Les tres claus sobre el futur polític de Laura Borràs després de la retirada de l’escó al Parlament

El Parlament ha executat l’ordre, tal com estava previst. ERC ha deixat clar que aquest cas no està relacionat, segons el seu parer, amb la «repressió» de l’Estat a l’independentisme i no ha recolzat Borràs en els seus intents de no ser apartada com a presidenta de la Cambra ni en la seva resposta a la sentència. Els republicans sí que consideren que la JEC s’extralimita, però d’aquí a desobeir i jugar-se una sanció hi ha un llarg camí.

A més, la Mesa compta amb dos precedents, el cas del diputat Pau Juvillà i el de l’expresident Quim Torra, també apartats per una sentència i, en el cas del primer, Borràs, llavors amb funcions de presidenta, no va complir la seva promesa de blindar el Parlament, perquè la Cambra va actuar traient-li l’acta de diputat.

Ara s’obre el ball de cadires per rellevar-la al capdavant del Parlament, que fa mesos que està en interinitat. Els fidels a Borràs han llançat la possibilitat de deixar el càrrec vacant, una cosa que xoca amb les intencions del secretari general, Jordi Turull, que formalment no mostra les seves cartes. Si JxCat no mou fitxa podria accedir al càrrec un diputat d’un altre partit si es forgen les aliances necessàries, però ERC s’obre a pactar amb els postconvergents un relleu tranquil d’un perfil moderat com és Anna Erra o Marta Madrenas.

La gran batalla serà la que s’entauli dins de Junts, encara més després de la victòria de Xavier Trias en les eleccions de Barcelona. El que ara és una guerra de guerrilles silenciosa entre els fidels a Borràs i els que la detesten, es pot convertir en una batalla campal.

L’enfrontament pot acabar amb la convocatòria d’un congrés extraordinari i amb peticions explícites perquè Borràs assumeixi responsabilitats. Es podria activar la comissió de garanties, que és la que ha de decidir si el seu cas és ‘lawfare’ (guerra bruta judicial) o no.

La qüestió de fons continua sent l’existència de dues mentalitats contraposades sobre què ha de ser Junts (un moviment independentista o un partit moderat), sobre les vies per accedir a la independència i sobre la posició de JxCat en l’eix esquerra-dreta.

Els que volen recuperar la moderació i la centralitat estan farts de Borràs i exhibeixen els seus resultats electorals. Els fidels a la dirigent denuncien que el partit s’està tornant autonomista i de dretes.

Malgrat la desestimació de les cautelars, Borràs lluitarà per la seva innocència davant el Tribunal Suprem. Els seus arguments continuen sent no només que és innocent, sinó víctima d’una «persecució política», amb un cas que s’ha instruït «de forma irregular» segons el seu parer (malgrat que els Mossos van portar a terme part de la investigació) i amb una sentència que creu que no té fonament. No obstant, en aquesta aventura no l’ha seguit cap altre partit independentista ni una part del seu, que s’ha desmarcat clarament cada vegada que s’han organitzat actes de suport a la presidenta de JxCat.

El recorregut judicial no serà ràpid i, mentrestant, la sentència fa que la JEC prengui mesures contra l’escó de Borràs. Ella denuncia una actuació invasiva de l’òrgan administratiu que, tanmateix, compta amb una base legal, la LOREG, que preveu retirar l’escó sense sentència ferma.

No hi ha un criteri homogeni per a la gestió dels casos de corrupció en política i les seves conseqüències en els càrrecs de qui són investigats. Els partits convenien que l’obertura de judici per delictes vinculats a la corrupció era prou motiu per suspendre-la en aplicació de l’article 25.4 del reglament (ho va proposar fa 10 anys el llavors president Artur Mas), però quan afecta les pròpies files, les forces polítiques solen canviar d’opinió. En el cas de Borràs, Junts va al·legar ‘lawfare’ i que no hi havia enriquiment personal per oposar-se a la suspensió.