Podem amenaça de no implicar-se en la campanya dels Comuns si Sumar exclou Montero

En ple compte enrere per registrar la coalició, l’armistici entre Sumar i Podem depèn ara de si la ministra Irene Montero formarà part o no de la llista deYolanda Díaz per a les eleccions generals. L’estira-i-arronsa continua i es podria allargar fins al 19 de juny, data límit que tenen els partits per presentar la seva candidatura. Ni tan sols a Catalunya, on En Comú Podem presumeix d’haver minimitzat la fragmentació de l’espai, hi ha pau. Prova d’això és que els morats han amenaçat de no implicar-se en la campanya dels Comuns si finalment la número dos del partit a escala estatal queda fora de la contesa electoral.

«Si Irene Montero no és en les llistes, amb mi que no comptin», ha publicat la líder de Podem Catalunya, Conchi Abellán, a Twitter. Segons fonts de la formació, rere aquesta afirmació hi ha la decisió de desentendre’s de la campanya catalana si la negociació d’àmbit estatal no arriba a bon port. Acusen el partit d’Ada Colau, principal puntal de Díaz i amb una influència determinant a Sumar, de no estar defensant la seva ministra malgrat que Jéssica Albiach, líder de l’espai al Parlament, va dir públicament aquesta setmana que creu que Montero no hauria de ser exclosa si vol formar part de la candidatura.

Si no está @IreneMontero en las listas, conmigo que no cuenten.#IreneSuma

— Conchi Abellan (@ConchiAbellan_) 9 de junio de 2023

Els morats insisteixen que, a porta tancada, el veto existeix. De fet, les picabaralles de l’espai a Catalunya s’arrosseguen des de fa dies també per la confecció de la candidatura, ja que Podem acusa els Comuns d’«infravalorar» la seva representació i, en la mateixa línia que va denunciar Pablo Iglesias, de mirar d’impedir que dirigents del partit puguin ocupar llocs de sortida, per la qual cosa havien reclamat posicions més rellevants. «Nosaltres som al carrer, són ells els que per continuar depenen de tenir un sou d’una institució», assenyalen.

La radiografia que fan els Comuns és que els morats a Catalunya no tenen el pes que tenen en altres territoris. Les expectatives amb què el 2017 Xavier Domènech va liderar les negociacions per crear una confluència superadora de sigles es van anar dissipant per les reticències a diluir identitats i per l’enfrontament per les quotes de representació dels actors implicats.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Finalment aquest procés es va quedar en l’estadi d’una coalició estable en el temps en què Podem ha anat perdent dirigents amb representació –alguns s’han alineat amb els Comuns per voluntat pròpia– tant al Parlament com a l’Ajuntament de Barcelona, d’on consideren que se’ls va deixar fora dels llocs amb possibilitat de sortida de forma deliberada. En paral·lel, excàrrecs de l’extinta ICV són avui alguns dels referents de l’espai, a més de formar part del cercle de confiança de Díaz. Els mals resultats electorals d’àmbit global en les municipals ha minvat també la musculatura d’En Comú Podem, que tenia com a pilar fonamental l’alcaldia de Barcelona.

Les relacions entre Podem i els Comuns es van enterbolir encara més en ple duel per les llistes arran que el partit d’Ada Colau va fer públic que la direcció estatal de Podem haviafet veure que es presentaria amb ERC a les eleccions si no es tenien en compte les seves demandes, un supòsit que els republicans van desmentir des del primer moment donant a entendre que tot era fruit d’un farol en les negociacions internes.