MAPA | Aquí se la juga ERC en les eleccions municipals a Catalunya

En essència, l’esquema és el mateix que el 2019 i el 2015. Junts contra ERC al rerepaís; el PSC contra ERC al metropolità. Només varia el progressiu creixement dels republicans que ja s’atreveixen a dir en veu alta que van camí de trencar l’hegemonia socialista a l’entorn de Barcelona. Tot i que no serà, certament, en aquestes eleccions.

Sense to plebiscitari

Per endavant unes consideracions generals. Primer, que una victòria en les municipals, es creu a la seu del carrer de Calàbria, blinda definitivamentPere Aragonès al Palau de la Generalitat fins a esgotar la legislatura. Si ERC venç «es transmetrà una imatge de partit fort», apunta una veu del partit. Per a alleujament republicà, a més, no es percep que aquestes eleccions del 28 de maig hagin de tenir un component plebiscitari contra l’Executiu d’Aragonès.

Segon, que Aragonès no arrossega masses, però Junqueras sí, i en aquesta primera campanya amb la llibertat de moviments plenament recuperada, després dels seus anys a la presó, el president del partit recorrerà tot el país. La majoria de les vegades fora dels focus.

Tercer, que ERC espera començar a posar terra pel mig entre ells i Junts. La fragmentació interna dels postconvergents, més enllà del «mandat de l’1-O», junt amb la seva sortida del Govern converteixen aquestes eleccions en camp propici per a l’enlairament, segons creuen a la seu del carrer de Calàbria.

Les capitals de província

Deixant Barcelona de banda, ERC té l’alcaldia de Lleida, de Tarragona i està en el govern municipal de Girona. La de Tarragona serà una batalla a matadegolla amb els socialistes, que són els que van vèncer en vots, el 2019. Ara s’aspira al ‘sorpasso’ en vots i, per descomptat, a la suma de forces que els doni de nou l’alcaldia. Més enllà de la capital, hi ha moltes esperances dipositades en Noemí Llauradó a Reus i en Joan Reig, a Constantí. Les Terres de l’Ebre tornaran a ser republicanes, una cosa que ja s’ha convertit en norma des que la polèmica sobre el transvasament de l’Ebre, en l’època Aznar, va subvertir l’ordre establert en aquestes comarques.

Quant a Lleida, «després d’unes males enquestes fa un any, estem en remuntada», admet el partit que ho fia tot a com transcorrin les dues setmanes de campanya electoral.

Mateix candidat

A Girona, capital del puigdemontisme, ERC repeteix per primera vegada candidat a l’alcaldia des de 1979, Quim Ayats. En l’actualitat governen la ciutat de la mà de Junts, que els duplica en vots. Si es produeix un descens postconvergent, assenyala una veu republicana, es pot no descartar una imitació de l’ocorregut el 2019 a Sant Cugat. És a dir, victòria clara de Junts, però insuficient per frenar el ‘tots amb ells’.

Notícies relacionades

Oriol Junqueras i Gabriel Rufián assenyalen ERC com l’«esquerra de veritat» a Santa Coloma

ERC-PSC: la lluita sense treva per l’espai que CiU va deixar orfe

En l’altre gran partit, el metropolità, ERC confia en un gran creixement de vots que, tot i que no proporcioni encara cap alcaldia o, ni tan sols l’entrada al govern municipal dels principals feus socialistes, sí que aclaririen tot dubte que el referent independentista a la regió és única i exclusivament ERC.

Per a això el partit s’ha dotat d’una espècie de candidat metropolità, Gabriel Rufián, a qui se li ha encomanat molt més que plantar cara a Núria Parlon a Santa Coloma. A Cornellà i l’Hospitalet, ERC aspira a desgastar unes alcaldies socialistes que el mateix Rufián va qualificar de «règim», per l’imperible. A Badalona, on tothom està pendent de si Xavier García Albiol aconsegueix o no la majoria absoluta, els republicans tenen serioses possibilitats de ser segons. Això sí, a distància del popular.