Dos duels i un combat a tres al ring electoral del 28M

No són les primeres eleccions que Alberto NúñezFeijóo afronta com a líder del PP, però sí les que marcaran si guanya o perd contra Sánchez i les que dilucidaran quines opcions té d’estrenar-se a la Moncloa. La campanya es tanca amb escàndols per presumpta compra de vots que afecten els dos partits, però el PP ha forçat que el dit acusador assenyali el PSOE atiant la tupinada –com havia fet dies abans amb ETA– per entelar els anuncis del Govern amb els quals Sánchez buscava guanyar el duel. Al possible frau s’acolliran aquells que no els satisfaci l’escrutini del 28M i fins i tot hi ha polítics que aventuren que alguns perdedors pretenen ventar que les eleccions no han sigut legítimes.

Feijóo ha conviscut la quinzena amb les visceralitats d’Isabel Díaz Ayuso, intentant que no obstaculitzin la suposada estratègia de «moderació» amb què vol remuntar tot Espanya. Però Ayuso competeix en radicalitat amb Vox per guanyar amb majoria absoluta a Madrid mentre que Feijóo tem quedar lligat a l’extrema dreta. Els ultres poden tenir la clau perquè el PP es quedi amb el comandament de diverses autonomies, fins i tot per arrabassar al PSOE la plaça més cotitzada, el País Valencià, on el president popular haurà de pactar amb un condemnat per violència masclista per desallotjar Ximo Puig.

Aquest és el motiu de les constants apel·lacions de Feijóo al «vot útil» amb què aspira a unir l’‘antisanchisme’ sota les sigles que representa. El repte del PP ja no és redirigir al seu favor la fuga de Cs, sinó que rau en la seva capacitat d’atracció dels votants de Vox per, precisament, no dependre dels ultres.

Sánchez necessita guanyar a Barcelona i, a la resta d’Espanya, captar i mantenir. En el seu cas, l’espai a l’esquerra del PSOE, amb un atac mesurat per atraure vot, no prou nociu perquè l’electorat s’escori a la dreta, i sempre brandint l’obra de Govern com a compartida. I és que del resultat de Podem i, en especial, del balanç de l’estrebada electoral de la vicepresidenta Yolanda Díaz, dependrà la seva capacitat per forjar aliances que blindin els feus del PSOE.

El resultat de les eleccions municipals serà determinant per a l’esdevenir del Govern del president Pere Aragonès, encara que ja tingui pressupostos aprovats i amb ells pugui arribar al final de la legislatura el 2025. En minoria des de la ruptura amb Junts, ERC es juga la revàlida a Catalunya o que el PSC els avanci per segona vegada consecutiva a les urnes.

El cap de l’oposició, Salvador Illa, anhela la victòria per burxar en l’erosió de l’Executiu monocolor. Si guanya, el 29 de maig tindrà dues taules electorals per reafirmar que Aragonès governa sense suport, no només parlamentari (33 de 135 diputats), sinó també ciutadà. I, a més de forçar Aragonès a negociar totes i cada una de les iniciatives al Parlament –com ha estat fent des d’octubre–, insistirà que Esquerra tampoc compleix els acords. «Un Govern sense compromís i sense avals», es proposa apuntalar Illa, però el president de moment no té interès a cridar a les urnes, encara menys sabent que les generals se celebraran com a molt a finals d’aquest any i que aquestes sí que seran decisives per als dos partits. I és que el resultat de les catalanes pot decidir si Sánchez es manté o no a la Moncloa.

El divorci entre Ada Colau i Jaume Collboni, però no entre Barcelona en Comú i el PSC, juntament amb la irrupció de Xavier Trias com a alcaldable i la partida del guanyador el 2019, Ernest Maragall, com a quart en discòrdia, converteixen Barcelona en la ‘pole’ més disputada.

Les urnes desempataran el combat a tres, ja que, si bé l’entrada en joc de Trias aventurava una polarització entre l’alcaldessa i l’exalcalde, el socialista ha aconseguit aguantar el pols.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions municipals a Barcelona 2023

Aragonès, Borràs i Ponsatí punxen la bombolla de l’independentisme màgic

Tots tres volen aconseguir la vara de comandament i cap d’ells està disposat a quedar-se al consistori si no guanya. Un tot o res en què guanyen protagonisme els números dos com a líders en el futur ple barceloní i que poden decantar la balança si hi ha retirades la nit electoral.

Això obre un escenari insòlit, ja que la campanya ha sigut tan personalista que alguns partits ja han deixat caure que no és el mateix pactar amb les sigles que amb els líders, és a dir, que si els alcaldables es retiren al no guanyar, la política de pactes pot modular els vetos establerts. Després del 28M es veurà com ho gestionen els segons, però Daniel Sirera, ja que aspira que la recuperació del PP li doni tant o més poder que a l’expresident francès Manuel Valls per frustrar el govern de la llista més votada.