¿Què és el que ha d’aclarir Villarejo de l’operació Catalunya contra Sandro Rosell?

Aquest divendres, si la vaga de funcionaris judicials ho permet, també estan citats a declarar com a imputats davant el jutge l’exinspector de policia Antonio Giménez Raso i el policia que redactava els informes de la UDEF sobre Rosell. Al que no s’ha pogut citar ha sigut Marc L. Varri, l’agregat de l’FBI a l’Ambaixada dels EUA el 2015, per la falta de col·laboració nord-americana.

L’excomissari Villarejo està imputat en gairebé una cinquantena de peces del cas Tàndem, en el qual des de l’Audiència Nacional s’investiguen les clavegueres policials. Això no li ha impedit ser citat al Congrés dels Diputats a declarar en les diferents comissions d’investigació creades per l’operació Kitchen, en la qual es va espiar l’extresorer del PP Luis Bárcenas amb mitjans del Ministeri de l’Interior i per agents de policia. En la seva última compareixença, Villarejo va assegurar que l’operació Catalunya s’havia gestat en les entranyes de la presidència del Govern durant el mandat de Mariano Rajoy i sota el control de la llavors vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, com a responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). I això, malgrat que en la seva agenda, amb la qual se’l sent comentar el que ell anomenat el projecte Barna, és amb la que era secretària general del PP, María Dolores de Cospedal.

Malgrat el paper protagonista que Villarejo sol assumir referent a suposats serveis prestats a l’Estat i la seva participació en la mateixa operació Catalunya, assegura no haver intervingut en la investigació per la qual Rosell va estar gairebé dos anys pres i va acabar sent absolt. Gràcies als àudios que ell mateix gravava, trobats al seu domicili durant els registres del cas Tàndem, així com a les agendes en les quals apuntava amb qui es reunia i què deien, es coneix com Cospedal el posa en contacte amb l’expresidenta del PP català Alícia Sánchez-Camacho. En la trobada, ella apunta als Rosell, família de la qual diu que, junts amb els Pujol i els Sumarroca, va fundar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

La querella de Rosell assenyala que el 8 de gener del 2014 Villarejo es va posar en contacte amb José Luis Pérez Clemente, que deia tenir informació sobre presumptes conductes irregulars de Rosell. La querella no es dirigeix contra ell pel desequilibri mental que pateix i que li va ser tingut en compte al ser condemnat per coaccions a un advocat que era membre de la junta directiva del Barça. La denúncia afegeix que Pérez es va reunir amb l’exinspector de policia Antonio Giménez Raso, que treballava a les ordres de Villarejo en assumptes vinculats a Catalunya i que va acudir a la trobada acompanyat pels que van dir ser agents de la UDEF. Segons la querella, Giménez Raso cobrava dels fons reservats i va treballar en l’assumpte Rosell. A partir de la informació que sobre Rosell va aportar Pérez, Villarejo es va reunir amb l’agent de l’FBI Varri, «amb qui mantenia una llarga i estreta relació», segons es desprèn de les seves agendes.

La querella de Rosell, a més de comptar amb la comissió rogatòria nord-americana «en la qual es vinculava Rosell a escàndols de corrupció en el món del futbol i es demanava a les autoritats espanyoles informació sobre els seus comptes bancaris a Espanya», germen de la denúncia que presenta contra ell la Fiscalia de l’Audiència Nacional, reprodueix les declaracions que Villarejo va fer a TV-3 en relació amb aquest cas.

Notícies relacionades

Sandro Rosell es querella contra la ‘claveguera policial’ per haver ordit la trama contra ell

Com més població, més recursos

«S’entenia que el Barça era un element, diguem, vinculat a l’independentisme que calia desestabilitzar, ¿no? I llavors es va parlar amb una jutge que es diu Lamela i aquesta jutge hi va estar d’acord i va demanar una sèrie de coses, com ara anar al Suprem, com després hi va anar. Perquè també ja es va posar en el tema del procés, perquè crec que a més va ser la mateixa que va manar detenir després tots els del procés, crec recordar», reprodueix la querella. A la pregunta de qui parla amb la jutge, Villarejo va respondre: «Jo no hi vaig parlar... però crec que parla el que llavors era el comissari en cap de Seguretat d’allà, de l’Audiència, que al seu torn havia rebut instruccions del director de la Policia. No sé si era el secretari d’Estat, però, vaja, aquesta senyora sabia i coneixia el tema i em sembla... vaja, no conec el senyor Rosell, però pel que crec, que després ha sortit absolt i tal, crec que van fer també un nyap. Jo no vaig participar en aquest tema, però sí que vaig estar assabentat d’algun d’aquests detalls».

Precisament en «aquests detalls» dels quals va dir estar assabentat hi ha el quid de la qüestió. De la seva aportació davant el jutge dependrà que el magistrat decideixi seguir endavant amb la querella o arxivar-la. Fins i tot, en el primer cas, podria entendre que ha d’assumir la investigació de les altres quatre querelles presentades per l’operació Catalunya. Si creu que Alícia Sánchez-Camacho ha de ser investigada, atesa la seva condició d’aforada, com a senadora, haurà d’elevar les actuacions al Tribunal Suprem.