La fiscalia s’inclina per remetre Tsunami Democràtic als jutjats catalans

Fa setmanes que la Fiscalia de l’Audiència Nacional estudia el sumari de Tsunami Democràtic per determinar si pot imputar-se algun delicte i qui l’ha d’assumir, assumptes clau per concretar el jutjat que ha de continuar investigant i, en el seu cas, el tribunal que acabarà jutjant el que va tenir lloc durant les protestes organitzades per la plataforma després de la sentència del procés. De moment el ministeri públic s’inclina per proposar al jutge Manuel García-Castellón que remeti les actuacions als jutjats catalans, al no apreciar que existeixi terrorisme i entendre que amb la derogació de la sedició els fets investigats només serien constitutius de desordres públics agreujats.

Fonts fiscals van assenyalar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que al no apreciar indicis que existeixi terrorisme i haver-se derogat la sedició desapareix la competència de l’Audiència Nacional per investigar les cinc accions atribuïdes a Tsunami Democràtic: el bloqueig de l’aeroport de Barcelona-el Prat, el tall de la frontera amb França a l’altura de la Jonquera, la desobediència a la Junta Electoral Central durant la jornada de reflexió de les eleccions generals del desembre del 2019, accions contra empreses de l’Ibex i els disturbis que es van viure durant el clàssic en el qual es va desplegar una pancarta i es van llançar pilotes al camp amb el lema «Sit and Talk».

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 va obrir al seu dia diligències per aquestes cinc accions, a l’entendre que podien ser constitutives d’un delicte de terrorisme per la intenció d’alterar l’ordre constitucional que s’atribueix als seus promotors, idea que ara descarta el ministeri públic al no haver pogut determinar l’existència d’una organització, que en aquest cas hauria de tenir un caràcter terrorista.

En el seu defecte, sostenen les fonts fiscals consultades, podria haver-se entès com a comès un delicte de sedició, però aquesta via va quedar frustrada amb la seva derogació després de la reforma pactada entre el Govern i ERC. De tal manera que els fets investigats s’enquadrarien en els desordres públics agreujats, la competència dels quals ja no correspon a l’Audiència Nacional, per això sospesa proposar al jutge García-Castellón que torni les actuacions al jutjat degà de Barcelona perquè procedeixi al seu repartiment.

D’anada i tornada

Es dona la circumstància que gran part de l’investigat va arribar a Madrid des del Jutjat d’Instrucció número 1, on s’investiga el cas Volhov. Per exemple, es va remetre l’investigat respecte a mitja dotzena de persones, com l’empresari Oriol Soler –que és l’únic que formalment figura com a imputat a l’Audiència Nacional–, l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’empresari David Madí o Josep Lluís Alay, que es considera el nexe amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Al llarg de la investigació s’han intervingut converses mantingudes per diferents plataformes de missatgeria instantània. En una, segons un dels informes de la Guàrdia Civil existents en la causa, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va assegurar a Vendrell estar «reclutant gent» per a les seves «accions», amb referència a les convocades per Tsunami Democràtic.

Rovira, que utilitza l’àlies de ‘Matagalls’ –un dels 18 pics de la campanya Cims per la Llibertat, amb la qual des de l’independentisme es va protestar contra el procediment per l’1-O–, s’enviava missatges a través de l’aplicació Threema amb Vendrell, al qual l’institut armat atribueix «un càrrec directiu i amb comandament sobre les diferents persones que integren la plataforma». En la conversa amb ‘Matagalls’ l’exconseller d’ERC afirmava: «La meva gent pot fer-ho sense el suport de l’estructura, però no amb l’estructura en contra».

Notícies relacionades

El jutge investiga en secret el finançament de Tsunami Democràtic a través de cinc accions

Com més població, més recursos

Ara bé, el ministeri públic no té previst pronunciar-se en relació amb si les actuacions s’han de remetre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que seria el competent per investigar, en el seu cas, el diputat d’ERC i secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg Ramon, que, segons la Guàrdia Civil, utilitza l’àlies de ‘Konan’ i dirigia amb Soler la comunicació de Tsunami Democràtic.

Tots dos es comuniquen a través de l’aplicació Wire. Els investigadors també identifiquen altres aplicacions de missatgeria ràpida entre les utilitzades per les persones que se situen a la cúpula de la plataforma, com Signal, en la qual van detectar el grup Harley Davidson, en el qual participava la mateixa Rovira i a través del qual es coordinava l’activitat independentista. Fonts jurídiques veien difícil que la líder d’ERC acabés imputada, tot i que la decisió última correspondrà al jutge García-Castellón o, si segueix el criteri fiscal, al jutjat català que acabi assumint les actuacions.