Jaume Collboni: «Xavier Trias vol tornar per reorganitzar l’independentisme de dretes»

En el seu tercer intent per ser alcalde, Jaume Collboni (Barcelona, 1969) ho té més a prop que mai. Contra pronòstic, i després de deixar el govern municipal el gener passat, el candidat del PSC ha aconseguit colar-se a la ‘photo finish’ a les portes del 28M trencant la dicotomia inicial entre Ada Colau i Xavier Trias. Les eleccions a Barcelona estan en un pam de terreny i les enquestes apunten que són cosa de tres. Reivindicant-se com l’alternativa «progresista» i «moderada» a l’alcaldessa, amb qui ha compartit govern, aspira a retornar als socialistes una vara de comandament que van perdre fa 12 anys i que tant el líder del PSC, Salvador Illa, com el president del Govern central, Pedro Sánchez, anhelen per assolir els seus objectius a Catalunya i a la Moncloa. ¿Per què està tan segur que guanyarà?

Perquè coincideix amb una demanda de canvi a la ciutat, d’obrir una nova etapa. Després d’uns anys sense alcaldies del PSC, molta gent ha arribat a la conclusió que amb nosaltres torna la Barcelona que funciona, la que ha donat els millors anys. Hi ha certa fatiga d’una manera de fer política que representen tant Trias com Colau basada en la tensió, a polaritzar i dividir.

¿Considera que ara Barcelona no funciona?

El que necessita la ciutat és bon govern, diàleg, consens, progrés, oportunitats, ordre, orgull. Això està atribuït a les sigles del PSC. Sempre hem treballat per una ciutat segura i ordenada, per generar treball i accés a la vivenda. 

¿Per què creu que ha aconseguit col·locar-se en una ‘photo finish’ a tres?

Ni la senyora Colau ni el senyor Trias s’esperaven que el PSC estigués encapçalant les enquestes a hores d’ara. Ells se les havien promès molt felices fent aquell pacte del restaurant en què acorden que la campanya anirà de dos. Però Barcelona és molt més que les opcions de Junts i dels Comuns. Hi ha una Barcelona que vol trobar-se a si mateixa i hem trencat una polarització pactada.

¿No és una contradicció presentar-se com a alternativa a Colau i esmenar la seva política quan ha governat amb ella cinc anys i mig?

La gent vol obrir nova etapa i tenir un nou alcalde que sigui progressista. Jo represento aquesta nova etapa.

¿És una prioritat impedir que Colau torni a ser alcaldessa?

És una prioritat tenir un nou alcalde amb un estil molt diferent. Colau confon massa sovint progressisme amb dogmatisme. Nosaltres som un partit d’esquerres, transformador, que ha canviat la ciutat de dalt a baix durant molts anys i ho hem fet dialogant, no crispant i dividint. La proposta de superilles dels Comuns va ser tombada per tots els grups en l’últim plenari, també la reserva del 30% per a pisos socials, i la ronda de Sant Antoni s’imposa per decret. Això ha de canviar.

Si és tan crític amb aquesta manera de fer, ¿per què no va trencar el govern?

Va ser amb la sortida de la pandèmia quan Colau i els Comuns van intentar imposar el seu programa de màxims no només a la resta de grups de l’oposició i a sectors sencers de la ciutat, sinó també als seus socis de govern. Però la nostra responsabilitat era aportar estabilitat i responsabilitat a la coalició.

¿Segur que no intentarà ser alcalde si queda segon?

Quan un no guanya, perd. I quan un perd, se’n va a l’oposició. Són les regles del joc.

El 2019 no va ser així.

No veig motius perquè no hagi de ser així. El 2019 era un context molt diferent. Va guanyar un candidat independentista amb un programa que apel·lava a aquesta ideologia en un moment de molta tensió i hi havia una majoria progressista.

¿En base a què pactarà?

Aspiro a governar sense lligams. Jo ho tinc clar: plantegem unes bases per governar la ciutat que passen pel creixement econòmic, que per nosaltres és la manera de combatre la desigualtat i la pobresa, i no pel decreixement; blindar polítiques socials sense retallades ni privatitzacions i que l’ajuntament funcioni amb lleialtat a l’Estat i a les institucions europees. 

¿Aquestes condicions encaixen amb un pacte amb Trias?

Hauria de respondre ell. Cada dia s’aparella i es desaparella amb els socialistes. Jo faig una oferta molt concreta.

¿Per què creu que Trias vol tornar a ser alcalde?

