L’advocat de Puigdemont intenta anul·lar la carpetada a Madrid per l’espionatge amb Pegasus amb el que s’ha decidit a Barcelona

L’Audiència Provincial de Madrid no veu indicis a què agafar-se per investigar el presumpte espionatge amb Pegasus que Gonzalo Boye, advocat de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, diu haver patit amb uns 60 independentistes catalans. En una interlocutòria, en què el tribunal avala l’arxiu acordat pels jutges a qui va tocar pronunciar-se sobre la seva querella, l’audiència diu que el lletrat no ha aportat més que conjectures d’aquest suposat espionatge. Per mirar de revocar l’arxiu definitiu, el lletrat demana la nul·litat d’actuacions entre altres arguments perquè la decisió madrilenya és diametralment oposada a l’adoptada a Barcelona, on sí que s’estan investigant altres casos similars.

En un escrit de 42 pàgines, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, Boye al·lega per arribar a aquesta conclusió que «la sala omet qualsevol referència a l’informe pericial de Citizen Lab, en què s’acredita l’espionatge patit i el transforma en ‘suposats informes’ quan «no són suposats i aquí l’única cosa suposada era que estàvem davant un tribunal imparcial».

«Tan palmària i grollera és la vulneració dels drets fonamentals del querellant que en igual data a la de la notificació d’aquesta resolució, l’Audiència Provincial de Barcelona, en un cas idèntic i sobre la mateixa matèria, va resoldre en sentit diametralment oposat al realitzat per aquesta Sala havent de deixar-se constància que són casos idèntics», amb referència a l’espionatge presumptament patit per l’advocat Andreu Van den Eynde, defensor del president d’ERC, Oriol Junqueras.

Vergonyós

Per això considera que en el seu cas ha sigut privat de drets i que la justícia depèn del lloc on es viu. «Per aquesta sala, Gonzalo Boye no té drets, pel simple fet de fer la seva feina, el que és un plantejament incompatible amb qualsevol democràcia exemplar,» afirma l’escrit en què qualifica de «vergonyosa» la resolució de l’Audiència de Madrid.

Entre els seus arguments, l’advocat afirma que «causa preocupació el desconeixement, segurament producte de la falta d’imparcialitat, que demostra aquesta sala quan s’esplaia en els termes en què ho ha fet en la interlocutòria impugnada i això és així perquè, entre altres coses, omet» que el Parlament europeu va incloure en les seves conclusions sobre Pegasus un paràgraf que considera que la resolució incompleix.

«Pel que fa a Espanya, els eurodiputats diuen que el país ‘té un sistema de justícia independent amb prou salvaguardes’, però persisteixen dubtes sobre l’ús de programes espia. Prenen nota que el Govern ja està treballant per abordar les deficiències, però demanen investigacions ‘completes, justes i efectives’, especialment en els 47 casos en què no està clar qui va autoritzar el desplegament de programes d’espionatge, i per assegurar que les víctimes obtinguin reparació legal».

Notícies relacionades

El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança

Patronals, sindicats i entitats s'alien per reclamar 80.000 places més de cursos de català a l'any

Boye recalca que «els membres de l’esmentada comissió, quan parlen d’‘un sistema de justícia independent i amb prou salvaguardes’, insisteixen a emetre un missatge que la Sala no ha entès o no ha escoltat, ja que l’aquí querellant, a més, apareix expressament inclòs com a víctima del sistema espia Pegasus en l’informe ja citat. En qualsevol cas, el que demana la comissió és justament allò de què la sala priva el querellant: una investigació completa, justa i efectiva». 

Per això considera imprescindible que es revoqui l’arxiu de la seva querella i s’obre una investigació en relació amb l’empresa priopietaria del software Pegasus. L’audiència madrilenya ho va descartar amb l’argument que «dirigir la querella de forma genèrica contra empreses estrangeres i persones de renom estrangers que estan vinculats amb el software Pegasus equivaldria a voler investigar com a cooperador necessari el fabricant d’armes per haver fabricat després casquets i haver-los venut suposadament al presumpte autor desconegut. Així, no té cap substrat real i raonable pretendre fer responsable el fabricant per l’ús que després se li hagi donat, desconeixent-se igualment com l’hauria, suposadament, adquirit».