Querella a Bèlgica

Plataforma per la Llengua denuncia l’Estat per ciberespionatge

Plataforma per la Llengua denuncia l’Estat per ciberespionatge

ACN

2
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Plataforma per la Llengua s’ha querellat contra l’Estat per ciberespionatgeamb un programa de la mateixa natura que Pegasus. Així ho ha fet públic l’entitat, que ha concretat que la denúncia ha sigut presentada davant la justícia a Bèlgica, que l’ha admès a tràmit –primer pas perquè comenci la investigació–, perquè alguns dels telèfons afectats van ser espiats en aquest país. L’organització lamenta que s’hagi comès una «vulneració de drets individuals» de les persones que voluntàriament s’impliquen en la defensa del català. «Es constata que la llengua continua sent un dels principals cavalls de batalla de l’Estat espanyol», han advertit.

En la querella, la primera d’aquestes característiques que es presenta a Brussel·les, Plataforma per la Llengua especifica que van ser espiats cinc telèfons mòbils –tots els que van revisar– de membres de l’executiva de l’entitat, alguns dels quals residents a Bèlgica, i que van poder comprovar-ho mitjançant un peritatge encarregat l’estiu de l’any passat, que va determinar que el número de telèfon del dispositiu responsable de la infecció és espanyol i que es tracta d’un programa que només pot ser adquirit per Estats. Segons Josep Jover, advocat especialitzat en dret de la UE, s’han trobat rastres tant dels programes Pegasus com de Predator que es remunten al 2021. Per aquest motiu, van decidir acudir a la justícia belga, també amb la vocació d’aconseguir una investigació «independent» fora de l’Estat.

Amb aquest espionatge, s’hauria accedit a dades i documentació personal dels espiats, així com a correus electrònics i missatgeria instantània. Dos dels afectats són el president de l’entitat, Òscar Escuder, i la directora, Rut Carandell. «Tot el que fem és públic. No fem res que sigui il·legal. No sabem què pretenien trobar», ha assegurat Escuder, mentre que Carandell ha recordat que cada un d’ells es dediquen als seus respectius àmbits professionals.

Identificar qui hi ha al darrere

Notícies relacionades

L’organització, que compta amb més de 25.000 socis i 30 anys de trajectòria, demana específicament dues coses en la querella. La primera, que s’identifiqui el responsable d’haver infectat els telèfons. «Demandem l’Estat, però sabem que qui comet els delictes són funcionaris concrets», ha insistit Escuder. I l’altra, que l’organisme europeu competent, en aquest cas l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació Judicial Penal (Eurojust), esbrini si l’Estat s’ha cenyit a la legalitat per investigar mòbils a Bèlgica o bé si se l’ha saltat. Jover, que ha apuntat directament al ‘deep state’, ha incidit que no només es pot haver vulnerat la legislació belga, sinó també l’europea.

Aquest és un capítol més que se suma a la polèmica per l’espionatge polític a dirigents, activistes i advocats que l’independentisme està denunciant des de fa més d’un any tant en instàncies judicials com europees i que recentment ha suposat que des de l’Eurocambra se li hagi reclamat a Espanya que es comprometi a una investigació «plena». Plataforma per la Llengua ha explicat que no s’han posat en contacte amb els advocats dels dirigents polítics que porten els diferents casos judicials que estan en marxa ni n’ha informat les formacions perquè han optat per la discreció del seu procés en paral·lel perquè creuen que «els continuen espiant».