Els barons del PSOE donen una treva a Sánchez fins al 23J, però ja pensen en l’endemà

El PSOE es posa en mode resistència. Hi ha unes eleccions generals el 23 de juliol i el mantra intern és anar a totes. Però el comitè federal del partit, que aquest dissabte va aprovar les llistes al Congrés i al Senat, va ser un reflex fidel del difícil moment que travessa el partit des de la sonora derrota del 28 de maig. Els socialistes no aconsegueixen amagar que estan nerviosos. La direcció tampoc. Pedro Sánchez ha blindat tot el seu equip en les candidatures i s’ha enfrontat als seus barons a diverses províncies. El partit s’ha conjurat per intentar guanyar, amb l’emoció justa i el treball necessari. Però el temps al PSOE s’ha aturat a l’espera del que passi el 23J.  

Els territoris van acceptar aquest dissabte els canvis imposats a les llistes perquè no hi havia més marge, però no van ocultar el seu malestar. El màxim òrgan del PSOE les va aprovar a mà alçada, per unanimitat. No obstant això, no va aconseguir amagar que l’aragonès Javier Lambán i el castellanomanxec Emiliano García-Page s’havien absentat per deixar clar el seu desacord, els altres dos dirigents afectats per les modificacions unilaterals, el valencià Ximo Puig i el castellanolleonès Luis Tudanca, van anar a «donar la cara» i no es van mossegar la llengua.  

Malgrat que el conflicte per les candidatures era l’assumpte més controvertit (no hi va haver ni anàlisi ni autocrítica del resultat del 28M per part de Sánchez en el seu discurs inicial en obert), finalment no va marcar la jornada. Es va imposar el clima de neguit que impregna l’organització, malgrat els intents de Sánchez d’animar els seus. Comença a resultar difícil trobar algú que no cregui que s’encaminen a una nova derrota. Però, mentre arriba la nit del 23J i a expenses del que passi, els barons li han donat a Sánchez una treva. Tots asseguren que es bolcaran en la campanya. 

Les advertències

Qui ho va explicar més clar va ser Tudanca amb un contundent «ens hi deixarem la pell». «Aquest país es juga moltíssim», va afirmar quan va arribar a la reunió. «Nosaltres ja sabem el que és un govern del PP i de Vox a Castella i Lleó», ha afegit, deixant entreveure que l’executiva, al canviar les llistes, no està facilitant la implicació dels territoris en la campanya electoral. El secretari general de Castella i Lleó va assegurar estar «molest» per les ingerències (fora va fer servir els adjectius «indignat» i «defraudat») i va tenir la intervenció més dura dels 21 torns de paraula. 

Puig també es va mostrar més contundent a l’entrada que a dins. A les portes de Ferraz va assegurar que els «valors del socialisme estan vinculats a la humilitat i no a la supèrbia i al narcisisme». En la seva al·locució davant els companys va ser més contemporitzador. No va parlar de llistes, però va apuntar que ell porta 40 anys de militància i pensa continuar, amb referència a les envestides de la direcció contra ell a les candidatures i les que està rebent al País Valencià. Li hauran agradat més o menys les decisions adoptades, va apuntar, però ell «continua treballant pel partit». 

Aquest avís resumeix aquell moment de gran incertesa, fins i tot de transició, que emergeix del comitè federal: els barons continuaran allà l’endemà i en funció del resultat passaran unes coses o d’altres. L’optimisme de la direcció del partit, que insisteix que la victòria a les eleccions generals és possible si es reactiva el vot progressista que es va quedar el 28M a casa, contrasta amb la visió dels territoris. Alguns d’ells ja anticipen, quan encara falta mes i mig, que el resultat del 23 de juliol serà a les seves autonomies pitjor que el de fa dues setmanes. Més enllà que el negre pronòstic s’acabi complint, els missatges denoten un baix estat d’ànim, al contrari del que es requereix per encarar uns comicis com els d’ara. «Venim de perdre un enorme poder institucional. Hi ha molts quadros que s’han quedat sense feina i estan decaiguts. Ara és molt difícil demanar-los que facin un esforç en aquesta campanya», admeten fonts de la cúpula socialista. 

Una campanya «gairebé experimental»

No obstant, continuen, el múscul de les federacions, o més aviat la seva absència, tindrà en aquestes eleccions menys importància que en d’altres. Sánchez i els seus col·laboradors han dissenyat una campanya atípica («gairebé experimental», expliquen) en què hi haurà pocs mítings i molta presència mediàtica per part del cap de l’Executiu. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Un dels motius que expliquen aquest enfocament és precisament el desànim que s’ha estès als territoris. Però no sol. També influeixen les altíssimes temperatures de juliol a gairebé tot Espanya, l’assumpció que els actes tradicionals mouen en realitat poc vot i les obligacions internacionals del president del Govern, que a principis del mes que ve assumirà la presidència rotatòria del Consell de la UE. Així que a Ferraz expliquen que hi haurà molts dies de la imminent campanya en què no hi haurà cap míting de Sánchez. Quan n’hi hagi, seran gairebé sempre en aforaments no excessivament grans.

I després ja es veurà. Si Sánchez torna a aconseguir la investidura, una hipòtesi no molt probable segons la majoria de les enquestes, el PSOE s’unirà entorn del seu líder, com ha fet durant els últims anys. Si no, el partit tornarà a obrir-se en canal. Els crítics amb el president del Govern dins del seu partit han tornat a mostrar les profundes diferències en els últims temps, però fins ara només en privat. Conscient d’aquest escenari, Sánchez els va dir a tots ells durant la seva intervenció a porta tancada en el comitè federal: «Sé que algun dia deixaré de ser president, però això no passarà el 23J». En un missatge dirigit als grans absents en aquest comitè federal (García-Page i Lambán, que són també els més allunyats del secretari general), va afegir: «Les coses es diuen aquí».