Laura Borràs assumeix el seu relleu al Parlament i presenta batalla a Junts per designar el seu substitut

En només una setmana, el Parlament tancarà de forma definitiva l’etapa deLaura Borràs i escollirà una nova presidència. Un relleu que per primera vegada ha assumit públicament la presidenta de Junts. Enrere queda el desafiament per deixar la cadira buida que fa unes setmanes van reivindicar alguns dels seus afins, com Quim Torra. Això sí, qui serà el seu successor és el que ara està en disputa tant dins el partit, que abordarà la qüestió en una reunió de la direcció dimarts, com fora, ja que el PSC, disposat a tornar a pescar en les aigües remogudes de l’independentisme si no aconsegueix posar-se d’acord, també està disposat a disputar el càrrec.

El relleu de Borràs després d’11 mesos d’interinitat en la institució serà un termòmetre del duel intern entre els defensors i detractors de la presidenta de Junts. De moment, en les seves primeres paraules després de retirar-li l’escó, la dirigent ha negat que «s’estigui plantejant cap nom» per substituir-la, malgrat que fa mesos que el nom de l’exalcaldessa de Vic Anna Erra és sobre la taula amb el vistiplau del sector més pragmàtic. El que pretén Borràs és ser ella mateixa qui dirigeixi aquesta operació amb la vista posada a blindar-se en el càrrec de presidenta del partit, l’únic que li queda. Això sí, continuarà cobrant més de 8.000 euros mensuals –el sou que li correspon com a expresidenta– fins que els partits canviïn la llei, una modificació que en aquests moments està en tràmit.

No ha sigut fútil que en una entrevista a Catalunya Ràdio Borràs hagi deixat caure que Antoni Castellà, el líder de Demòcrates –escissió independentista de l’extinta Unió Democràtica–, que entrarà com a diputat després de la retirada de l’escó a Borràs, seria «un magnífic president» del Parlament. I és que l’altre nom que hi havia en les quinieles, el de l’alcaldessa sortint de Girona Marta Madrenas, ja ha trobat una destinació en les llistes de les eleccions generals del 23 de juliol. Després que el partit dirimeixi sobre qui vol que recaigui el comandament de la segona institució de Catalunya, serà el torn de l’acord amb ERC per poder tenir la majoria necessària a l’hemicicle.

El PSC, a l’aguait

El president dels republicans, Oriol Junqueras, ja va aplanar aquest dimecres el camí del pacte quan va explicitar que el càrrec ha de ser per a Junts. El seu oferiment és acordar un relleu tranquil que mantingui l’equilibri amb què va ser investit el president Pere Aragonès: el Govern per als republicans, la Cambra catalana per als postconvergents. Tot i així, Borràs no ha sigut precisament condescendent amb els republicans, ja que ha acusat la Mesa de la Cambra i, per tant, la vicepresidenta primera, Alba Vergés, de ser «un actor de la repressió» i d’apartar-la «d’una manera conscient, proactiva i voluntària». També ha arribat a defensar que el seu cas és diferent del de l’exdiputat de la CUPPau Juvillà malgrat que aquest va perdre l’escó sense tenir una condemna ferma mentre Borràs dirigia la institució.

Notícies relacionades

Junqueras descarta la llista única i aposta per un «acord programàtic» de l’independentisme

Pere Aragonès demana un pacte d’unitat entre independentistes davant un possible Govern del PP i Vox

Amb aquestes credencials que presenta un independentisme que intenta recosir complicitats després de la patacada de les municipals, el PSC ha decidit moure fitxa i proposar la vicepresidenta segona del Parlament, Assumpta Escarp, com a líder de la institució. Era la candidata lògica per als socialistes tenint en compte que, des de la suspensió de Borràs, ha governat la institució fent tàndem amb la republicana Alba Vergés. El moviment arriba després que els Comuns anunciessin que també presentaran el parlamentari Joan Carles Gallego per optar a la presidència i que Ciutadans també ho faci amb Matías Alonso.

Els socialistes han estat insistint des de la tardor als independentistes que posessin punt final a una interinitat que titllen d’«inacceptable» i que consideren que denigra la institució. Salvador Illava defensar que no era la seva prioritat ocupar la presidència del Parlament, però finalment i davant la falta d’un acord entre els independentistes que per ara no arriba, ha apostat per disputar-la. Ho fa, a més, en plena ebullició de les negociacions en l’àmbit municipal, amb l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona com a principals batalles.