El PSOE s’aferra al temor a l’«onada ultraconservadora» com a eix de la seva campanya per a les generals

El PSOE té clar el marc en el qual vol col·locar la campanya de les eleccions generals del pròxim 23 de juliol, que Pedro Sánchezva anunciar per sorpresa després de l’hecatombe patida pel seu partit en les eleccions autonòmiques i municipals de diumenge passat: frenar l’«onada ultraconservadora», amb els socialistes com a únic dic davant el PP i Vox. La por a l’extrema dreta, l’anomenada alerta antifeixista, no ha funcionat fins ara. Al contrari. El partit de Santiago Abascal és cada dia més fort: fa un parell de dies va triplicar el seu nombre de regidors. Però el PSOE creu que aquesta vegada pot fer efecte. Aquest serà el seu mantra durant els pròxims 55 dies.

«Cal comprovar si l’onada ultraconservadora ha arribat també a Espanya», ha assenyalat aquest dimarts la portaveu socialista, Pilar Alegría, a TVE. La també ministra d’Educació ha citat els casos d’Itàlia i Hongria, governades per l’extrema dreta. «Per fer-hi front aquí només hi ha una opció: el PSOE», ha insistit. 

Els socialistes es bolquen en les crides al vot útil, però també apel·len a la «unitat» de l’espai situat a la seva esquerra, ara que Sumar i Podem només tenen nou dies per arribar a un acord per presentar-se junts. No obstant, de moment no volen ni sentir parlar de la possibilitat de reeditar una coalició com l’actual.   

L’avanç electoral també té claus internes. Pretén evitar que el partit se sumi al debat sobre la derrota i que el desgast continuï minant les opcions de Sánchez, com els seus col·laboradors estan convençuts que hauria passat si s’haguessin mantingut les eleccions generals al desembre. 

La campanya ara coincidirà amb les negociacions entre el PP i Vox a nombrosos ajuntaments i comunitats, una cosa que els socialistes creuen que pot contribuir que Alberto Núñez Feijóo perdi el seu «halo moderat», sempre que la ultradreta faci peticions de màxims i els conservadors vegin que no tenen més remei que acceptar-ne algunes. La diferència en el resultat global de les municipals entre els dos partits majoritaris, recorden a la Moncloa, va ser de només tres punts, al voltant de 750.000 vots, un marge que es pot revertir en les generals.

Els missatges de García-Page

«En les generals hi ha habitualment tres milions de vots més que en les municipals. L’esperança està posada en aquest plus», ha assenyalat Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, a Onda Cero. Page és un dels pocs líders territorials del PSOE que es manté, junt amb la navarresa María Chivite i l’asturià Adrían Barbón. Amb les Canàries encara en l’aire, els socialistes es van acomiadar diumenge d’almenys cinc de les nou autonomies on ostentaven la presidència (País Valencià, Aragó, Balears, La Rioja i Extremadura), així com de 15 de les 22 capitals de província que governaven. 

Es tracta d’una catàstrofe que no es pot suavitzar, un resultat que Sánchez i els seus col·laboradors no es van imaginar en cap moment. El maig del 2011, quan va passar una cosa similar, el PSOE es va instal·lar en el desànim i Mariano Rajoy va aconseguir majoria absoluta a finals d’aquell any. Això és el que es vol evitar ara. Però, si el 23 de juliol se salda amb una nova derrota socialista, i hi ha moltes possibilitats que així passi, el partit tornarà a obrir-se en canal, com ha passat en èpoques recents, fins que Sánchez va recuperar primer el lideratge davant Susana Díaz i va arribar després a la Moncloa gràcies a una moció de censura. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Page, un dels barons més crítics amb Sánchez per la seva coalició amb Podem i les seves aliances parlamentàries amb ERC i Bildu, ha donat clares mostres d’aquesta distància. «¿S’alegraria que guanyés Sánchez?», li han preguntat. Silenci. «Jo m’alegro que guanyi el meu partit», ha contestat, abans d’explicar que ningú a la Moncloa li ha donat una «explicació» sobre l’avanç. 

El president de Castella-la Manxa va rebre la felicitació de Feijóo per la seva victòria, però ha dit desconèixer si Sánchez, que al cap i a la fi és el líder del seu partit, va tenir el mateix gest. «No m’ha donat temps de revisar tots els missatges del mòbil», ha assenyalat.