Ernest Maragall perd la meitat del vot del 2019 i acompanya ERC en la seva patacada a Catalunya

Primer gran revés electoral d’ERC des que Oriol Junqueras i Marta Rovira es van fer càrrec del partit la tardor del 2011. El fulgurant ascens dels republicans, que fins i tot en les seves grans decepcions, com el 21D del 2017, no van deixar de créixer, s’ha frenat en sec aquest 28M. I com a mascaró de proa d’aquesta patacada, respecte als resultats de 2019, sens dubte, els menys de 80.000 vots i cinc regidors que l’escrutini ha concedit a la llista encapçalada per Ernest Maragall, la meitat, en els dos camps, que fa quatre anys, convocatòria en què el republicà es va proclamar vencedor. ERC torna al 2015.

El panorama a la capital catalana dibuixa una ERC com a quarta força, en el conjunt de la ciutat, però també a nou dels deu districtes. És a dir, en tots excepte a les Corts, on va ser cinquena al ser superada pel PP. L’‘efecte Trias’ ha sigut demolidor als feus republicans del 2019, i només a Nou Barris Ernest Maragall ha derrotat l’exalcalde.

En els comicis del 2019, ERC va guanyar les eleccions a la ciutat de Barcelona, amb 160.000 vots, pels 156.000 dels Comuns, els 138.000 del PSC, els 99.000 de Manuel Valls i els 78.000 de Junts, que va veure com els seus arxirivals els duplicaven en sufragis. Una victòria consolidada en només tres triomfs als deu districtes: Les Corts, Gràcia i Eixample. Els papers, quatre anys després, s’han invertit.

L’oferiment

L’alcaldable, en la seva compareixença al costat del president del partit, Oriol Junqueras, va asseverar que era evident «que no hem sigut capaços d’oferir una alternativa progressista per a la ciutat i que s’ha imposat el marc de polarització», entre Trias i Ada Colau, que «de fet», va sentenciar, «es va construir amb aquesta intenció».

Amb tot, va felicitar l’alcaldable postconvergent i va asseverar que és a ell a qui «li correspon liderar un govern fort i estable», per si hi havia algun dubte de si ERC podia entrar en operacions matemàtiques que poguessin donar l’alcaldia a un altre candidat que no fos el mateix Trias. Però el republicà va anar més enllà, davant certa incertesa sobre el que podia aventurar del seu futur va assegurar que a ell li toca posar-se «a la disposició de la ciutat per col·laborar en aquest govern estable i fort que necessita la ciutat. Estem en condició d’oferir les nostres propostes».

Notícies relacionades

La campanya erràtica d’ERC i Ernest Maragall per a les eleccions municipals de Barcelona

Rull planeja limitar les compareixences per agilitzar la legislació catalana

Un oferiment en tota regla a Trias per negociar l’entrada republicana en el govern municipal que va complementar amb una imatge de conjunt de Catalunya. «És necessari recompondre la unitat sobiranista en aquest país i en aquesta ciutat». Finalment, va al·ludir a l’entrada de l’extrema dreta al consistori barceloní per asseverar que «ERC ha de contribuir a liderar activament a lluitar contra aquesta tendència i preservar la ciutat d’un risc més gran.

Allunyar-se de la república

Junqueras, per la seva banda, va reconèixer obertament que «els resultats no són els que volíem i ens allunyen dels nostres objectius, com són la independència i la república catalana». Amb tot, va voler posar «en valor la victòria en 360 municipis i els 2.850 regidors aconseguits», primer partit en nombre de regidors.