Mapa | Aquí se la juga el PSC en les eleccions municipals a Catalunya

Els socialistes catalans busquen repetir la gesta de les catalanes i tornar a ser el partit més votat a Catalunya. El 2019 es van quedar a tan sols 54.000 vots d’ERC i ara que la marca del PSC i el lideratge d’Illa cotitzen a l’alça, creuen estar en disposició de pujar a dalt de tot del podi. El que passi a Barcelona tindrà molt a veure que això sigui possible i la perspectiva de Jaume Collboni, que ara té vuit regidors, amb les enquestes a la mà és que mai abans ha tingut tantes opcions de guanyar i de ser alcalde.

El president del Govern, Pedro Sánchez, té dipositades les seves esperances que així sigui perquè per a ell suposaria una injecció de moral sumar la capital catalana a la llista de places pròpies de cara a les eleccions generals. Però passi el que passi a Barcelona, la gran garantia per al PSC, el territori irredempt que els ha salvat fins i tot en els pitjors anys en què el procés va provocar la diàspora socialista i el partit encaixava derrotes fins aleshores desconegudes en les catalanes, és l’àrea metropolitana, el cinturó que es manté vermell contra vent i marea malgrat que l’any 2017 es va destenyir al taronja de Ciutadans.

Les grans majories absolutes

De les 19 ciutats de més de 20.000 habitants que orbiten al voltant de Barcelona, 15 –més de dues terceres parts– estan governades pel PSC i en vuit d’aquestes ho fa amb majoria absoluta. Aquestes són l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Esplugues i Sant Joan Despí, on es concentren els seus alcaldes més emblemàtics. El partit té assumit que la seva supremacia en elles no està en dubte malgrat que un dels principals objectius d’ERC és anar guanyant-los terreny aquí, amb Gabriel Rufián de candidat a Santa Coloma com a principal cara d’aquesta estratègia.

Tot i així, aquestes ciutats són la principal vàlvula de seguretat per als socialistes catalans, com també ho són d’altres en les quals també governen amb majories folgades, com Badia del Vallès, Sant Adrià de Besòs o Sant Andreu de la Barca. Emblemàtiques són per al PSC les alcaldies de Sabadell –que van recuperar el 2019 després del daltabaix que va provocar la caiguda de Manuel Bustos pel cas Mercuri–, Mataró –una altra de les reconquistes de fa quatre anys– i Granollers –on caldrà veure si mantenen o no la majoria absoluta després de la jubilació de l’imbatible Josep Mayoral .

Més difícil és Terrassa, on Jordi Ballart va aconseguir la fita d’imposar-se després de trencar el carnet del PSC i crear un partit propi. I sempre especialment complexa és Badalona, un enclavament que els va arrabassar dolorosament Xavier García Albiol el 2011 però que els socialistes governen ara, tot i que gràcies a la sempre complexa suma de les esquerres que molt probablement tornarà a embolicar-se en les negociacions postelectorals. No obstant, els d’Illa estan posant especial afany en aquesta ciutat. Cerdanyola del Vallès, Rubí, Mollet del Vallès, Pineda de Mar o Sant Vicenç dels Horts –amb el simbolisme de ser la plaça des d’on es va catapultar Oriol Junqueras– formen part també del seu elenc territorial.

Tarragona i Lleida, en el punt de mira

Però fora de la seva tradicional àrea d’influència, les grans espines clavades que té el PSC –Barcelona a part– són Tarragona i Lleida. Dues grans alcaldies que ERC es va posar a la butxaca en les municipals passades després d’anys de regnat socialista i que tenen entre cella i cella tornar a tenir sota els seus dominis. En el cas de Tarragona ho veuen especialment factible –de fet, no van deixar de ser els més votats el 2019– i també creuen assequible la tornada a la Paeria, ja que la diferència amb els republicans va ser de menys de 100 vots. Sánchez té agendat passar per les dues ciutats en el tancament de campanya per donar-los un reconeixement abans de posar el fermall a Barcelona.

Notícies relacionades

Jaume Collboni apel·la a la tornada de la Barcelona «orgullosa» governada pel PSC

El PSC es fixa el repte de governar les 4 capitals de província de Catalunya

Guanyar a la ciutat de Girona, on Carles Puigdemont va ser alcalde, ho veuen més difícil, tot i que la seva candidata Sílvia Paneque té perspectives de creixement i jugaran la partida dels pactes per intentar estar en el govern municipal. Veuen, de fet, en l’aliança teixida a Sant Cugat del Vallès amb ERC i la CUP –que es podria repetir– per desbancar Junts una fórmula vàlida per replicar en el consistori gironí.

Tancar la bretxa territorial

Una altra de les assignatures pendents que preveu resoldre aquesta vegada el PSC aprofitant la seva tendència ascendent és la d’homogeneïtzar la seva representació i resoldre la bretxa que el procés va obrir entre la seva presència metropolitana i fora d’ella. Que hagi presentat 615 candidatures –un 18% més– és llegit a la seu de Pallars com un símptoma que el creixement serà generalitzat, fins i tot a les comarques que més hostils han sigut per a ells en els últims anys. Aspiren, per exemple, a donar la campanada a Reus i obtenir un bon resultat a Manresa. Els seus punts més negres, admeten, són a la Catalunya interior (comarques de Lleida) i a Terres de l’Ebre.