Així s’elegeixen els presidents de les diputacions

Amb aquests antecedents és obvi que no és una figura que provoqui passions entre nacionalistes i independentistes catalans. Les diputacions no són més que el govern d’aquestes províncies. En el cas català, la de Barcelona, amb 1.200 milions d’euros de pressupost, és la tercera administració catalana, sempre, això, sí, a l’ombra de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona.

Les diputacions provincials són òrgans d’elecció indirecta. És a dir, els electors no voten cap candidat del ple provincial, sinó que per a la seva composició es fan servir com a base els resultats de les eleccions municipals. El nombre de diputats a cada diputació provincial es determina segons el nombre de residents de cada província. El mateix passa amb els ajuntaments, motiu pel qual Barcelona va passar de tenir 43 regidors, quan la població superava els 1,7 milions de persones, als 41 actuals.

Així, en una demarcació de fins a 500.000 residents (Lleida en té prop de 450.000), el ple compta amb 25 escons; fins a un milió de persones (el cas tant de Girona, amb 780.000, com de Tarragona, 840.000), 27; entre un i tres milions, 31. I més de 3,5 milions (Barcelona en té gairebé 6), 51.

Notícies relacionades

JxCat consuma el pacte amb el PSC per fer Núria Marín presidenta de la Diputació de BCN

La Diputació de Barcelona com a epicentre de la sociovergència del futur

Les diputacions no són circumscripcions úniques, sinó que es divideixen en els partits judicials, mostra inequívoca que l’origen de la província era, efectivament, de control i càstig. En el cas de la diputació barcelonina es compten 14 partits, entre els quals es reparteixen els 51 diputats en funció de la població. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

Una vegada constituïts tots els ajuntaments, és a dir, el que passarà d’aquí unes setmanes, i quan també s’elegeix l’alcalde, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial. I aplicant la llei d’Hondt es reparteixen els escons entre els noms de la llista. Després són els partits els que nomenen, d’entre els seus regidors, els que aniran al ple provincial. És a dir, l’acta de diputat provincial i les seves dietes per assistències als plens mensuals entren a formar part dels mecanismes de què disposen els partits per premiar, castigar o simplement arrodonir el sou dels que les respectives cúpules escullen. Format ja el ple, el procés d’elecció del president de cada diputació és similar al que se segueix al Parlament o al Congrés per designar el president del govern respectiu.