Les cinc incògnites que s’aclariran a Catalunya amb les eleccions municipals del 28M

Leseleccions municipalsa Catalunya posaran el termòmetre al canvi polític després de la convulsa tardor del 2017. El debat sobre la independència ha quedat aparcat per la gestió dels trens de Rodalies, la sequera, la vivenda i la seguretat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, afronta els primers comicis com a líder d’un Govern monocolor d’ERC en minoria, després de la ruptura amb Junts per Catalunya i després d’haver pactat els pressupostos que donen aire al seu mandat amb el PSCi els Comuns; un canvi d’aliats que exhibeix la ruptura de blocs que va fonamentar el procés.

Esquerra va guanyar les eleccions del 2019 a Catalunya amb un PSC a l’alça, la tendència del qual va quedar acreditada amb la victòria en vots en les catalanes del 2021. El resultat d’aquest diumenge encara és incert, però aquí hi ha algunes claus per saber en què fixar-se una vegada quedi completat el recompte de paperetes:

La irrupció de Xavier Trias com a candidat a l’alcaldia de Barcelona ha sacsejat el tauler polític barceloní. Tant, que diversos partits han hagut de remodelar les seves llistes o, almenys, intentar-ho, per fer un cop d’efecte. Trias s’ha apuntat a la carrera decidit a competir cos a cos amb Ada Colau, però el socialista Jaume Collboni –que va abandonar el govern municipal, però no el va trencar– ha aconseguit mantenir la competició a tres. Aquesta nit es desfarà l’empat, un d’ells avançarà la resta i guanyarà, malgrat que el triomf no comporti per se l’adquisició de la vara de comandament, ja que la governabilitat pot quedar en mans de futurs pactes o vetos.

El PSC i ERC es juguen el triomf global a tot Catalunya, especialment el president, ja que són les seves primeres eleccions en el càrrec i les segones en les quals es bat amb Salvador Illa, vencedor en vots de les catalanes. Fora de l’oasi de Barcelona, els dos partits analitzaran amb lupa el seu resultat a l’àrea metropolitana, on hi ha més de 2,2 milions de vots en disputa.

Les reiterades avaries en el servei de Rodalies han donat a Esquerra el filó electoral per mirar de diluir el cinturó roig, però el PSC se sent fort per reeditar victòries indiscutibles a l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Esplugues i Sant Joan Despí; i per mantenir les alcaldies de Granollers, Sabadell i Mataró. Terrassa continua sent una localitat difícil i Badalona, d’acord amb les posicions de partida de Xavier García Albiol, també. Els republicans s’han abocat de ple a la zona per trencar aquest monopoli socialista, amb la postulació de Gabriel Rufián a Santa Coloma, a qui han mirat de visualitzar durant la campanya com el dirigent d’ERC a la corona metropolitana.

ERC lluita per retenir les alcaldies de Tarragona i Lleida, mentre el PSC assetja, i Junts aspira a aguantar a Girona, per molt que Guanyem –CUP– li trepitgi els talons. Tarragona tornarà a ser una batalla disputada perquè el PSC parteix amb opcions de tornar a guanyar en vots, tot i que no és clar si, de nou, Pau Ricomà podrà forjar un pacte per evitar, en aquest cas, que l’ex de Ciutadans Rubén Viñuales sigui alcaldable. A Lleida també hi ha una disputa entre ERC i el PSC, tot i que en les enquestes hi despunta el republicà i actual alcalde, Miquel Pueyo. La capital gironina és especialment important per a JxCat, ja que a banda de ser-ne el principal bastió, va passar de ser socialista a convergent el 2011, i el partit va mantenir el poder en les seves successives evolucions amb Marta Madrenas com a alcaldessa. Ara és l’exconsellera Gemma Geis qui lluita per retenir-la.

El resultat del 28M serà determinant per a Junts. Si bé el secretari general, Jordi Turull, ha demanat unitat i tancament de files per no torpedinar la campanya de Xavier Trias a Barcelona, les urnes aclariran si l’estratègia de recuperar l’exalcalde sense el logo del partit i amb Laura Borràs, Carles Puigdemont i els seus afins, lluny de la seva campanya, dona fruits. Altrament, es preveu un nou cisma en una formació dividida a compte de la complexa unió de posicions ideològiques que agrupa. Els vots també seran rellevants per veure si JxCat pot reeditar el govern amb el PSC a la Diputació de Barcelona, font d’influència i càrrecs imprescindible per als postconvergents després de trencar el Govern, i si aquesta aliança es pot fer extensible a altres municipis, una vegada aixecat el veto als socialistes que es va fixar el 2017.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Però, a part d’això, el partit haurà d’encarar, a la fi, el relleu en la presidència del Parlament, ja que es preveu que la Junta Electoral Central (JEC) confirmi ja la retirada de l’escó a Borràs, després de les al·legacions del Parlament i de dues sessions sense abordar l’assumpte a causa de l’atrafegament de la campanya. Turull haurà de prendre la decisió de si proposa Anna Erra o Marta Madrenas per ocupar el seu lloc o si deixa perdre el comandament de la institució.

Vox pot entrar per primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona, Cs pot desaparèixer del ple municipal i el PP pot recuperar el seu pes. L’espai de la dreta, extrema inclosa, es manté atomitzat –a Barcelona s’hi ha de sumar un quart actor, Valents– i competeix per una bossa de vots que els populars pretenen arrossegar a favor seu amb apel·lacions constants al vot útil. La nit electoral actualitzarà els suports de cadascun a tot Catalunya, però els taronges parteixen ja amb desavantatge perquè han presentat la meitat de candidatures que el 2019 i les contínues debacles i fugues –de vot, de càrrecs i de militància– al PP no auguren que puguin salvar els mobles.