Aragonès i Junts xoquen per la llista única al Congrés per al 23J

Utilitzar els mateixos termes i mostrar un principi d’entesa quan en realitat s’està als antípodes. Aquest és el resum de la sessió de control del Parlament i el diàleg entre el president Pere Aragonès i el líder deJunts a la Cambra, Albert Batet. Els resultats de diumenge han empès els dos partits a fer grans cants a la unitat, però a l’hemicicle va quedar clar que cadascú dona un significat diferent a aquest terme. I és que, en el fons, les diferències entre tots dos, malgrat la patacada independentista (especialment d’ERC) el 28M, estan en el mateix punt que va forçar la ruptura del Govern l’octubre passat.

No hi ha, en realitat, cap embolic conceptual. Aragonès aposta per una unitat estratègica, de fons, i àmplia, oberta a més actors, a banda dels postconvergents; i Junts per una de tàctica: una llista comuna al Congrés per a les eleccions del 23 de juliol. Tot neix d’un error del mateix Aragonès. La seva reacció al desastre de les municipals va ser apel·lar a la unitat, dimarts. Fins aquí, bé. Però llavors i, sense solució de continuïtat, sense ni tan sols una cortineta de publicitat, en la mateixa compareixença va apostar per crear «un front democràtic» de cara a a les eleccions. Un més un, dos. ¿Quin millor front comú que una llista conjunta?, van pensar a Junts.

És a dir, va ser el mateix Aragonès qui va insinuar una de les tres demandes de Junts que, al cap i a la fi, van motivar la seva sortida de l’Executiu. La nul·la concreció del president sobre com havia de ser aquest front va fer, a més, que la idea de la llista comuna, que l’espai postconvergent ambiciona, casualment, des que van deixar de ser el primer grup nacionalista/independentista català al Congrés, s’obrís pas. Fins a tal punt, que ha hagut de ser el president d’ERC, Oriol Junqueras, qui surti a clarificar la situació i aclarir que, de candidatura conjunta, que ha considerat una «proposta del passat» que ha demostrat els seus límits, ni parlar-ne.

El front, ha concretat, s’ha de traduir en un «acord programàtic» entre les formacions que defensen l’amnistia i l’autodeterminació –ERC, Junts, la CUP i els Comuns–, així com per blindar l’escola, la llengua i la cultura catalana. També «reforçar les institucions», tant el Govern com el Parlament. No es tracta, ha assenyalat, de convidar-los a entrar en l’Executiu, sinó de teixir acords i tancar files amb el president. A canvi, ha deixat caure que el relleu de Laura Borràs al capdavant de la presidència de la Cambra catalana ha de ser un dirigent de Junts.

També que s’han de prioritzar els acords amb segell independentista als municipis i ens supramunicipals, és a dir, les diputacions. Junqueras ha dit sense embuts que «és millor» que l’alcalde de Barcelona siguiXavier Trias, que està vinculat a un partit independentista, i no un Jaume Collboni que el 2019 «va pactar amb l’extrema dreta de Manuel Valls» per prendre-li la vara a Ernest Maragall. Junqueras va posar així, després de reunir-se amb Aragonès al Parlament, les condicions per «refer confiances».

Desmarcatge comú

Davant aquest escenari, els Comuns, que com la CUP i Junts també van passar aquest dimecres pel despatx del president per a una primera presa de contacte, es van desmarcar de tota la proposta i van criticar el derrotisme que suposa que es doni per inevitable una victòria de la dreta al juliol amb què va impregnar la seva intervenció de dimarts, i per utilitzar aquesta por com a cortina de fum per tapar uns pèssims resultats. El mateix va fer Illa.

Notícies relacionades

Pere Aragonès demana un pacte d’unitat entre independentistes davant un possible Govern del PP i Vox

ERC confirma Rufián com a candidat a les generals

El socialista, a més, va assegurar que Catalunya «no necessita fronts» i va criticar al president que es dediqui més a preparar les successives eleccions que es van convocant que a gestionar i governar. Va ser aquí quan Aragonès es va treure un as que tenia a la màniga. Va recordar que ERC sempre ha votat en contra de la investidura d’un presidente de Govern del PP, mentre que el PSOE, en l’última presa de possessió de Mariano Rajoy, es va abstenir. «Vostès no són cap garantia», li va dir el republicà al socialista. Un ganxo a què es va aferrar també Junqueras per començar a enfocar el discurs de la campanya i deixar caure que el partit de Pedro Sánchez no és garantia d’impedir un govern de Feijóo.

Perquè després del desastre de l’abstenció de diumenge n’hi pot haver un de pitjor per a ERC, que la polarització de la campanya, la por que guanyi la dreta, que el mateix Aragonès alimenta, es converteixi en un tsunami de vots per al PSC. La lluita pel vot útil anti PP està oberta, i per això els republicans afirmen que el 23 de juliol hi haurà «una batalla entre Catalunya i una Espanya reaccionària» que es pot derrotar si l’independentisme es mobilitza.