El Govern espanyol deixa pendent igualar en 500.000 euros les indemnitzacions per assassinats d’ETA

Un greuge històric de les víctimes del terrorisme tenia els dies comptats... si no hagués existit l’avanç electoral: la diferència de més d’un 100% en la indemnització als familiars d’assassinats en atemptats terroristes si el crim té o no té sentència. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha admès la voluntat del Govern espanyol aquest dilluns davant les víctimes del terrorisme associades a la plataforma basca Covite, que fa 13 anys que fan aquesta petició, però l’assumpte queda pendent.

«És la injustícia del fet que unes vides valguin el doble que d’altres. Si l’atemptat va tenir autor conegut i sentència judicial, el límit d’indemnització és de 500.000 euros. Si va fracassar la Justícia i no va avançar la investigació policial i, per tant, l’atemptat no té encara sentència judicial, l’Estat indemnitza amb 250.000». Així resumeix Consuelo Ordóñez, presidenta de Covite, la situació creada per la llei 29/2011, de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme, que limita en mig milió d’euros les indemnitzacions pels assassinats.

Majoritàriament, la llei mira a les víctimes d’ETA i atemptats posteriors al 2011. Els familiars de les persones que van matar les bombes dels trens d’Atocha –l’atemptat de l’11-M–, van rebre 900.000 euros per defunció. Va ser una excepció, però, que va marcar la sentència de la qual va ser ponent el magistrat Javier Gómez Bermúdez; decisió emesa quan encara no estava en vigor la restricció de la llei de víctimes.

El sí d’Hisenda

De la trobada de Covite amb el ministre Marlaska n’ha sortit un compromís del titular d’Interior a promoure davant el comitè electoral del PSOE que aquest compromís vagi en el programa electoral. L’assumpte estava a sobre de la taula abans del final de la campanya del 28M. «Estàvem molt a prop d’aconseguir-ho», expliquen a Interior, mentre recorden fonts d’aquest ministeri que Marlaska va promoure davant el grup parlamentari que es treballés en una proposició de llei.

A l’abril, Covite va demanar a Interior comptes del compromís, i Interior va demanar a les víctimes tres setmanes més d’espera. El termini s’acabava el 28M... i l’endemà es va produir l’anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, convocant eleccions generals.

En els dies d’espera es tractava de revisar amb la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, com es podria abordar pressupostàriament aquesta petició. És de 400 milions d’euros l’import que estima Covite per a 379 crims reivindicats per ETA, considerant a més l’estela de ferits pendents encara d’indemnització. Les víctimes van oferir a Interior que fossin pagables en diversos exercicis futurs. Hisenda no hi ha transmès cap oposició. La ministra Montero té des de fa mesos una carta de les víctimes de Covite sense respondre.

Es fa cada vegada més estret el marge per incomplir aquesta petició, independentment de qui guanyi les eleccions: si els socialistes aconsegueixen formar govern després del 23J, hi ha un suport de Marlaska expressat abans de la campanya electoral; si són els populars que governen després dels comicis, es veurien en la tessitura de complir o incomplir una petició crucial de més de 1.000 damnificats per ETA, comptant viudes, viudos i orfes, i que el Govern anterior estava estudiant.

Mig milió com a màxim

Va ser precisament un orfe, el fill d’un policia nacional assassinat a Vitòria, el primer a advertir del greuge econòmic. Antonio Recio, advocat de la Seguretat Social i víctima del terrorisme d’ETA, havia llegit el 2010 un esborrany del llavors projecte de llei de víctimes. En el seu actual redactat, la llei estableix en l’article 20: «La quantitat total per abonar per l’Estat, en concepte de responsabilitat civil fixada en sentència, no podrà excedir de les quanties següents: Defunció: 500.000 €. Gran invalidesa: 750.000 €. Incapacitat permanent absoluta: 300.000 €. Incapacitat permanent total: 200.000 €. Incapacitat permanent parcial: 125.000 €. Lesions no invalidants: 100.000 €. Segrest: 125.000 €.

La clau està en la condició fixada en el mateix article: les indemnitzacions són pagables «en concepte de responsabilitat civil fixada en sentència». Els damnificats per crims mortals d’ETA que la banda va reivindicar, i que les Forces de Seguretat van certificar com a atemptat terrorista, però que no han sigut encara jutjats, han percebut 250.000 euros... els que ho han aconseguit.

Aquest mateix criteri és el que es va aplicar en les indemnitzacions de l’Estat a les víctimes dels atemptats gihadistes del 17-A a Barcelona i Cambrils: límit de 500.000 euros, sense comptar-hi millores autonòmiques.

L’assumpte de les diferents percepcions es va tractar el desembre passat en una reunió del Patronat del Memorial Víctimes del Terrorisme, en el qual, a més del president del Govern espanyol, hi havia els titulars d’Interior, Defensa, Presidència i Hisenda. En aquella trobada, Pedro Sánchez va tenir coneixement directe del greuge. També l’exalcalde de Sant Sebastià i llavors diputat, Odón Elorza.

Notícies relacionades

Els últims cinc presos d’ETA fora d’Euskadi són traslladats a presons basques

Com més població, més recursos

Va ser aquest parlamentari el que es va posar a treballar en el tema en el si del grup socialista. Però poc temps després, el 31 de gener, Elorza va deixar el seu escó.

El PP va presentar al Congrés el 3 de maig passat una proposició de llei orgànica «sobre crims d’ETA sense resoldre i les seves víctimes per al compliment de l’informe de 21 d’abril del 2022 del Comitè de Peticions del Parlament Europeu». El projecte fa quatre mencions a la «humiliació» de les víctimes del terrorisme en actes públics, però cap a la indemnització.