‘Fact-check’ al Govern: els compromisos incomplerts del PSOE i Podem

En l’acord de coalició, el PSOE i Unides Podem van assenyalar la que seria una de les seves primeres mesures. Les dues formacions es van comprometre a modificar la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, que va aprovar el PP el 2015, «com més aviat millor». Fins al març d’aquest any no es va arribar al que semblava un acord del Govern amb els seus socis per retocar el text. No obstant, la negativa del PSOE a prohibir l’ús de pilotes de goma, entre altres assumptes, va fer que ERC i EH Bildu hi votessin en contra. La llei continua igual que fa nou anys.

A més, el Govern ni tan sols va començar a treballar en la llei de llibertat de consciència que va prometre i la llei de secrets oficials, de la qual l’Executiu va donar algunes pinzellades aquest estiu, no s’ha acabat de redactar. En un punt molt similar ha acabat la idea de reformar el sistema electoral perquè sigui més proporcional.

Un dels grans èxits del Ministeri de Treball ha sigut complir la promesa d’elevar el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.080 euros mensuals. No obstant, al tinter s’ha quedat l’elaboració de l’Estatut del Becari, les negociacions del qual estaven molt avançades, i l’actualització de l’Estatut dels Treballadors, que amb prou feines s’havia començat a parlar. També van quedar pendents algunes mesures que no es van incloure en la reforma laboral del 2021 com endurir les causes d’acomiadament, limitar la capacitat de les empreses per modificar de manera unilateral les condicions de treball o establir que la desvinculació salarial ha de ser per causes econòmiques greus.

Més enllà dels considerables augments que s’han fet en els pressupostos de sanitat i educació, en què s’ha arribat a xifres rècord, l’Executiu bicolor es va comprometre a eliminar el copagament de medicaments i blindar el sistema de salut davant futures privatitzacions. Les dues iniciatives es recollien en un projecte de llei que feia mesos que estava bloquejat al Congrés i que estava provocant friccions entre els socis. Amb la dissolució de les Corts, la iniciativa ha decaigut.

En matèria d’educació, ha quedat pendent implementar un pla per universalitzar l’educació de 0 a 3 anys. Tot i així, el Govern ha estat transferint una dotació pressupostària més elevada a les comunitats autònomes perquè puguin posar en marxa aquesta mesura. En l’apartat cultural, també queda pendent l’elaboració de l’Estatut de l’Artista o l’aprovació de la llei per la qual es regulen els ensenyaments artístics superiors i s’estableix l’organització i les equivalències dels ensenyaments artístics professionals, que s’havia de debatre la setmana passada.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’Executiu ha tancat la legislatura amb un deute pendent amb la Generalitat de Catalunya, el traspàs de les competències en matèria de formació sanitària especialitzada, salvament marítim i gestió de les beques i ajudes a l’estudi. A més, en l’àmbit territorial, tampoc ha encarat un dels principals reptes, acordar amb les comunitats un nou model de finançament autonòmic que reemplaci l’actual, que acumula set anys caducat. El desembre del 2021, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va enviar a les comunitats una proposta i els va donar fins a finals de gener del 2022 per presentar al·legacions. Des d’aleshores ha passat gairebé un any i mig i no s’han produït avenços significatius.

El Govern s’ha deixat també al tinter la llei de famílies que va aprovar el Consell de Ministres a mitjans de desembre. La norma, que incorpora ajudes i permisos per facilitar la conciliació i reconeix la diversitat familiar, estableix dues baixes laborals retribuïdes de nou dies i una de vuit setmanes sense sou, tot i que en les últimes setmanes s’estava negociant que fos parcialment retribuïda. No obstant, les converses per la falta de finançament van paralitzar la norma. Finalment, ha quedat pendent que el Consell de Ministres donés el vistiplau a l’avantprojecte de llei integral contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans.