Puigdemont demana anul·lar el seu processament i busca la complicitat del Suprem contra la reforma que va derogar la sedició

L’advocat de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, va reclamar a la sala d’apel·lació del Tribunal Suprem que anul·li el processament dictat el 23 de març del 2018, perquè, segons ell, «ha incorregut en obsolescència», al quedar «desfasat» tant en els fets que se li atribueixen, una vegada que la sentència del procés va considerar els fets sedició i no rebel·lió, i després per la reforma legislativa que va derogar fins i tot aquest delicte. De tal manera que va argumentar la necessitat, en el seu cas, de dictar un nou processament i cursar el corresponent suplicatori al Parlament Europeu donada la condició d’eurodiputat de l’expresident.

Durant la seva argumentació contra la decisió de l’instructor del procés en l’1-O, Pablo Llarena, de reduir el processament de Puigdemont i l’exconseller Toni Comín a desobediència i la malversació en la seva forma més greu, Boye va semblar que buscava certa complicitat amb els magistrats del Suprem Vicente Magro, Susana Polo i Eduardo de Porres, encarregats de revisar la decisió del seu companys de Sala en apel·lació.

Notícies relacionades

Puigdemont es regira contra l’intent de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat d’acusar-lo per desordres agreujats

Com més població, més recursos

Així Boye va argumentar que el primer que cal fer és «ratllar el camp de joc», perquè la sentència va reduir els fets continguts en el processament en sedició. «La segona modificació ve donada per la reforma legislativa del desembre del 22, que ens situa en un escenari en un embolic processal», va afirmar, per afegir que «agradi o no» i «sigui o no responsabilitat de qui porti toga».

La reforma legislativa pactada entre el Govern de Pedro Sánchez i ERC, però que sempre ha comptat amb l’oposició del partit que encapçala Puigdemont, va ser molt criticada pel lletrat, que va insistir que «una interlocutòria de processament no pot incloure conductes que no són rellevants penalment». Així va defensar que se n’havia de dictar un de nou, si volia prosseguir-se l’acusació contra l’expresident català i la resta de fugits, i, per tant, un nou suplicatori davant el Parlament Europeu.