El Parlament elegeix Anna Erra com a presidenta i tanca l’‘era Borràs’

Punt final definitiu a l’’era de Laura Borràs’ al Parlament. Després de més de 10 mesos d’insòlita interinitat, la institució tanca el polèmic mandat de la líder de Junts i ha elegit l’exalcaldessa de Vic Anna Erra com a nova presidenta de la Cambra catalana. L’elecció ha prosperat amb els 64 vots que han sumat Junts i ERC, mentre que la CUP ha optat per votar en blanci la resta de formacions han recolzat els seus propis candidats. Es tracta de la primera vegada que el Parlament escull un relleu al capdavant de la presidència enmig d’una legislatura.

El ple, amb un únic punt en l’ordre del dia, ha transcorregut com estava previst, sense girs inesperats ni sobresalts. Erra ha sigut escollida en segona votació perquè tots els grups han exercit el rol que ja van anticipar i no hi havia cap nom amb majoria absoluta. Mentrestant, Borràs ha presenciat des de la tribuna de convidats com, oficialment, s’ha acabat la seva etapa a la institució per lacondemna a quatre anys i mig de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Des del 28 de juliol de l’any passat, quan va ser suspesa en aplicació de l’article 25.4 del reglament amb els vots d’ERC, el PSC i la CUP després de l’obertura de judici oral, Borràs es va atrinxerar i es va negar a dimitir, i així va bloquejar la seva successió fins a la sentència i la posterior ordre de la Junta Electoral i el Tribunal Suprem de retirada del seu escó.

Única plataforma

Ara, l’única plataforma política que li queda és la presidència de Junts, càrrec que ha remarcat que pensa continuar exercint. Tot i que el fet que hagi sigut Erra la seva successora, una dirigent de la confiança del secretari general de Junts, Jordi Turull, és un símptoma de l’erosió del seu lideratge en l’àmbit intern. Procedent de Convergència, compta amb un suport tan notable dins del partit que fins i tot va superar la mateixa Borràs en vots al congrés de l’any passat, una circumstància que va ser mal digerida pels afins a la presidenta.

La nova presidenta haurà de gestionar a partir d’ara carpetes candents encara irresoltes aquesta legislatura, com l’elecció d’un nou secretari general –càrrec vacant des de fa un any– i el conflicte amb els funcionaris per les prejubilacions suprimides, un cas judicialitzat. També la regularització de les dietes dels diputats, conflicte enquistat entre els grups, o la regularització del vot de l’exconseller Lluís Puig. A més, Borràs li ha fet dos encàrrecs: la supressió de l’article 25.4 del reglament i promoure una llei electoral catalana, la gran assignatura pendent del Parlament.

Interregne de Vergés

L’elecció d’Erra també suposa posar fi a un interregne en mans de la republicana Alba Vergés, que com a vicepresidenta amb funcions de presidenta ha assumit –al principi, amb visible incomoditat– les regnes de la gestió del Parlament des de la suspensió de Borràs el 28 de juliol. La seva vocació des de l’inici va ser assumir un paper secundari per no ser acusada d’haver usurpat el càrrec, motiu pel qual va optar per una batuta coral colze a colze amb la vicepresidenta segona, la socialista Assumpta Escarp. No obstant, aquesta aposta no li ha estalviat les crítiques de Borràs, que l’ha acusat de no defensar els seus drets com a diputada i fins i tot de «practicar ‘lawfare’» seguint l’estela dels tribunals.

I finalment, però no per això menys rellevant, el nomenament d’una successora de Junts a Laura Borràs era un dels tres eixos que va definir Pere Aragonèsde cara a teixir noves complicitats entre ERC i els postconvergents. D’aquella compareixença al Palau de la Generalitat després del 28M, els republicans van prendre bona nota que l’asseveració del president del fet que l’elecció d’una nova presidenta del Parlament era un bon moment per tornar a actuar a l’una no va aixecar cap polseguera entre les files de Junts, malgrat que en l’oferiment de col·laboració s’incloïa el donar per fet la fi de l’‘etapa Borràs’.

Els altres dos eixos que va definir Aragonès eren els pactes locals entre independentistes i el front democràtic a les corts. Fins al moment, els republicans no han aixecat la veu, malgrat que els principals pactes coneguts fins ara s’han produït entre Junts i el PSC per apartar, precisament, els republicans, els més votats tant a la província de Tarragona (on es teixeix l’acord sociovergent de la diputació provincial), com a Roses.

Segona part

Notícies relacionades

Laura Borràs acusa el Parlament de «practicar ‘lawfare’»

Laura Borràs assegura que no demanarà la prestació d’expresidenta del Parlament

És més, fonts del Palau de la Generalitat van treure ferro al fet que Junts estigués anant de la mà del PSC i, fins i tot, van asseverar que la fase de negociació a escala local amb prou feines havia començat i que, més endavant, bé podrien donar-se situacions inverses.

Mentrestant, per la via dels fets consumats, ERC va desfer els rumors que apuntaven a una possible llista única (el gran desig de Junts), però de consolació, al Senat. L’aliança amb EH Bildu i el BNG han donat carpetada a l’assumpte.