Feijóo surt a frustrar el ‘Manual de resistencia 2’

Dilluns, el president del Govern va anunciar la convocatòria electoral en un d’aquests girs narratius als quals ens ha acostumat, però aquesta vegada ningú ho havia ni mig intuït. Amb aquesta decisió, Sánchez va aconseguir que es deixés de parlar de la victòria del PP, va tancar qualsevol conat de crisi interna al PSOE i va obligar els seus socis a l’esquerra a sortir de la contraproduent letargia: que es vagin «sumant» ràpid i es prepari Yolanda Díaz, perquè ell es vendrà com el vot útil per frenar la ultradreta i l’aliança PP-Vox. Aquest serà el dilema que plantejarà Sánchez a la campanya: o segueix ell o venen deu anys de «dretes reaccionàries», com han començat a dir al PSOE. 

Amb el seu cop al tauler, Sánchez va passar de ser un president derrotat diumenge a la nit a un candidat lluitador dilluns al matí. El madrileny és com una matrioixca i ara s’ha posat l’uniforme de campanya. Surt disposat a viure unes setmanes dignes de ser incloses en el que podria ser la segona part de les seves memòries ‘Manual de resistencia’, el llibre en el qual, el 2019, va explicar com va superar la seva destitució com a líder del PSOE, va recuperar el timó i va tombar Mariano Rajoy amb la moció de censura. 

Al PP, l’avanç va desencadenar una onada d’incredulitat tan gran que en un primer moment alguns dirigents van arribar a preguntar-se si «la trampa» no seria que Sánchez faria un pas enrere i el PSOE presentaria un altre candidat. Malgrat que Feijóo havia demanat durant mesos que el president convoqués generals «com abans millor», «ja», «de manera immediata», la seva primera reacció va ser queixar-se de la calor que farà el 23 de juliol i, la segona, remarcar que hi haurà espanyols de vacances.

Els bons resultats de diumenge van donar una treva a Feijóo només unes hores: ningú fora ni dins (Isabel Díaz Ayuso) podria qüestionar el seu lideratge. Però el ràpid moviment de Sánchez l’obliga a accelerar els plans que tenia per dissenyar el seu PP (amb les llistes al Congrés i Senat com a principal fita) i fer campanya mentre els seus dirigents autonòmics esquiven les preguntes sobre Vox. Després del 28M el PP pot aconseguir la presidència del País Valencià, Aragó, Extremadura, Múrcia i les Balears, però en totes elles serà gràcies al suport del partit d’ultradreta.

Aquests primers dies Feijóo ha frenat algun impuls d’acostament territorial (a Extremadura) i ha intentat fer com si no tinguessin aquesta necessitat. De fet, ha demanat a Vox que «faciliti» aquests governs sense conselleries a canvi. El líder del PP intentarà portar l’ambigüitat gallega fins a les màximes cotes. 

El quid serà comprovar fins a quin punt Santiago Abascal l’hi permet i si el deixa arribar al 23 de juliol sense peticions que coguin al PP: contra el feminisme, els immigrants, l’avortament, la Unió Europea...

Notícies relacionades

El PSOE s’aferra al temor a l’«onada ultraconservadora» com a eix de la seva campanya per a les generals

Com més població, més recursos

Feijóo va demanar dimarts als seus barons que no s’adormin sobre els llorers. No poden deixar-se portar pels bons resultats del 28M ni delectar-se que Ciutadans no s’hi presenta (Inés Arrimadas ha anunciat que deixa la política). No poden abaixar la guàrdia. En això confien en part al PSOE. A Ferraz, una vegada analitzades les dades, creuen que hi ha batalla: a les municipals, el PP «només» els ha superat per uns 750.000 vots, mentre que en comunitats «com les Canàries, el País Valencià i Andalusia» han millorat resultats. No està tot perdut, asseguren. L’objectiu és mobilitzar l’electorat progressista amb missatges sobre el «risc» que la ultradreta pot entrar al Govern central de la mà de Feijóo i acabar amb drets socials consolidats. 

Per ara, no obstant, el polític gallec està frustrant les estratègies que busquen enfangar-lo amb el PP més trumpista amb què els socialistes lliguen Ayuso. La presidenta madrilenya va arribar a insinuar que diumenge Sánchez faria tupinada a les municipals i autonòmiques, una acusació que va oblidar 48 hores després, quan el seu partit va arrabassar diverses comunitats al PSOE.