Eleccions 28M

GRÀFIC | Els candidats moderats de Junts van patir menys desgast en les eleccions municipals

  • Multimèdia | ¿Qui serà l’alcalde de Barcelona? Totes les combinacions possibles

  • Multimèdia | Els gràfics clau de les eleccions municipals a Barcelona

  • MULTIMÈDIA | Els gràfics més importants de les eleccions municipals a Catalunya

GRÀFIC | Els candidats moderats de Junts van patir menys desgast en les eleccions municipals
3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Ricard Gràcia
Ricard Gràcia

Infografia

Especialista en Visualització de la informació, dades, mapes, diagrames... Noves narratives

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Junts per Catalunya, com els altres partits, no ha tingut temps d’analitzar els resultats de les municipals perquè la prioritat ara són unes altres eleccions, les generals del 23 de juliol. Però la veritat és que internament sí que s’han fet, tot i que sigui a pinzellades, anàlisis sobre quin tipus de discurs ha funcionat millor en els comicis locals. Amb els números a la mà, resultats positius com el de Xavier Trias a Barcelona o els alcaldables de Figueres, Igualada o Martorell han vingut precedits d’un estil i uns missatges pactistes i allunyats del debat sobiranista.

El cas més paradigmàtic i amb gran transcendència és Barcelona. Trias ho va exigir des del primer minut: fer la campanya a la seva mida. I això ha significat evitar el debat independentista del tot. El candidat ha centrat els seus impactes mediàtics en la gestió: seguretat, mobilitat, neteja... i en una voluntat explícita de dialogar i pactar amb el PSC i amb ERC. Els socialistes són anatema per a una part de Junts, que no vol sentir a parlar d’acords amb el PSC. Trias, en canvi, ha explotat el seu passat convergent i ha exhibit la seva sintonia amb el candidat socialista, Jaume Collboni, amb qui ha dit compartir el model econòmic.

Girona, patacada; Badalona, desaparició

En canvi, a Girona, la forta baixada de vots i regidors de l’exconsellera Gemma Geis arriba després d’una campanya en què s’ha fet acompanyar dels líders del partit i ha proclamat el seu independentisme i esdeveniments com el referèndum de l’1-O, entre altres qüestions. Geis ha parlat de ciutat però també de l’aposta per la secessió. La situació de Girona, amb una alcaldia en mans de Junts que patia un notable desgast, també s’ha de tenir en compte en l’anàlisi.

La direcció defensa que el partit ha aguantat a tot el territori malgrat la desmobilització independentista

Exemple de candidatures de perfil més radicalment independentista ha sigut també la de Badalona. De fet, David Torrents, secretari d’organització del partit, comptava amb un tresor: dos regidors, gairebé els únics a tot l’àrea metropolitana, on Junts disposa d’una representació ínfima. Torrents ha fet una campanya en clau local, sí, però es va enredar en una declaració ambigua sobre la seva animadversió amb el candidat d’ERC, i ha proclamat el seu suport explícit a les accions independentistes com les mobilitzacions després de la sentència del procés. Ha rebut el suport explícit de l’expresident Puigdemont i de Laura Borràs, que va estar en el míting central de Badalona amb Aurora Madaula i Francesc de Dalmases. Ciutats de fort missatge independentista com Manresa i Ripoll també han vist com els candidats de Junts baixaven en nombre de suports.

Notícies relacionades

En canvi, tornant al to moderat, els més allunyats de Borràs citen casos com el de Martorell, Figueres i Igualada. Martorell està governada per Xavier Fonollosa, procedent de CDC i el PDECat, i que des de fa anys es dedica a una gestió municipal allunyada dels discursos d’excitació independentista. El seu èxit el 28M va ser rotund. També el perfil del candidat d’Igualada, Marc Castells, s’allunya de la radicalitat sobiranista.

Aquestes dades són qüestionades per la direcció, que considera que no es pot dibuixar una linea entre moderats i radicals perquè en general hi ha hagut un resultat positiu per al partit començant per Barcelona i continuant per la batalla contra ERC. Aquesta visió positiva és la que es va vendre en l’executiva de dilluns passat, per a sorpresa dels que consideren que no es pot fer una anàlisi positiva després del que ha passat en feus importants com Girona, Reus, Lleida, Manresa i l’àrea metropolitana de Barcelona.

Consulta els resultats de les eleccions municipals 2023 a Catalunya el 28M

Recorda que el 28M podràs consultar els resultats de les eleccions municipals a Catalunya 2023 a Espanya: