Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Daniel Sirera en les eleccions municipals

Sirera va ser nomenat candidat al gener, gairebé sonant la botzina, i amb el repte de donar-se a conèixer davant el gran públic, després de deu anys entre bambolines, primer, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), i els últims temps, com a assessor del popular Carlos Mazón a València. Durant la campanya ha trepitjat Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, els dos districtes on tradicionalment han sigut més forts i on esperen tenir més suports, però també esperen rascar en altres zones de Barcelona, des de l’Eixample fins a Horta-Guinardó, i també a Nou Barris, on creuen que poden tenir «transferència de vots del PSC».

Històricament, el vot conservador s’ha concentrat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, on CiU s’imposava amb força. Sense anar més lluny, el 2015, Xavier Trias va aconseguir allà més d’un 40% dels vots. Unes xifres que, quatre anys més tard, no va treure ni per indici el tàndem format per Joaquim Forn –des de la presó– i Elsa Artadi, que es van haver de conformar amb un 17,6%. En aquella ocasió, va ser Manel Valls el que va aconseguir aquest feu, tot i que amb menys d’un 25% dels vots.

El context actual té avantatges i desavantatges per al PP: la previsible caiguda lliure de Ciutadans el beneficia, però el retorn de Trias podria frenar les seves expectatives. No obstant, fonts del partit creuen estar en una millor situació ara que fa uns mesos quan la campanya estava «més polaritzada entre Trias i Colau» i es podia veure el candidat de Junts com «el vot útil» contra l’actual alcaldessa. «El pluripartidisme ens beneficia», asseguren fonts del partit, que, a més, creuen que el cas de l’escó de Laura Borràs o la tornada de Clara Ponsatí perjudiquen Trias perquè se’l veu «del partit de Puigdemont».

Focus també a Nou Barris i Sant Martí

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions? Les prediccions per a Barcelona, sis ciutats catalanes més, Madrid i la Comunitat de Madrid

ERC busca la via per recuperar militants

Però, més enllà d’aquest quadrant, els populars també veuen partit a districtes històricament més hostils per a ells. Fonts de la candidatura de Daniel Sirera veuen «moltes fronteres obertes» en aquestes eleccions. La principal és amb Ciutadans, al qual calculen que podrien arrabassar la meitat dels vots, però en els estudis interns també han detectat una «frontera» de vots amb el PSC de Jaume Collboni. «Hi ha votants tradicionals dels socialistes a qui no els han agradat els pactes amb els independentistes», apunten les mateixes fonts. Per aquesta raó, a més de les Corts i Sant Gervasi, Sirera també té esperances a Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí, més proclius a votar el PSC o els Comuns.

«El perfil assenyat d’Alberto Nuñez Feijóo ens ha permès obrir aquesta frontera», apunten des de la llista popular. Saben que no és un percentatge «enorme», però «quantitativament és més alt» perquè els socialistes parteixen de molts més vots que els taronges. Per aconseguir-ho, Sirera ha optat per un discurs més moderat i menys arraconat a la dreta. La seva principal aspiració en aquestes eleccions és «obrir el partit» i «recuperar l’espai de centre i centredreta», amb un objectiu final més a llarg termini: convertir el PP en «lacasa gran del constitucionalisme» i poder lluitar amb millors cartes d’aquí quatre anys.