Fins a 23 punts de diferència entre els dos districtes amb més i menys participació de Barcelona

En aquestes passades eleccions municipals del 28 de maig, Barcelona ha registrat un descens de la participació que s’ha fet notar en els resultats. En aquesta ocasió, només el 60,6% del cens ha acudit a les urnes, quan el 2019 va ser el 66,17%. Si ens fixem en cada un dels deu districtes que formen la capital catalana, podem constatar que la participació ha sigut més alta en aquells amb rendes més altes, mentre que les zones més humils són les que registren un percentatge d’abstenció més elevat. 

Els quatre districtes amb més participació han sigut, en aquest ordre: Sarrià-Sant Gervasi (70,17%), les Corts (67,8%), Gràcia (64,6%) i l’Eixample (64,4%). Es dona la situació que en aquestes zones, precisament, el candidat amb més vots ha sigut Xavier Trias (Junts), guanyador de les municipals a Barcelona amb 11 escons. 

A aquests districtes els segueixen Sant Martí (60,4%), Sant Andreu (60,4%) i Horta-Guinardó (57,6%), tres zones on ha guanyat Jaume Collboni (PSC), que ha quedat com a segona força al consistori el 28M –a falta d’acabar el recompte definitiu, ja que Collboni supera per ara Colau per tan sols 142 vots–.

La llista de la participació la tanquen Sants-Montjuïc (57,3%), on guanya Ada Colau (BComú); Nou Barris (51,7%), on Collboni ha sigut el candidat més votat, i Ciutat Vella, el districte on hi ha hagut més abstenció amb els vots de només el 47,2% del cens electoral i on Colau ha sortit en primera posició.

Participació a BCN

Notícies relacionades

L’or blanc de la defensa: el negoci del rearmament desencadena la guerra pel control de la nitrocel·lulosa

El Ministeri de Joventut s’obre a limitar el vot als 16 anys a les eleccions europees per desbloquejar ja la reforma

Així, es registra una diferència de 23 punts entre els dos districtes barcelonins amb més i menys participació (Sarrià-Sant Gervasi, amb el 70,2%, i Ciutat Vella, amb el 42,2%), que, al seu torn, coincideixen amb les zones amb les llars de rendes més altes i més baixes de la capital catalana. 

Cal destacar, també, que les grans abstencions poden afavorir que partits petits arribin al 5% del vot, el mínim necessari per entrar als consistoris. És el cas, per exemple, de Nou Barris, on Vox ha aconseguit el seu millor resultat a Barcelona i voreja el 9% dels vots del districte, que l’ha fet quedar en sisena posició. Després del 28M, el partit d’ultradreta entrarà per primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona com a última força amb dos escons.