El TC ajorna fins a la tardor les dues sentències sobre la privació de l’escó d’Alberto Rodríguez

En el primer ple, previst per aquesta setmana, el 6-8 de juny, l’ordre del dia contempla resoldre els recursos d’empara de Vox i el Partit Popular contra els acords de les presidentes del Congrés i el Senat del 3 de desembre del 2019, respectivament, i les resolucions de la Mesa del Congrés i el Senat del 13 de desembre del 2019 i el 23 de gener del 2020, respectivament, que van donar validesa a les diferents fórmules de jurament o promesa del càrrec dels diputats i senadors que van prendre possessió per a la XIV legislatura. El TC va admetre a tràmit aquests recursos el 21 d’abril del 2021. Una altra de les qüestions serà debatre sobre l’admissió a tràmit dels recursos d’empara contra la sentència condemnatòria dels eros d’Andalusia.

L’ordre del dia d’aquest primer ple havia sigut fixat, segons fonts del TC, anteriorment a la convocatòria de les eleccions generals del 23 de juny. Aquestes fonts assenyalen que ara en els següents plens començant pel del 20-21 de juny s’intenta «evitar la inclusió d’assumptes polítics de rellevància». L’ordre del dia s’elabora uns 15 dies abans de cada ple. El del 20-21 està pendent.

La resolució del tema de la fórmula dels juraments es justifica «perquè són molt antics, estan pendents des de fa quatre anys», van dir les fonts a El Periódico, «però també perquè és convenient que el TC es pronunciï abans de la constitució de les noves cambres que sorgeixin del 23J». Això és: abans que els nous juraments de diputats i senadors tinguin lloc el 17 d’agost del 2023.

L’avanç de les eleccions al 23J es va afegir a la parsimònia de l’anterior TC i a la quantitat de temes importants acumulats que es va veure obligat a resoldre al febrer i març el nou tribunal controlat per la majoria progressista, sota la presidència del magistrat Cándido Conde-Pumpido. La idea, segons fonts del tribunal, era resoldre els recursos d’empara de Rodríguez després de les eleccions autonòmiques i municipals del 28M, quan l’endemà, el dia 29, va caure la destral sobre la legislatura XIV, convertint en realitat l’expulsió de Rodríguez pel que en quedava des del 21 d’octubre del 2021.

La magistrada María Luisa Balaguer ha acabat la seva ponència sobre el recurs d’empara parlamentària de Rodríguez contra l’ordre de la presidenta Meritxell Batet. Però en la seva ponència la magistrada fa diverses referències a la desproporcionalitat de la pena que va suposar la circumstància que Rodríguez fos privat del seu escó arran de la sentència de la Sala Segona del Suprem que el condemnava a una pena de presó d’1 mes i 15 dies amb l’accessòria d’inhabilitació especial de 45 dies. Balaguer assenyala, segons les fonts coneixedores de l’elaboració de la sentència, que es va utilitzar una via de fet, per part de Batet, d’expulsar Rodríguez.

Però aquest tema de la desproporcionalitat, al seu torn, és objecte del recurs d’empara contra la sentència que va tocar el magistrat Santiago Martínez-Vares, que, per la seva banda, no va fer cap treball ni va encarregar l’informe habitual als seus lletrats. Aquest recurs va passar després, el febrer, a la magistrada María Luisa Segoviano, que encara no ha acabat la seva ponència, tot i que se sap que el tema de la vulneració del principi de proporcionalitat és un dels enfocaments que està estudiant.

¿Què és la vulneració del principi de proporcionalitat? Que si bé la pena imposada diu presó en la sentència (i això plantejaria la incompatibilitat sobrevinguda que estableix la llei electoral) la realitat és que el Codi Penal exigeix tres mesos per considerar pena de presó. I que la pena accessòria d’inhabilitació, que també ve en la sentència, és de 45 dies. ¿Per quina raó preguntaria el president del tribunal sentenciador, Marchena, a la presidenta del Congrés, per escrit, que s’informés al Tribunal Suprem quan començava a comptar-se la inhabilitació especial si l’expulsió era per a tota la legislatura?

I tot i que, en efecte, un recurs està vinculat amb l’altre, és veritat que l’únic dels dos en què la defensa de Rodríguez va sol·licitar una mesura cautelaríssima (denegada) i una altra de cautelar (oberta per fer al·legacions) va ser el que va tocar la magistrada Balaguer.

Precisament, per aquesta raó el fiscal en cap del TC, Pedro Crespo, el 21 de juliol del 2022 es va pronunciar a favor de donar empara a Rodríguez i restituir-lo en el seu escó, sense vincular aquest recurs amb el de la sentència del Suprem.

Segons el seu informe, amb referència a Batet, «no hi ha cap evidència que la decisió [privació de l’escó] comptés amb més suport que el d’un doble automatisme: l’acceptació de qualsevol pena privativa de llibertat com a desencadenant automàtic de l’aplicació de l’article 6.2 a) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) i la conclusió que la combinació d’aquesta norma igualment automàtica porta a la pèrdua definitiva de l’escó». Crespo conclou que el TC ha de resoldre 1) «la declaració que ha sigut vulnerat el seu dret fonamental reconegut en l’article 23.2 de la Constitució [dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics...; i 2) el restabliment al demandant de la integritat del seu dret i amb aquesta finalitat que es declari la nul·litat de l’acord... i les actuacions es remuntin al moment anterior a l’esmentada decisió per tal que els òrgans competents del Congrés amb ple respecte del dret fonamental vulnerat sobre els efectes en l’àmbit de la seva competència de la sentència de la Sala Segona del 6 d’octubre del 2021». 

La radiografia del fiscal en cap del TC és el que queda, fins ara, del que va passar aquells dies d’octubre del 2021, i sobre la possible influència del magistrat Marchena sobre la presidenta de les Corts.

  «Però el contingut i l’efecte jurídic de tal decisió [l’expulsió ordenada per Batet] a cap de les esmentades resolucions judicials [del Suprem] perquè el Tribunal Suprem no era competent per adoptar-la, ni de fet la va adoptar, ni li va dir expressament a la presidenta del Congrés que l’adoptés (en això objectivament té raó el demandant quan afirma que la presidenta del Congrés va anar més enllà que el tribunal sentenciador li sol·licitava». En altres termes, Batet va interpretar Marchena.

Però aquesta interpretació no va caure en el buit. A la Mesa del Congrés, el representant de Vox –avalat per les xarxes socials– va mirar de fer entendre a Batet que podia córrer la mateixa sort que la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, projectant el fantasma d’una querella per desobediència. Batet es va trobar entre dos focs.

Les sentències del TC són rellevants i sortiran, però no quan toqui, sinó quan la història ja quedi lluny.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Mentrestant, Meritxell Batet es disposa, sense tatxa, a ser la cap de cartell del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en les eleccions del 23J.

Arribats a aquest punt, és necessari remuntar-se a Sèneca ‘¿cui prodest?’, és a dir ¿quin en treu profit o a qui beneficia? Vostès mateixos.