Perquè vol fer un servei al seu partit, a [Carles] Puigdemont i a [Laura] Borràs. Amaga les sigles i la identitat d’un projecte independentista que suposa un dels riscos d’inestabilitat més importants que té Catalunya. És important saber què el motiva a tornar. Respon a una gestió interna per reorganitzar l’independentisme de dretes, més que a un projecte de futur i confiable per a la ciutat. 

¿Acceptar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat serà imprescindible per teixir aliances?

Jo no comparteixo la posició dels Comuns. Plantejaré en els 100 primers dies una comissió de treball que expliqui les alternatives per a aquest creixement de l’aeroport perquè ens hi juguem el futur i l’economia de la ciutat i del país. El futur serà que els vols curts, com ha aprovat França, siguin substituïts progressivament per alta velocitat ferroviària. Però els vols a Boston o a Hong Kong només es poden fer amb avions grans.

¿És compatible apel·lar al vot progressista i, alhora, al moderat?

Moderació és sentit comú, tenir una ciutat ordenada i que les coses funcionin. Moderació és no extremisme, no radicalitat. Més que una ideologia, és una actitud davant de la política, la que té el PSC.

¿No l’incomoda que votants de dretes, de Ciutadans, per exemple, es puguin sentir atrets pel seu projecte?

Una candidatura en què hi ha Lluís Rabell, que procedeix del moviment veïnal, o Raquel Gil, que ve del moviment sindical, és una candidatura que expressa tradició obrera. El PSC té en aquesta etapa una gran capacitat d’atraure sensibilitats diferents com a partit d’esquerres i socialdemòcrata.

¿Per què considera necessari reivindicar que la seguretat és d’esquerres?

Perquè a qui més afecta i perjudica la inseguretat és als barris i a la gent més vulnerable. Una política social de cohesió és justament la política de seguretat. Hi ha un terme mitjà. Hi ha una dreta i ultradreta que exagera, magnifica i amplifica la inseguretat, i una part de l’esquerra que fa negacionisme amb un tema que n’afecta molts a les classes populars i que si no el vetllem correm el risc que s’impregni de discursos radicals. 

Aposta per promoure el repartiment dels turistes més enllà del centre. ¿Quins altres punts de la ciutat promouria com a alternativa?

S’ha de gestionar el turisme i evitar la massificació. No podem créixer en més places hoteleres, hem de créixer en qualitat, que és molt més que grups de turistes fent fotos. Hi ha el turisme cultural, el gastronòmic. És aquesta diversitat d’experiències la que hem d’anar a buscar.

Ha promès revocar la reforma de la ronda de Sant Antoni. ¿Pensa revertir també la superilla de Consell de Cent?

La reforma de la ronda de Sant Antoni és una decisió unilateral de l’alcaldessa en contra de l’opinió de la resta de grups. La revocaré i tornaré a convocar els veïns per refer el consens. Consell de Cent és un eix pacificat com Enric Granados o com l’avinguda Gaudí. Hem de tornar a un model de pacificació que no vagi en contra de ningú. El que no té sentit és pretendre, com pretén Colau, imposar a la resta de barcelonins 22 Consells de Cent. És inviable des del punt de vista econòmic, suposaria limitar la inversió en els barris, que és una de les meves prioritats. Té més sentit recuperar 30 interiors d’illa, que no afecten la circulació. 

¿Pot garantir que amb la llei de vivenda que ha aprovat el Govern central es reduirà el preu dels lloguers?

Puc garantir que no pujaran, que ja és molt. Els preus baixaran quan hi hagi més oferta. El meu compromís és mobilitzar tots els recursos per a això. Ara que tenim el sòl cal prémer l’accelerador, a més d’aplicar mesures per a joves menors de 35, com un pla d’emancipació per ajudar a pagar mobles i subvencionar fins a 500 euros lloguers de pisos que ara estan buits. 

Notícies relacionades

El PSC cerca que un desgast d’ERC a les eleccions del 28M escurci la legislatura d’Aragonès

Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Jaume Collboni en les eleccions municipals

Tant Illa com Sánchez vinculen els seus objectius a Catalunya i a la Moncloa amb governar Barcelona. ¿Sent la pressió?

La pressió que sento és les ganes de canvi de la ciutat. El vot a la meva candidatura és un vot a favor de Salvador Illa i a la política del PSC a Catalunya i un vot a favor de Pedro Sánchez i les seves polítiques netament d’esquerres.