Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Ernest Maragall en les eleccions municipals

En els comicis del 2019, ERC va guanyar les eleccions a la ciutat de Barcelona, amb 160.000 vots, pels 156.000 dels Comuns, els 138.000 del PSC, els 99.000 de Manuel Valls i els 78.000 de Junts, que va veure com els seus arxirivals el duplicaven en sufragis. Una victòria consolidada en només dos triomfs als 10 districtes: les Corts i l’Eixample, pels sis dels Comuns.

¿Com és possible això? La resposta per a la federació de Barcelona d’ERC és evident: «Tenim un vot molt homogeni a tota la ciutat. Com passa en les anàlisis d’àmbit català, a Barcelona som el partit present a tot arreu», és a dir, sense feus incondicionals on el vot es dispara, però, alhora, sense ‘territoris comanxe’ on els sufragis escassegen.

La Barceloneta versus les Tres Torres

A 8 dels 10 districtes, ERC va obtenir un percentatge de vot d’entre el 20% i el 25%. Als dos que falten, Nou Barris i Sarrià, el resultat va estar per la categoria immediatament inferior, entre el 15% i el 20%.

A tall d’anècdota, Ernest Maragall va obtenir el percentatge màxim de vot en la secció censal número 39 de la Barceloneta, la del mercat. Un 40,7%. A distància el va seguir Ada Colau, amb el 18,7%. A la mitjana del barri, ERC va obtenir el 30,2%.

En sentit contrari, el pitjor resultat republicà es va produir a la secció censal 54, a les Tres Torres. Un 5,3%. Una zona on Manuel Valls es va fer fort a l’emportar-se el 43,9% dels sufragis, seguit del PP (14,9%), el PSC i Junts.

Amb tot, la lectura per barris de les dades de les eleccions del 2019 mostra un vot superior al 25% a la Bordeta, Sants, el Camp d’en Grassot, la Clota, el Camp de l’Arpa i Poblenou.

Aquesta homogeneïtat en el vot facilita bastant l’estratègia republicana per traçar per a les eleccions del 28 de maig. No hi ha places on els republicans siguin percebuts com a extraterrestres.

Hi ha convenciment entre els republicans que la igualtat a quatre que hi ha en aquestes eleccions i la polarització introduïda al voltant de la figura d’Ada Colau, des que Xavier Trias va sortir a la palestra, recomanen com a primer objectiu mobilitzar els propis, els que fa quatre anys van elegir la papereta republicana.

Doble frontera

Dels tres contendents de Maragall per l’alcaldia, ERC té frontera electoral amb els Comuns (a Horta-Guinardó, Gràcia i Sants-Montjuïc) i amb Junts (a Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l’Eixample). Considera ERC que la frontera amb el PSC ja s’ha assecat, que ja s’ha extret tot el votant catalanista sobiranista que el partit socialista podia tenir fa una dècada.

Això no vol dir que encara no esperin escurar vots dels sectors de més edat, que són els que millor record guarden del maragallisme. Les noves fornades de votants del PSC són ja tangents i estanques amb ERC, segons els republicans, ja que s’acosten molt més a Ciutadans.

Notícies relacionades

Ernest Maragall inicia la precampanya sota el lema fetitxe del seu germà Pasqual

La campanya erràtica d’ERC i Ernest Maragall per a les eleccions municipals de Barcelona

Els analistes d’ERC també recorden que aquestes són les primeres eleccions en les quals ERC es presenta amb la presidència de la Generalitat sota el braç. Històricament, en els comicis barcelonins, la marxa i les vicissituds de la marca del partit han determinat en gran manera l’èxit o el fracàs republicà.

ERC, després d’una arrencada de precampanya certament erràtica, ha aconseguit estabilitzar el rumb i mantenir una línia sense sobresalts. Els republicans asseguren que l’anomenat ‘efecte Trias’ es va diluint, no en forma de caiguda brusca, sinó lentament. I després assenyalen les mínimes diferències que recullen les enquestes entre els quatre aspirants i les comparen amb el 30% d’indecisos que a tres setmanes per a la cita amb les urnes detecten els sondejos. «És una barbaritat; habitualment aquest percentatge se situa en el 10%». És a dir, queda molta tela per tallar.