El PSOE creu que l’ha perjudicat més la «toxicitat» de Podem que ERC i Bildu: «Ha sigut un desgast continu»

No existeix una sola raó de fons que expliqui la clatellada que el PSOE va patir el 28M. L’onada arrossega molts motius, la majoria latents des de fa mesos, esperant el moment propici. Però, entre tots ells, els quadros del partit destaquen la coalició amb Podem com el que més mal els ha fet, fins i tot per sobre dels acords parlamentaris amb ERC i Bildu. És l’element que desenes de càrrecs socialistes consultats per El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, admeten com el «més tòxic». Una erosió incessant que Pedro Sánchez intenta ara abjurar amb una crida a la concentració del vot i una campanya emocional de confrontació total contra la ultradreta.

En la seva reflexió sobre el resultat –Ferraz públicament encara no ho ha afrontat– conflueixen moltes altres circumstàncies. Des del pes que va tenir la candidatura de Bildu amb etarres fins a aspectes d’índole territorial i d’altres de més profunds –inabastables per a la Moncloa–, com el malestar de la classe mitjana o la incomoditat que les ajudes només arribin als més desfavorits. Però, si es tracta de buscar un culpable, al marge del rebuig (l’anomenat ‘antisanchisme’) que provoca el president, els morats apareixen a totes les paperetes.

«Perdem» per Podem, admet sense contemplacions un diputat, veterà de l’aparell que avisa al PP que «es prepari» per governar amb uns socis, amb referència a Vox, com els que ells han patit. Creu que en aquest temps la Moncloa no ha mesurat bé el deteriorament electoral que han provocat les seves decisions. Algunes de les més recents són l’eliminació de la sedició i el canvi en la malversació, però sobretot el retard de mesos a l’hora de reaccionar a la rebaixa de penes i excarceracions a delinqüents sexuals que va provocar la llei del ‘només sí és sí’. «Nosaltres ho vèiem, però ells no», assegura amb estranyesa. «Els del gabinet són llestos» –Óscar López i Antonio Hernando–. «No entenem per què no ho veien», insisteixen, alimentant l’anomenada ‘síndrome de la Moncloa’, que acaba allunyant els presidents i els seus equips del que opina el carrer.

El llast que ha suposat la convivència institucional amb Podem el reconeix tota l’organització. «El xivarri ha durat tota la legislatura amb Podem i ha tapat la gestió; això ens han destrossat», assenyala un dirigent territorial. «El Govern de coalició amb ells i alguns pactes», resumeix un altre, que atribueix també una mica de responsabilitat als territoris. «A Extremadura», destaquen, «la gent jove els ha vist tota la vida governant».

El deteriorament de la llei del ‘sí és sí’

Van provocar un «desgast» de l’Executiu «des del principi», apunten en altres regions. Ha sigut «continu», remarquen, però amb la «traca final» del ‘sí és sí’ com el tema que ha provocat més deteriorament. Tant les conseqüències de la llei com l’enfrontament públic amb Podem per la reforma i el fet que en cap moment se’ls hagi parat els peus. Ni en aquest tema ni en d’altres. «Se’ls ha consentit pràcticament tot».

«Ha sigut horrible», defensa una parlamentària, sobretot per «les nenes», com anomenen al PSOE les ministres Ione Belarra i Irene Montero, en al·lusió a les dificultats per consensuar amb elles. «S’ha complert el que va dir Sánchez que no dormiria amb ells al Govern». Però no només això, afirmen. També han tingut efecte els acords parlamentaris amb Bildu. Consideren que més per l’impacte que la inclusió de terroristes a les llistes dels ‘abertzales’ va tenir al principi de la campanya. «Si hagués de fer un càlcul, ha sigut un 60/40» a favor de Podem, declara un altre càrrec.

Les persones consultades destaquen menys ERC en aquesta equació perquè, a diferència de Bildu, no van estar aquells dies en primer pla. Tot i que, relaten des d’una comunitat, els pactes amb independentistes catalans i bascos «apareixien als [sondejos] qualitatius» amb què treballaven. És que, raonen, el votant moderat «no ho suporta». «L’argument que el PP i Vox han fet de les llistes de Bildu a la campanya els ha afectat». I aquest marc nacional, remarquen, s’ha imposat a la gestió de les autonomies i ajuntaments. «Han enquadrat bé la campanya contra el PSOE».

¿I si també ha fallat la gestió?

«Hi ha un ‘antisanchisme’ evident» en el resultat del 28M que, prossegueixen, «ha calat» i que «la dreta ha instal·lat», però també ha existit una «planificació errònia» de la Moncloa i de Ferraz per afrontar aquestes eleccions. També hi ha quadros socialistes que impugnen la mateixa gestió, no les mesures en si, sinó el desconeixement del que realment preocupa els espanyols.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Rebrem més de 70.000 milions d’euros de fons europeus i es reduirà la inflació, però a la gent li continua costant arribar a final de mes», relata un altre càrrec. «Hi ha un malestar latent entre qui té expectatives de millora». Nosaltres, continua, «en realitat som a l’elit, som una bombolla, però hi ha persones que ho estan passant malament». I no només són els que tenen menys recursos. «Divorciats amb fills al seu càrrec a qui els ha pujat la hipoteca i tenen la sensació que ningú els ajuda».

Totes aquestes impressions recorren un PSOE que a nivell territorial sí que està fent una avaluació serena i sense ànim de revenja del que va passar el 28M. A Ferraz, a falta que en revelin una anàlisi més detallada, la reflexió se centra només en l’àmbit quantitatiu. Defensen que la causa de la pèrdua de poder institucional és l’enfonsament de Podem, que el PSOE ha aguantat perquè el PP només els avantatja en gairebé 800.000 vots i que l’error ha sigut no entrar en el marc simplista de la dreta. Aquesta lectura, en canvi, és molt més detallada i realista als territoris. «No hem sumat vot moderat ni progressista ni hem rendibilitzat la gestió del Govern», conclouen.