El Suprem imposa 4 anys a un acusat de ferir un agent en una protesta contra la sentència del procés

El Tribunal Suprem ha condemnat a quatre anys de presó un acusat de ferir un agent durant els disturbis ocorreguts a Madrid després d’una concentració en protesta contra la sentència del procés que va tenir lloc el 16 d’octubre del 2019.

Els magistrats han rebaixat lleument la condemna de quatre anys i mig que va imposar l’Audiència Provincial de Madrid a Daniel G.H., que va estar poc més d’un any a presó provisional, per un delicte d’atemptat a agents de l’autoritat en concurs ideal amb un altre de lesions i un altre de desordres públics.

La raó és que el Suprem ha considerat que tant ell com una altra acusada, sobre qui ha recaigut una condemna de sis mesos de presó, van haver de ser condemnats pel tipus bàsic de desordres públics i no l’agreujat.

No obstant, l’alt tribunal manté la condemna a l’acusat per atemptat a agents de l’autoritat i lesions acreditada en la sentència de l’Audiència Provincial, que va ser confirmada en l’essencial pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Per aquests fets també va ser condemnat un tercer acusat, Mariano Javier H.J., al pagament de 900 euros de multa per resistència als agents de l’autoritat, el cas del qual no ha revisat el Suprem al no haver recorregut.

Tots tres van negar en el judici que agredissin policies durant els disturbis que es van produir després d’aquella concentració en contra de les condemnes imposades als líders independentistes catalans pel procés, si bé l’Audiència va considerar provat que Daniel G.H. «va colpejar per l’esquena sobtadament i de manera violenta» amb un pal de fusta amb «sis claus que el travessaven» un agent al cap.

Per al Suprem, que la lesió originada «hagi sigut lleu no evita l’agreujament», ja que va comportar «prou perillositat» per originar «greu deteriorament per a la salut».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els magistrats consideren que «afirmar que no tenia perillositat perquè la part colpejada era el cap i es portava un casc d’especial protecció (malgrat la qual cosa els claus van deixar marcat el casc, tot i que sense arribar a perforar-lo), seria el mateix que asseverar que disparar a un agent que portava armilla antibales no comporta perillositat perquè es va disparar al pit».

I en relació amb el delicte de desordres públics, remarquen que es donen tots els elements per a una condemna pel mateix: actuació en grup, amb violència, tant davant les coses com davant les persones, «amb impediment del gaudi ordinari de l’espai públic (barricades, a més dels actes de violència)».