Acaba la campanya del 28-M amb la mirada posada en les generals: així li ha anat a cada partit

Les valoracions de les campanyes electorals depenen del resultat, i moltes vegades no hi tenen res a veure les que es fan abans i després de l’escrutini, però el PSOE assegura que tot ha anat segons la trajectòria que s’havia marcat. Els socialistes, que diumenge es juguen molt més que els populars (governen nou de les 12 autonomies en disputa), han apostat en aquests comicis per la figura de Pedro Sánchez. La campanya nacional ha girat entorn dels anuncis de mesures que el president del Govern feia primer en els mítings i després el Consell de Ministres aprovava a la carrera. 

El guió només es va veure trastocat durant el primer tram de la campanya per les candidatures d’EH Bildu, que incloïen 44 condemnats per pertinença o col·laboració amb la desapareguda ETA. Però al PSOE asseguren que es va tractar d’una polèmica «artificial», que no «movia cap vot», i la seva tesi va venir ratificada pel canvi de discurs del PP, que després de bolcar-se en la banda terrorista amb prou feines l’ha esmentat durant la setmana que ara acaba. Tot i així, les mesures avançades per Sánchez han anat de més a menys: de les fortes inversions en vivenda, que representaven una absoluta novetat, a la simple aprovació d’iniciatives que ja estaven anunciades, com el reforç a l’Atenció Primària. 

El PSOE, en qualsevol cas, no depèn només de si mateix i la seva capacitat per mobilitzar el seu electorat, més adormit que el de la dreta. També depèn dels seus socis. Fonamentalment, Podem. Si els morats no aconsegueixen representació en comunitats com la valenciana, els socialistes tindran molt difícil mantenir-hi el poder. I si s’acomiaden també de territoris com Aragó i les illes Balears i no aconsegueixen recuperar Barcelona, la sensació de final de cicle pot enfortir-se davant les eleccions generals de desembre. 

En el PP hi ha optimisme i tensió a parts iguals. Els dirigents que han compartit amb Alberto Núñez Feijóo debats i estratègies estan satisfets per com ha anat la campanya, però continuen admetent que la nota global dependrà no tant de la millora en vots, sinó de la consecució de nous governs (municipals i autonòmics).

Creuen que la inclusió en la llista d’EH Bildu de 44 condemnats per pertinença a la banda extinta ETA els va ser bé per remarcar els «socis indesitjables» que, segons la seva opinió, té Pedro Sánchez, tot i que van haver de deixar el tema quan es va convertir en un debat interno del PP entre els que demanen estudiar la il·legalització de la formació ‘abertzale’ (Isabel Díaz Ayuso) i els que no (Feijóo). 

El líder dels populars va marcar el canvi de l’estratègia diumenge passat apel·lant als votants de Vox i Ciutadans, que va esmentar directament en el míting central de València. Aquesta ciutat i la Comunitat són dos objectius prioritaris per als conservadors. Si aconseguís aquests dos governs i també aconseguís alguna altra comunitat, com La Rioja, Feijóo podria respirar tranquil per afrontar la campanya de les generals (a final d’any).

L’escàndol de la compra de vots per dirigents del PSOE en alguns municipis també ha sigut vist amb alegria a la seu del PP amb declaracions cridaneres del vicesecretari Esteban González Pons, que va arribar a a parlar de «trama» socialista, un extrem no secundat per Feijóo.

El partit de Ciutadans va ser el 2019 determinant per a la formació de governs autonòmics i municipals per tot Espanya, un poder que ha anat minvant per decisions equivocades en aquests anys que ha portat a un doble relleu a la cúpula: primer va sortir Albert Rivera i, després, Inés Arrimadas. 

Aquesta campanya, els dirigents taronges han intentat fer valer el seu pes en els executius en qui podrien tenir una cosa per dir: l’Ajuntament de Madrid (amb Begoña Villacís) i la Regió de Múrcia (María José Ros). Les dues candidates reivindiquen que poden ser clau per donar suport als candidats del PP en aquests dos casos perquè no depengui de Vox. 

El principal obstacle de Ciutadans és no arribar al mínim de paperetes requerit per obtenir representació: 5% de vots per a les municipals i 3% o 5% en les autonòmiques, segons la comunitat. Aquesta circumstància ha sigut aprofitada per Feijóo, que ha rematat la campanya apel·lant als votants taronges i dient-los que optin pel PP perquè poden estar malgastant la seva papereta.

«¡Quina cara de vicepresident se li està posant a Juan García-Gallardo!», va sentenciar Santiago Abascal després de les últimes eleccions a Castella i Lleó, el febrer de 2022, a la vista que els vots de Vox eren essencials perquè governés el PP. I així va ser, el partit d’extrema dreta va exigir, per primera vegada, entrar en un govern autonòmic. Després d’aquella prova pilot, el líder de la formació ultra ha asseverat que no donarà cap «xec en blanc» als conservadors en aquelles comunitats on els seus escons siguin indispensables. La condició serà formar part dels executius. 

En una campanya en la qual Vox ha espremut al màxim la polèmica sobre la inclusió de condemnats per terrorisme en les llistes d’EH Bildu i el cas de corrupció a Melilla per la compra de vots, en el partit d’extrema dreta creuen que poden ser decisius a la Comunitat de Madrid(el 2021 van donar el Govern a Isabel Díaz Ayuso sense exigències), a la Regió de Múrcia, el País Valencià i Extremadura. I, fins i tot, governar a Ceuta.

Si totes les eleccions autonòmiques tenen una lectura nacional, en el cas d’Unides Podem les arestes són infinites. La sensació dels morats després de dues setmanes de campanya és «positiva» i això que tots els seus dirigents no han deixat de denunciar, una vegada i una altra, els continus intents de deixar-los fora de la competició. Tot i així, fent bandera de la llei de vivenda, aprovada fa unes setmanes, i amb anuncis sobre la limitació dels pisos turístics o la creació d’una llei per obligar als bancs a crear una ‘guardiola’ per a hipotecats vulnerables, els morats consideren que han fet una «bona feina» i que aconseguiran revalidar els governs autonòmics en què actualment participen: El País Valencià, les Balears, Aragó, les Canàries i Navarra.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Els resultats que llancin les urnes seran determinants tant per a l’acció legislativa del Govern de coalició estatal (un mal resultat pot portar els morats a endurir el seu perfil) com per a la configuració de l’espai de cara a les eleccions generals de finals d’any. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha estat fent equilibris, recolzant majoritàriament Unides Podem, però sense descuidar Més País o Compromís. No obstant, la seva principal aposta ha sigut per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L’èxit o fracàs de la regidora catalana serà també el de Díaz.

A més, la força amb què surti Unides Podem d’aquests comicis serà determinant en la negociació que començarà al juny per conformar una opció unitària a l’esquerra del PSOE a tot Espanya.