Mapes | Aquí se la juguen Sánchez, Feijóo i Podem en les eleccions autonòmiques i municipals del 28M

S’acaba la campanya electoral per a les eleccions del diumenge 28 de maig, i de nit es revelarà amb quins suports ciutadans compten per encarar la batalla definitiva: la dels comicis generals, previstos per a final d’any. Aquests són els municipis i autonomies en què se la juguen el PSOE, el PP i Podem:

Els socialistes ofereixen tres arguments per justificar el seu optimisme. Primer, el de l’adversari: Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va anticipar el mes passat que «el partit de [Pedro] Sánchez aguantarà millor» en les autonòmiques i municipals que en les generals. Segon, enquestes com la del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que anticipa que el PSOE guanyarà i podrà revalidar els seus principals feus. I per últim, les sensacions dels seus principals dirigents, que veuen l’electorat socialista «molt mobilitzat» i orgullós de l’acció del Govern. Tot i així, són moltes les incerteses que planen sobre el 28M: el que passi dependrà d’un grapat de vots i, en bona part, dels resultats que obtingui Podem, clau perquè hi hagi una suma d’esquerres en ajuntaments i autonomies. 

Per exemple, al País Valencià, la peça més cobejada pel PP. Els socialistes valencians confien a mantenir el comandament gràcies a la suma amb Compromís i Podem. Fins i tot si els morats no aconsegueixen cap representació, el PSOE creu que Ximo Puig continuarà com a president. Més dubtes suscita l’Ajuntament de València, governat per Compromís en coalició amb els socialistes els últims dos mandats. Però la plaça municipal més important per al partit que lidera Sánchez no és aquesta, sinó Barcelona. Madrid, en canvi, es dona gairebé per perduda, tant la comunitat com la capital. 

A Castella-la Manxa, les sensacions també són bones. L’actual president, Emiliano García-Page, es presenta al tercer mandat amb un discurs marcat per les seves diferències amb Sánchez respecte a la coalició amb Unides Podem i l’entesa amb l’independentisme català i basc. Però els dos mandataris s’han esforçat per aparcar els seus xocs i, tret d’una sorpresa, asseguren els col·laboradors del cap de l’Executiu, Castella-la Manxa continuarà sent socialista. 

No ho tenen tan clar a l’Aragó. Javier Lambán també es presenta per governar per tercera vegada, però aquí hi ha més elements en joc. La fragmentació política és més gran i el govern autonòmic ha estat compost per quatre partits: el PSOE, Podem, la Chunta Aragonesista i el Partit Aragonès (PAR), i avalat des de fora per IU. Ara entra en escena un nou actor, Aragó Existeix, marca de l’Espanya Buida.

I per últim, Extremadura. L’actual president i candidat, Guillermo Fernández Vara, com Page, ha governat durant anys amb majoria absoluta, una anomalia. Però el 2019 va ser possible perquè Vox no va entrar al Parlament per uns milers de vots. Sense tenir-les totes, des de la direcció del PSOE estan més confiats aquí que a l’Aragó. La meta, assenyalen fonts socialistes, és guanyar el bloc de la dreta per no dependre de Podem. 

Feijóo ha recorregut durant les últimes setmanes tot Espanya, les illes i Ceuta i Melilla incloses. Les enquestes assenyalen que els conservadors guanyaran en vots en 8 de les 12 autonomies que celebren eleccions. Les tres comunitats que Feijóo ha mimat més amb la seva presència són el País Valencià, Castella-la Manxa i Extremadura, totes presidides ara per dirigents del PSOE. A l’autonomia valenciana els populars creuen que poden acabar imposant-se al Pacte del Botànic de Ximo Puig. Això sí, necessitarien Vox, amb un cap de cartell condemnat per violència masclista. És la que tenen més a prop d’arrabassar-li al PSOE juntament amb la Rioja. A la Comunitat de Madrid i la Regió de Múrcia, ara presidides per dirigents del PP en minoria, busquen la majoria absoluta.

En les eleccions locals, el PP dona per fet que serà el guanyador en el còmput global dels vots que es recullin en els més de 8.000 municipis d’Espanya. La victòria en paperetes ja seria un gran pas, segons l’equip de Feijóo, que ha recordat que en les municipals del 2019 el PSOE va treure 1,5 milions de vots de diferència al PP. Sobre el paper, consolidaran l’absorció de Ciutadans, en crisi des de fa quatre anys. Les dues grans ciutats més anhelades pels conservadors són Sevilla (PSOE) i València (Compromís) i creuen que tenen possibilitats en la segona.

Els resultats seran crucials per a l’espai d’Unides Podem per més d’un motiu. L’aliança de Podem i IU es juga en aquests comicis ser clau en mitja desena de governs autonòmics i la seva implantació territorial després d’un últim cicle electoral en què van quedar en mínims en molts territoris. Això, de portes enfora, perquè, a més, els resultats que obtinguin les formacions a l’esquerra del PSOE seran clau per a la posterior construcció de Sumar.

En les eleccions autonòmiques del 2015, les primeres a què es va presentar Podem, l’espai morat va obtenir 181 diputats autonòmics. D’aquests, només en queden 71 i Unides Podem no té representació a Galícia, Cantàbria ni Extremadura. Així, els morats s’han conjurat per, almenys, mantenir les forces actuals. I, sobretot, continuar tenint la clau perquè el PSOE mantingui els governs de diverses comunitats autònomes.

Notícies relacionades

Feijóo promet menys impostos, blindar la sanitat i més conciliació «especialment per a les dones»

Junqueras proposa que ERC consulti les bases sobre els pressupostos

La Comunitat de Madrid i l’ajuntament de la capital són dues de les places més rellevants. No perquè tinguin possibilitats de governar, sinó perquè podrien quedar fora de les dues institucions al no superar la barrera del 5% dels vots. La seva desaparició, més enllà de la pèrdua d’influència territorial, permetria que el PP governés en solitari i donaria més espai a Més Madrid. Dos territoris més se situen en el centre de les seves prioritats: el País Valencià i les Balears. En els dos territoris, els morats ocupen una vicepresidència amb governs dirigits pel PSOE.

En un segon nivell, hi ha quatre territoris en què Unides Podem també forma part del Govern i on necessita revalidar els resultats per poder repetir els actuals executius: Aragó, les Canàries, Navarra i la Rioja. En la primera d’aquestes places Podem i IU es presenten per separat i els morats tractaran que l’actual consellera de Ciència i Universitats, Maru Díaz, revalidi el càrrec dins el Govern. El mateix a les Canàries, on la candidata, Noemí Santana, és la consellera de Drets Socials, Igualtat, Diversitat i Joventut. A la Rioja, els morats ocupen també una vicepresidenta i tornarà a ser Henar Romero qui encapçali una candidatura amb Izquierda Unida. Finalment, a Navarra, Unides Podem ostenta la conselleria de Polítiques Migratòries.