El PSOE s’estavella i perd gran part del seu poder territorial

Si les eleccions autonòmiques i municipals eren un primer plat de les generals del desembre, i tant el PSOE com el PP les van plantejar en part així, els socialistes van sortir aquest diumenge molt malparats. Ni en els seus pitjors vaticinis el partit que lidera Pedro Sánchez es va imaginar un desenllaç així. 

Si el PP arriba a acords amb Vox, i res fa pensar que no ho hagi de fer, el PSOE es disposava a perdre el poder, a falta de conèixer els resultats definitius, en quatre de les nou autonomies on governava: les Balears, Extremadura (un dels seus principals feus), la Rioja i el País Valencià, que era la principal batalla en aquests comicis. Aragó seguia en l’aire, davant l’enorme fragmentació política en aquesta autonomia. També les Canàries. És a dir, els socialistes només mantindrien amb bastanta seguretat Castella-la Manxa, Astúries i Navarra. Cantàbria, on governaven amb el PRC, també passarà al PP. I a Madrid la figura d’Isabel Díaz Ayuso s’engrandeix encara més, tot i que això ja s’esperava, igual que la derrota a Múrcia. La resta no.   

«Un mal resultat sense pal·liatius», van admetre en la direcció del PSOE. En el pla local va passar una cosa semblant. Molt pocs dirigents confiaven a guanyar el PP en el càlcul global dels vots. El 2019 els socialistes van treure un milió i mig més que els populars, però llavors Cs estava fort. Ara, la immensa majoria dels seus antics votants taronges, menys a Catalunya, s’han desplaçat al partit d’Alberto Núñez Feijóo, posant a la pràctica punt final a la formació taronja. Les expectatives en aquest sentit eren baixes. Tot i així, el resultat final va ser també molt pitjor del que s’esperava: prop de 700.000 paperetes per darrere el PP. Els socialistes es van acomiadar de capitals de província com Sevilla, Toledo, Granada i Valladolid. A València, on eren el soci minoritari en un ajuntament liderat per Compromís, el PP també recuperarà el comandament si pacta amb Vox. El principal consol en el camp municipal va venir dels resultats del PSC.

Les enquestes que es van publicar al llarg de la tarda no prefiguraven res de bo: el mapa autonòmic deixava el vermell i es tenyia de blau. Els socialistes, no obstant, van acollir els estudis amb cert escepticisme. Les seves impressions, van assenyalar diversos membres de la direcció del partit, eren bones. I el més important, van continuar, no era qui quedava primer en una comunitat o municipi concret, sinó qui acabaria governant gràcies a la suma amb altres partits. Però aquest discurs es va anar dissipant així que avançava el càlcul.  

El ‘factor Sánchez’

El president del Govern se l’ha jugat en primera persona durant aquesta campanya. A diferència del 2011 amb José Luis Rodríguez Zapatero, quan les autonòmiques i municipals també van tenir lloc només uns mesos abans de les generals, Sánchez ha tingut aquestes setmanes un protagonisme absolut, amb els seus continus anuncis de mesures socials (en vivenda, educació o lluita contra la sequera, entre altres àmbits) que després el Consell de Ministres aprovava corrents. L’estratègia no li va acabar de funcionar. El debat no es va arribar a centrar en les iniciatives de l’Executiu, dins una de les campanyes més tòxiques i crispades que es recorden, marcada primer per les llistes d’EH Bildu, que incloïen 44 condemnats per col·laboració o pertinença a la desapareguda ETA, i després per les denúncies de frau electoral. 

Notícies relacionades

Eleccions del 28M: El PSC substitueix ERC com la força més votada a Catalunya, tot i no guanyar a Barcelona

Eleccions municipals i autonòmiques 2023 |

La presumpta compra de vots, una cosa freqüent en petits municipis en gairebé tots els comicis locals durant les últimes dècades, afectava tant aspirants del PSOE com del PP, però els conservadors la van explotar donant-li una transcendència que no havia tingut i desplaçant tota la culpa cap als socialistes. Díaz Ayuso va arribar a tancar la campanya acusant Sánchez de «tupinada», una acusació que d’acord amb el desenllaç s’ha mostrat del tot infundada.  

Encara és aviat per calibrar quant han afectat en aquest «mal resultat sense pal·liatius» les candidatures de l’esquerra ‘abertzale’ i els suposats casos de frau, pel que fa al desgastde la figura de Sánchez i a la seva coalició amb Podem. Però els socialistes van tornar a tastar el regust agre de la derrota, una cosa que en termes tan generals com el d’aquest diumenge no passava des del 2018, quan Sánchez va arribar a la Moncloa gràcies a la moció de censura a Mariano Rajoy. S’acosten convulsions al PSOE.