Les notícies falses sobre el sistema electoral: la desinformació que qüestiona la democràcia

«L’objectiu principal dels que sembren dubtes sobre el sistema electoral no és qüestionar la transparència i la fiabilitat del procés de votació. L’objectiu va més enllà: pretenen qüestionar la legitimitat del partit polític guanyador o bé explicar per què un partit minoritari no ha obtingut més suport», explica Ramón Salaverría, catedràtic de Periodisme de la Universitat de Navarra i coordinador de l’observatori de la desinformació d’Espanya i Portugal (Iberifier), del qual forma part Verificat. 

Salaverría apunta que, tot i que la desinformació electoral «s’ha accentuat els últims anys, és un fenomen relativament recurrent i amb llarga història». El catedràtic detalla que «l’evolució cap a sistemes de votació altament tecnologitzats ha fet que, a diferència d’abans, els que avui pretenen qüestionar la legitimitat de les votacions ja no apuntin als cacics locals, sinó a les institucions i empreses encarregades de supervisar el sistema de votació».

El coordinador d’Iberifier assegura, no obstant, que «el que hem comprovat repetidament en les últimes cites electorals és que el sistema de votació a Espanya és modèlic». De fet, les últimes setmanes la justícia ha identificat i està investigant presumptes casos de compra de vot per correu a Melilla i Mojácar, fet que dona encara més ales a les notícies falses que s’han propagat sobre el sistema electoral.

El principal focus de la desinformació electoral és l’empresa tecnològica Indra, que acusen des de fa anys d’ordir un frau electoral per beneficiar el govern de torn, independentment de la seva ideologia. No obstant, Indra ni participa en cap fase del recompte, ni tampoc té la capacitat de manipular les eleccions, com ja va explicar Verificat a EL PERIÓDICO. 

La desinformació sobre el cens

Fa un mes també es va difondre un missatge que afirmava que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) havia detectat «irregularitats massives» en el cens electoral de localitats que eren «feus del PSOE». No obstant, el que va publicar l’Oficina del Cens Electoral, dependent de l’INE, va ser un llistat de 183 municipis i pedanies de menys de 2.000 habitants que havien «registrat un increment de residents significatiu i no justificat». 

A més, tot i que la notícia falsa diu que només ha passat a llocs on habitualment guanya el PSOE, dins del llistat de l’INE també hi havia localitats governades pel PP, Ciutadans, Vox i altres partits, tal com va verificar l’agència de ‘fact-checking’ Newtral, membre de la International Fact-checking Network com Verificat. És més, gairebé un centenar tenien un alcalde o alcaldessa popular. 

Les notícies falses sobre la migració

A Barcelona també han circulat notícies falses vinculades a aquesta campanya, com un missatge viral de WhatsApp que assegurava que la Guàrdia Civil havia entrat en un pis de la capital catalana on «figuraven 1.600 empadronats d’origen magribí» que, en realitat, «vivien al Marroc» per poder cobrar ajudes i votar Ada Colau. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Malgrat això, tant la Guàrdia Civil com la Guàrdia Urbana van confirmar a Verificat que no havien detectat cap pis on hi hagués 1.600 magribins empadronats i que tampoc tenien constància que s’hagués produït una actuació així. De fet, encara que fos cert, aquestes persones no podrien votar, ja que el dret a vot en les municipals està restringit a les persones amb nacionalitat espanyola, els residents de la Unió Europea i els ciutadans de 13 països amb els quals Espanya té un acord, entre els quals només figura un estat africà (Cap Verd).  

També s’ha viralitzat la imatge d’un document que suposadament demostra la «regularització massiva d’estrangers» per part del Govern d’Espanya per guanyar les eleccions. El text correspon, en realitat, a la iniciativa legislativa popular Regularización Ya, la qual busca regularitzar la situació de les 500.000 persones d’origen estranger que, segons s’estima, viuen a Espanya sense permís de residència. A més, el Congrés encara no s’ha pronunciat sobre si admet aquesta iniciativa, de manera que cap d’aquestes persones pot votar en les eleccions.