Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Ada Colau en les eleccions municipals

Fa vuit anys, allà Colau va pispar el triomf al PSC, habitual dominador electoral del districte. Allà, també, va veure quatre anys després com els socialistes recuperaven el recolzament perdut, i com el suport que ella va aconseguir el 2015 minvava dràsticament, malgrat que va ser en aquesta zona de la ciutat on va centrar el Pla de Barris, una de les polítiques que més destaca Barcelona en Comú quan es tracta de treure pit. Un pla que se centra a millorar la situació dels espais de la ciutat més vulnerables. Segurament, no esperava aquest desenllaç. El 2015 Colau va guanyar a 6 dels 10 districtes: Nou Barris, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí, Sant Andreu i Horta-Guinardó. El 2019 va tornar a imposar-se en sis (en alguns va guanyar ERC per centenars de vots), però amb un relleu: va guanyar a Gràcia però va quedar segona a Nou Barris.

La necessitat de millorar

Ara, en el seu tercer intent, l’alcaldessa necessita recuperar vots a Nou Barris per diversos motius. Perquè aquesta vegada potser no en té prou amb una victòria tan ajustada com la del 2015, i encara menys amb una derrota per la mínima com la del 2019. Perquè, en les hipòtesis d’aliances, el seu fins no fa gaire primer tinent d’alcaldia, el candidat del PSC, Jaume Collboni, té més opcions de pacte: o Colau, Xavier Trias, en tant que ella, tret de sorpreses, només pot pactar amb els socialistes i amb ERC. I, finalment, perquè tot el que esgarrapi a Collboni li dona més opcions de tornar a ser l’alcaldessa de Barcelona.

El 2015, Barcelona en Comú va guanyar a Nou Barris , on va aconseguir 22.466 vots, el 33,79% del total. Un gran èxit. El PSC va quedar segon, amb 10.822 vots, el 16,28%, quan el 2011 havia obtingut el 34%, i va quedar per davant del PP i CiU.

De primera a segona

Però els primers quatre anys de Colau no devien convèncer prou a Nou Barris. O això es pot deduir per com va votar el districte el 2019: el PSC va tornar a quedar primer, amb 19.193 vots, el 28,03%, i Barcelona en Comú va caure a la segona plaça, amb 15.686 sufragis, el 22,91%. Depèn de com es miri, potser el que va passar va ser més aviat que els socialistes es van recuperar, però és indubtable que Colau va retrocedir al districte que era considerat el seu principal actiu.

Ara, quan els eixos verds de l’Eixample, i molt particularment el cas de Consell de Cent, són motiu de debat diari, a favor o en contra, pren força el debat sobre si la pacificació d’alguns carrers donarà a l’alcaldessa vots al districte més poblat.

El 2015, CiU va guanyar a l’Eixample, amb 35,743 vots, el 29.74%, seguida de Barcelona en Comú, amb 25.618 sufragis, el 21,32%. ERC va ser tercera: 14.508 vots, el 12,07%. Quatre anys més tard, l’Eixample va canviar de guanyador: ERC es va imposar amb 29.444 vots, el 22,82%, i Colau va tornar a ser segona, amb un nombre de suports una mica inferior al de quatre anys abans: 25.739, el 19,95%. El PSC va ser tercer, amb un 15% de vots, 19,356. I Junts va ser quarta (17.471 vots, 13,54%).

Yolanda Díaz

Notícies relacionades

Ada i les seves germanes: l’entrevista més personal de Colau (amb sorpresa final)

Els 4 reptes d’Ada Colau a les eleccions municipals de Barcelona

Fonts de Barcelona en Comú consideren que recuperar terreny a Nou Barris és possible per diversos motius clau. D’entrada, perquè consideren que el PSC i Junts s’estan disputant el vot de les elits, i això permet que els Comuns arribin més als veïns dels barris més populars i recuperin així part del suport perdut el 2019.

I a més del que aporti l’atractiu electoral de la mateixa Colau, les mateixes fonts sostenen que la proximitat de la vicepresidenta Yolanda Díaz amb l’alcaldessa, i l’efecte de les polítiques al Govern central, actuaran com un potent contrapès del suport de Pedro Sánchez a Collboni. El 2019, recorden, el president governava encara sense Podem.