per la Viceconselleria de Benestar Social de Melilla. Es va investigar aquest ciutadà i el viceconseller, que van resultar finalment absolts.
