Identificat el mosso que va disparar un projectil de foam que va ferir un manifestant en un testicle

El 21 de desembre del 2018, l’Ignasi, de 19 anys, participava en una concentració contra la celebració del Consell de Ministres a Barcelona quan efectius de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra van començar a disparar projectils de foam. Quan era al carrer de la Fusteria, una d’aquestes bales viscoelàstiques li va impactar directament al testicle dret. Després de ser traslladat a un centre sanitari, va ser operat i se li va amputar aquest òrgan. El col·lectiu Irídia, de defensa de drets humans, ha identificat l’escopeter de la policia que va llançar el projectil i ha entregat al jutjat d’instrucció que investiga el succés un detallat informe pericial amb la seva identificació. L’anàlisi s’ha fet a partir de les imatges incorporades a la causa.

La investigació va a càrrec del Jutjat d’Instrucció número 14 de Barcelona i es va iniciar arran de la querella presentada mesos després dels fets per l’Ignasi. El col·lectiu Irídia, que exerceix l’acusació particular, va demanar d’entrada que s’oficiés la Divisió d’Assumptes Interns dels Mossos perquè informés sobre els fets i aportés les indagacions internes per identificar l’autor del tret i qui li va donar l’ordre de disparar, que ara ja se sap qui va ser.

La policia de la Generalitat va aportar a la causa les imatges gravades pel mateix cos policial en el moment de la lesió, així com dades sobre els cinc agents del grup d’antiavalots que van actuar, que ja han declarat com a imputats davant el jutge, però no va identificar el que havia efectuat el tret. A través d’aquests vídeos, el peritatge impulsat per Irídia si que ha pogut identificar l’escopeter. Aquest col·lectiu denuncia que els agents no anaven identificats amb el número dispositiu policial (NOP), cosa que incompleix la normativa.

Irídia afirma que la manifestació en què va participar l’Ignasi va ser pacífica i que en el moment en què es va disparar el projectil no hi havia desordres al carrer. No obstant, els agents van declarar davant el jutge que van haver de fer ús del foam pels aldarulls que s’estaven produint. «En les imatges es veu la separació entre els manifestants i la policia», assegura un membre d’aquest col·lectiu. Des de l’entitat s’estima que l’actuació dels Mossos és «especialment greu», perquè va causar una «lesió severa» i perquè es «va efectuar sense que es donessin les circumstàncies» per poder-ho fer.

Segons el protocol policial, incideixen, no es pot disparar a un manifestant si no s’està posant en risc la vida o la integritat física dels agents o de terceres persones, i, segons la seva opinió, no és el cas de l’Ignasi, que no va ser detingut ni acusat de cap delicte.

La prohibició

El col·lectiu considera que, com ja va passar en el cas de Roger Español (va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma llançada per la policia), «en el qual també la societat civil va ser la qu va portar a terme aquesta investigació i va identificar el responsable, els mecanismes d’investigació interna dels Mossos «no són prou efectius» i, segons ha precisat Sonia Olivella, membre del col·lectiu de drets humans, «no funcionen».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per això sol·liciten una creació d’un grup de control públic extern i independent, alhora que reclamen la seva prohibició i que l’Executiu català compleixi la recomanació del Parlament que es deixin d’utilitzar per part de la policia catalana projectils perillosos de foam SIR-X. «Són armes que no són de precisió i que vulneren les recomanacions internacionals», ha apuntat Irene Udalgo, d’Irídia. Julia Pérez, d’Amnistia Internacional, i Carles Guillor, de Stop Bales de Goma, han insistit en la necessitat de millorar els mecanismes de control.

Sobre aquesta falta de col·laboració per part del Departament d’Assumptes Interns dels Mossos, Irídia posa l’exemple del cas de la dona que va rebre un tret de foam el Cap d’Any del 2019 i que va patir, com a conseqüència, un traumatisme cranioencefàlic greu, amb pèrdua d’oïda i epilèpsia permanent. Segons el col·lectiu de defensa dels drets humans, tot i «la gravetat dels fets, que a més constitueix una mala praxi i un possible delicte» (està prohibit apuntar al cap), no consta cap expedient sancionador.