Mapes | Aquí se la juguen Colau, Maragall, Collboni, Trias i Sirera en les eleccions de Barcelona

La carrera cap a l’alcaldia de Barcelona ha arribat a la meta sense un guanyador clar. Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias, Ernest Maragall i Daniel Sirera es disputen aquest diumenge la victòria en les eleccions municipals o la capacitat d’influència en la futura governabilitat de la ciutat. Però, ¿on es juguen realment les seves opcions sobre el mapa? Aquests són els districtes i barris clau per a Barcelona en Comú, el PSC, Junts, ERC i el PP.

Si hi ha un lloc que va resultar decisiu perquè l’actual alcaldessa arribés al càrrec el 2015, va ser el districte de Nou Barris. Fa vuit anys, Colau li va pispar allà el triomf al PSC, habitual dominador electoral del districte. Allà, també, va veure quatre anys després com els socialistes recuperaven el suport perdut, i com el que ella va aconseguir el 2015 minvava dràsticament, malgrat que va ser en aquesta zona de la ciutat on va centrar el Pla de Barris, una de les polítiques que més destaca Barcelona en Comú quan es tracta de treure pit. Un pla que se centra a millorar la situació dels espais de la ciutat més vulnerables.

Segurament, no esperava aquest desenllaç. El 2015, Colau va guanyar en 6 dels 10 districtes: Nou Barris, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí, Sant Andreu i Horta-Guinardó. El 2019 va tornar a imposar-se en 6 (en alguns va guanyar ERC per centenars de vots), però amb un relleu: va guanyar a Gràcia però va quedar segona a Nou Barris. Ara, quan els eixos verds de l’Eixample, i molt particularment el cas de Consell de Cent, són motiu de debat diari, a favor o en contra, pren força el debat sobre si la pacificació d’alguns carrers li donarà a l’alcaldessa vots al districte més poblat.

CLICA AQUÍ PER A MÉS INFORMACIÓ

En els comicis del 2019, ERC va guanyar les eleccions a la ciutat de Barcelona, amb 160.000 vots, pels 156.000 dels Comuns, els 138.000 del PSC, els 99.000 de Manuel Valls i els 78.000 de Junts, que va veure com els seus arxirivals el duplicaven en sufragis. Una victòria consolidada en només 2 dels 10 districtes: les Corts i l’Eixample, pels 6 dels Comuns. En 8 dels 10 districtes, ERC va obtenir un percentatge de vot d’entre el 20% i el 25%. En els 2 que falten, Nou Barris i Sarrià, el resultat va estar en la categoria immediatament inferior, entre el 15% i el 20%.

A tall d’anècdota, Ernest Maragall va obtenir el percentatge màxim de vot en la secció censal número 39 de la Barceloneta, la del mercat. Un 40,7%. A distància el va seguir Ada Colau, amb el 18,7%. En la mitjana del barri, ERC va obtenir el 30,2%. En sentit contrari, el pitjor resultat republicà va ser a la secció censal 54, a les Tres Torres. Un 5,3%. Una zona on Manuel Valls es va fer fort emportant-se el 43,9% dels sufragis, seguit del PP (14,9%), el PSC i Junts.

Amb tot, la lectura per barris de les dades de les eleccions del 2019 mostra un vot superior al 25% a la Bordeta, Sants, el Camp d’en Grassot, la Clota, el Camp de l’Arpa i el Poblenou. Aquesta homogeneïtat en el vot facilita bastant l’estratègia republicana de cara a les eleccions del 28 de maig. No hi ha places on els republicans siguin percebuts com uns extraterrestres.

CLICA AQUÍ PER A MÉS INFORMACIÓ

Els socialistes divideixen en tres els tipus de votants que esperen que apostin per ells el 28 de maig. El primer, el fidel. El que mai falla, que està a les verdes i a les madures. I aquest s’ubica, principalment, als districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Horta-Guinardó, que històricament s’han tenyit de vermell malgrat que els Comuns van fer forat amb la seva irrupció el 2015.

