MAPA | Aquí se la juguen els Comuns en les eleccions municipals de Catalunya

Per tant, més que qualsevol altre partit, En Comú Podem se la juga a Barcelona. No es tracta d’una qüestió de supervivència, però sí de consolidar o trencar l’hiperlideratge sobre el qual pivota l’espai i que és, al seu torn, el principal puntal amb què compta Yolanda Díaz per donar ales a Sumar. Conscient d’aquesta dependència i, alhora, convençuts que Colau té moltes opcions de sortir victoriosa si tenim en compte les enquestes que obren en el seu poder, els morats s’han dedicat l’últim any a cultivar l’arrelament del partit més enllà de la capital.

Entra dins de les seves prioritats retenir les alcaldies que consideren que són les més emblemàtiques i que majoritàriament provenen de l’herència d’ICV. En concret, la dels cinc municipis més poblats on governen. Donen per descomptat que Lluís Mijoler continuarà governant el Prat de Llobregat, plaça que no coneix cap altra batuta que no sigui ecosocialista. També és una prioritat Santa Perpètua de Mogoda, on Isabel Garcia porta el comandament ininterrompudament des de l’any 2011, tot i que prèviament ja va ostentar el càrrec entre el 2002 i el 2007.

I Montcada i Reixac, amb Laura Campos al capdavant durant els últims vuit anys, també està assenyalada en vermell, fins al punt que Díaz la té a la seva agenda de mítings. Sant Feliu de Llobregat, on Lídia Muñoz s’ha partit aquest mandat amb ERC, i Montornès, amb José Montero com a alcalde des del 2011, tanquen el grup de fortins.

El repte del Baix Llobregat

Més enllà de consolidar aquests feus, si una cosa pretenen els Comuns és augmentar la seva representació i revertir les conseqüències negatives que va suposar la fragmentació amb què es van presentar el 2019. Ara que han segellat una coalició sòlida amb Podem per no rivalitzar entre ells, creuen que estan en disposició de superar els 264 regidors que ara tenen i aconseguir dues fites: convertir-se en la quarta força a Catalunya en percentatge de vots i tornar a ser, com ho van ser el 2015, segons al Baix Llobregat. En aquesta comarca ja participen dels governs, principalment amb alcaldies del PSC, a Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Boi, Esparreguera, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans, i volen continuar mantenint aquest múscul.

A més d’aquests objectius, intentaran apuntalar les alcaldies que ara ostenten, com les de Pallejà, la Palma de Cervelló, Santa Coloma de Cervelló, Castellbisbal, Sant Iscle de Vallalta, la Sénia, Corbera d’Ebre, Pinell de Brai, Altafulla, Santa Oliva i Aiguamúrcia. 

L’assignatura pendent

També hi ha tres ciutats on busquen treure’s l’espina clavada de no haver obtingut representació, precisament, perquè al presentar-se dividit l’espai, no van aconseguir superar la barrera del 5%. És el cas de Sabadell, on es van presentar amb fins a quatre llistes i on ara, després d’un procés de reunificació, posen tota la carn a la graella amb el diputat al Congrés Joan Mena com a alcaldable. També busquen el mateix a Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Vic, on el 2019 en van quedar fora per tan sols 40 vots.

Notícies relacionades

Despoblació i extensió territorial

Óscar López formalitzarà dijous la seva candidatura per rellevar Lobato

La sala de màquines dels Comuns situa al radar de places on poden ser competitius Castelldefels, on Candela López –coordinadora nacional de Catalunya en Comú– ja va ser alcaldessa entre el 2015 i el 2017, i Mollet del Vallès. Més enllà de l’àrea metropolitana, En Comú Podem busca retenir musculatura a Tarragona iLleida, ciutats on ha participat de la governabilitat durant aquest mandat gràcies a una aliança amb ERC que van acabar trencant en els dos casos. Territori comanxe és per a ells Girona, així com les comarques d’interior de Lleida, tot i que esperen fer un bon paper a Salt i Olot.

«Estem ampliant el nostre mínim electoral arreglant el que no va funcionar el 2019 i sembrant per a les eleccions del 2027», resumeixen des de l’equip de campanya dels Comuns, que s’aferren a un context polític més local que català i «més estatal que català». Prova d’això, la presència freqüent de Díaz a Barcelona, però també la de Pedro Sánchez i deu ministres en el cas del PSC i la involucració d’Alberto Núñez Feijóo amb l’alcaldable del PP a la capital, Daniel Sirera.