MAPA | Aquí se la juga Ciutadans a les municipals a Catalunya

Un dels principals focus és l’Àrea Metropolitana, amb especial atenció a l’Hospitalet de Llobregat –el 2019 van quedar tercers amb quatre regidors– i Santa Coloma de Gramenet –són segona força amb també quatre representants–. Als dos municipis, el PSC té actualment majoria absoluta, però fonts del partit taronja preveuen que la poden perdre el 28 de maig. Per aquesta raó, consideren prioritari tenir representació a l’ajuntament per condicionar el govern.

A més, reconeixen que són dos enclavaments «simbòlics» per al partit, perquè sempre hi han tingut «molt suport de vot» en la majoria d’eleccions. També a les municipals, en què el 2015 van entrar amb força, obtenint quatre i tres regidors respectivament.

Fora del radi de Barcelona, les mateixes fonts assenyalen un especial interès per les altres tres capitals de província, malgrat que en totes parteixen del hàndicap d’haver hagut de canviar de candidat. A Tarragona, qui va ser candidat del partit taronja el 2019, Rubén Viñuales, és ara l’alcaldable del PSC. Mentre que a Lleida, Ángeles Elisa Ribes és ara la cap de llista de Valents.

Notícies relacionades

Enquesta CIS: Colau i Collboni es disputen la victòria a Barcelona i Trias superaria Maragall

¿Qui guanyarà les eleccions a Tarragona 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

La direcció de Cs també prioritza diversos municipis de la Costa Brava –com Roses, Blanes i Lloret–, així com Figueres, Cambrils, Salou, Reus, Tortosa i Calafell. Els motius, en cada punt, són diferents. Alguns ho són per l’aritmètica electoral, com Lloret, perquè des de la formació asseguren que «només amb entrar» poden resultar «decisius per determinar l’alcaldia». Altres, com Tarragona, per ser un dels punts on habitualment recullen més vots. O a Cambrils, perquè van formar part del govern municipal.

Això als municipis que es presenten, perquè en d’altres han hagut de renunciar a fer-ho. A diferència del 2019, quan van aconseguir articular llistes més de 200 ciutats, aquesta vegada només hi haurà paperetes del partit en 93 municipis. Entre els que s’han quedat pel camí hi ha 12 capitals de comarca –entre les quals Igualada, Vic, Mollerussa o Amposta– i ciutats amb xifres importants de població com Sant Feliu de Llobregat, Ripollet o Molins de Rei. Justament a Molins de Rei, l’anterior candidat de Ciutadans, ara és número dos del PP.