El segon tipus de suport que identifiquen és el del vot refugi, el que se sent orfe d’un determinat espai. En el cas del PSC esperen pescar en el naufragi de Ciutadans i ara tenen menys expectatives que fa uns mesos de fer-ho també en l’òrbita postconvergent, ja que Xavier Trias reté un sector que els socialistes aspiraven a seduir. Tot i així, asseguren que tenen filó a Sarrià-Sant Gervasi i com a exemple posen que en les catalanes del 2021 les Tres Torres es va decantar per Salvador Illa. Amb els Comuns calculen que tenen una frontera d’entre el 12% i el 15% dels votants, una borsa en què consideren que poden pescar entre els descontents amb Colau.

Finalment, el més imprevisible, és l’anhelat vot útil. En el terreny de les perspectives, creuen estar en disposició de tenir un bon paper a l’Eixample –on Junts i ERC solen tenir més filó–, especialment a l’Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família i el Fort Pienc. De fet, en un districte on viuen uns 270.000 veïns, qualsevol que pretengui guanyar està obligat a no quedar endarrerit aquí. I territori comanxe tenen assumit que és Gràcia o Sants, a excepció de la zona de Badal. Ciutat Vella, on abans s’imposaven sempre els socialistes i ara districte de domini dels Comuns, no entra dins el terreny del que es pot recuperar. Tot i que és el districte, juntament amb les Corts, on menys vots estan en joc.

CLICA AQUÍ PER A MÉS INFORMACIÓ

Quatre són els districtes clau a Barcelona per a l’espai convergent o postconvergent si vol aconseguir la victòria, com el 2011: Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Gràcia i Eixample. Aquí és on Trias no només ha de vèncer sinó fer-ho còmodament per compensar el resultat més modest que sempre ha aconseguit aquest espai polític en districtes com ara Nou Barris. Els estrategs de Junts (ara sota el paraigua de Trias per Barcelona) ho saben i hi estan treballant, tot i que formalment l’ambició és alta i aspiren a guanyar en 9 dels 10 districtes de la capital.

Els números canten. Quan Trias va aconseguir l’alcaldia amb 15 regidors, una cosa històrica, ho va fer amb resultats espectaculars als quatre districtes clau. N’hi ha prou amb una xifra per entendre-ho: gairebé la meitat de tots els vots de Sarrià-Sant Gervasi se’n van anar a la papereta de CiU que encapçalava el llavors exconseller. Aquell any, per entendre la qüestió dels contrastos, a Nou Barris Trias va quedar en tercera posició amb poc més del 15% dels vots.

L’evolució dels districtes afins a CiU o ara a Junts per Catalunya va en paral·lel a la sort que ha acabat tenint el partit, sigui amb Trias o amb Artadi al capdavant. El 2007 les xifres del candidat van ser notables, però no n’hi va haver prou. Va aconseguir més del 30% a Gràcia, les Corts i l’Eixample, i el 42% a Sarrià-Sant Gervasi, mentre que a Nou Barris es va quedar en el 13,7%.

CLICA AQUÍ PER A MÉS INFORMACIÓ

Durant la campanya ha trepitjat Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, els dos districtes on tradicionalment han sigut més forts i on esperen tenir més suport, però també esperen rascar en altres zones de Barcelona, des de l’Eixample fins a Horta-Guinardó, i també a Nou Barris, on creuen que poden tenir «transferència de vots del PSC».

Històricament, el vot conservador s’ha concentrat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, on CiU s’imposava amb força. Sense anar més lluny, el 2015, Xavier Trias va aconseguir-hi més d’un 40% dels vots. Unes xifres que, quatre anys després, no va treure ni per indici el tàndem format per Joaquim Forn –des de la presó– i Elsa Artadi, que es van haver de conformar amb un 17,6%. Llavors va ser Manel Valls qui va aconseguir aquest feu, tot i que amb menys d’un 25% dels vots.

Notícies relacionades

Feijóo promet menys impostos, blindar la sanitat i més conciliació «especialment per a les dones»

Un xoc i moltes espines

Però, més enllà d’aquest quadrant, els populars també veuen possibilitats en districtes històricament més hostils per a ells. Fonts de la candidatura de Daniel Sirera veuen «moltes fronteres obertes» en aquestes eleccions, sobretot amb Ciutadans i el PSC. Per aquesta raó, a més de les Corts i Sant Gervasi, Sirera també té esperances a Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí, més proclius a votar el PSC o els Comuns.

CLICA AQUÍ PER A MÉS INFORMACIÓ