Anticorrupció rebutja imputar el PP a Púnica perquè els pagaments es van ordenar des de la Comunitat de Madrid i no del partit

La Fiscalia Anticorrupció va rebutjar demanar la imputació del Partit Popular com a persona jurídica en el cas Púnica al considerar que els pagaments irregulars que van beneficiar el partit van ser ordenats per excàrrecs de la Comunitat de Madrid i no per integrants de la formació conservadora. Així consta en un escrit contra un recurs presentat pel PSOE i l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade), dirigit al jutge que investiga el cas a l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. El document el firma Alejandro Cabaleiro, un dels tres fiscals assignats a aquesta causa, en què també participen María Teresa Gálvez i Carmen García Cerdá.

Cabaleiro inicia el seu escrit amb un paràgraf «preliminar», que no deixa dubtes sobre les seves conclusions sobre la implicació del Partit Popular nacional en la peça separada del cas Púnica en què s’investiga la caixa b del partit a Madrid. De forma literal, diu: «Resulta d’interès contextualitzar l’objecte d’investigació de la present peça separada, ja que, tot i que formalment és coneguda com a ‘Finançament il·legal’, el cert és que no es correspon amb tal fet delictiu, ja que el vigent delicte de finançament il·legal de partits polítics [...] va entrar en vigor l’1 de juliol del 2015, data posterior als fets investigats».

En aquest sentit, Anticorrupció recorda que en relació amb el pagament dels treballs de posicionament ‘online’ de l’empresari Alejandro de Pedro en favor dels expresidents de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i Ignacio González només es manté investigat l’excap de premsa del Govern regional Isabel Gallego, «que, com la mateixa ha manifestat, no es troba afiliada a cap partit polític». Per la seva banda, l’acusació contra l’exconseller Salvador Victoria va ser arxivada, una decisió que està pendent del recurs de la mateixa fiscalia.

Fora del PP

A més, el fiscal destaca que la modificació legal que atribueix responsabilitat penal als partits polítics va entrar en vigor el gener del 2013, i això limita la causa. «El cert és que, en tot cas, les activitats que s’investiguen vinculades per tals fets no van ser dins de la relació orgànica de la formació política [PP], sinó que ho van ser dins de la relació orgànica de l’Administració pública madrilenya, que, com a persona jurídica, segueix exempta de responsabilitat penal», completa l’escrit, firmat l’11 de novembre del 2022.

«No havent-hi indicis de delicte, no hi ha títol d’imputació», conclou el fiscal en relació amb la petició que havia fet l’acusació popular del PSOE sota la direcció lletrada de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade) que s’imputés el PP, o que, com va passar en el cas Gürtel, se’l considerés partícip a títol lucratiu dels delictes comesos.

Precisament sobre aquesta petició, Cabaleiro recorda que el Codi Penal estableix que qui hauria de ser cridat com a partícip títol lucratiu «és precisament el que de forma directa s’hagués vist afavorit i, en tal cas, respecte de tals treballs reputacionales, són les persones físiques i no la jurídica».

Escrit «inexacte» de la fiscalia

Quant a la petició d’imputació d’Esperanza Aguirre, Anticorrupció lamenta que les acusacions del PSOE i d’Adade insisteixin a transcriure un escrit de la fiscalia del 2019, el contingut del qual, segons Cabaleiro, va ser «inexacte». I ho fan, assegura el fiscal, «sense aportar cap prova o indici que permeti afirmar que Esperanza Aguirre va ordenar contractar i realitzar tals treballs, i que estava al corrent de les persones amb qui es van contractar i com s’abonaven o sabia en què consistien».

El representant del Ministeri Públic considera, per tot això, que és «extremadament feble, i fins i tot temerari, sostenir una pretensió de condemna amb l’argument que tota persona amb tal responsabilitat i experiència política coneix el que de la mateixa es publica». En aquest sentit, Cabaleiro resta importància al fet que l’excap de premsa de la Comunitat de Madrid impliqués l’expresidenta madrilenya en els fets, ja que ho va fer «després d’haver declarat en diverses ocasions que Esperanza Aguirre no sabia res d’Alejandro de Pedro».

Ignacio González

Sobre Ignacio González, el fiscal manté, igual com en el cas d’Aguirre, que no hi ha indicis delictius suficients per processar-lo. En aquest sentit acusa la representant legal d’Adade i del PSOE de transcriure de forma «esbiaixada» el testimoni de l’empresari Daniel Horacio Mercado: «El cert és que va ser una declaració totalment contradictòria, que no va aportar cap prova documental i que va negar els fets de criminalitat en múltiples respostes».

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Precisament el fiscal també censura la pretensió de la representant legal dels socialistes que es consideri que totes les adjudicacions de la Comunitat de Madrid a l’empresari Mercado siguin delictives. «Sobre això, oculta o defuig la recurrent, igual com l’informe policial, tots els procediments a què es va presentar [l’empresa de Mercado] Over i dels quals no va resultar adjudicatària, així com aquells a què es va presentar d’altres administracions públiques».

Per això, el Ministeri Fiscal no comparteix les peticions de les acusacions populars i assegura: «En una causa penal, la valoració ha de ser tant dels indicis a favor com dels indicis en contra, cosa que no resulta processalment possible, ni respecta els principis essencials del procés, és destacar només una part dels fets i silenciar l’existència dels altres. Construir la il·legalitat sobre la base d’una afirmació genèrica que, en el seu aspecte essencial, es veu contradita per altres fets, suposa una pràctica processal que afecta la bona fe i [...] no pot ser compartida».