El PSC veu «opcions» de tripartit d’esquerres a Barcelona amb l’ham de la Diputació

Malgrat que la convocatòria de les eleccions generals impacta de ple en la confecció d’un pacte a Barcelona, el PSC manté viva l’aliança d’esquerres amb el rerefons del repartiment del poder supramunicipal en unes eleccions en les quals els dos partits independentistes han perdut força malgrat que Junts ha aconseguit imposar-se a la capital. Tots els actors mantenen un discurs públic que té matisos a porta tancada. El que sí que descarten els socialistes és que en l’equació pugui entra el PP exercint un rol com el de Manuel Valls el 2019, ja que asseguren que és «inversemblant» que es doni aquesta situació amb unes generals polaritzades amb la dreta per molt que Daniel Sirera busqui tenir algun poder de decisió al consistori.

A més, aquesta vegada per als Comuns suposaria participar en una operació que no atorgaria l’alcaldia a Ada Colau. Els morats són els més entusiastes a l’hora de defensar el tripartit d’esquerres, tot i que es resisteixen a descartar que la vara pugui recaure en la seva líder. De fet, encara creuen els dits perquè el recompte de divendres doni un tomb a favor seu i els situï en segona posició, ja que es van quedar a 142 vots la nit electoral. No obstant, segons fonts negociadores, assumeixen que aquest escenari és difícil i que, tot i que sigui per uns quants vots, el PSC va per davant.

Més complexa és la situació per a ERC. Sobretot des que precipitadament s’han col·locat en el calendari unes generals quan encara no s’han recuperat d’un dur cop en les municipals que ha reduït a la meitat la seva representació a Barcelona. Públicament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha instat a un replegament independentista, i Ernest Maragall s’ha reunit ja amb Trias per explorar un marge d’acord. Però no hi ha unanimitat republicana i el PSC intenta pescar en aquestes aigües regirades aferrant-se al fet que no hi ha hagut un cop de porta definitiu ni públic ni privat a explorar una entesa. L’exdiputat d’ERC Joan Tardà ha sigut de nou la veu més discordant a l’apostar per contribuir que Colau, malgrat haver quedat tercera, sigui alcaldessa amb un govern amb els republicans dins i la «col·laboració» dels socialistes.

En espera d’ERC

Notícies relacionades

El recompte oficial que dirimirà l’estira-i-arronsa de Collboni i Colau començarà divendres

El PSC encarrega a Collboni que sigui alcalde i escollirà sense primàries el candidat a les generals

No obstant, el que sí que no avala el PSC són fórmules que no passin per l’alcaldia de Jaume Collboni. Tampoc el repartiment de l’alcaldia amb Colau que somien sectors dels Comuns que es resisteixen a acceptar que tot estigui perdut. Per a ells, el premi de consolació seria ser el soci minoritari dels socialistes. Però, per a això, faria falta la participació d’ERC, embrancada en aquests moments en el «front unitari» que ha posat a sobre de la taula per refer la unitat independentista.

Els socialistes, convençuts que aquest nou intent dels republicans i Junts té molts números per acabar com el rosari de l’aurora, estan «esperant» que ERC s’aclareixi amb l’ham d’una Diputació de Barcelona que sempre és refugi per mantenir estructures territorials de partit quan pinten bastos. Abans de tenir sobre la taula els resultats de les municipals, la intenció del PSC, convençut que tenia totes les de guanyar, era repetir el polèmic pacte amb Junts en la tercera institució de Catalunya, que s’ha mantingut estable i sense sobresalts durant quatre anys. Però les urnes, tant les que ja s’han obert com les que es posaran el 23 de juliol, han dinamitat tots els plans inicials i han obert la partida.