La Moncloa avisa famílies d’enterrats al Valle de los Caídos: trauran les restes

Amb la legislatura pràcticament acabada i quan falta un mes i mig per a les eleccions, amb una comunicació oficial remesa després de les dotze de la passada nit, el Ministeri de Presidència ha confirmat als familiars que reclamen restes d’enterrats al Valle de los Caídos que, ara sí, els forenses entren aquest dilluns a les criptes.

Els tècnics tenen la instrucció de buscar, identificar i rescatar cadàvers, treballs que un equip d’especialistes ha començat a primera hora del matí a l’interior de la basílica de la Santa Creu, que allotja 34.000 morts de la Guerra Civil i on van ser enterrats Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera.

Els treballs es porten a terme sense públic present, ja que, al ser dilluns, el recinte monumental de Cuelgamuros està tancat com la resta de monuments que regeix Patrimoni Nacional. Després que aquest diumenge es filtrés el pla del Govern, l’anunci de la Moncloa ha arribat de matinada als representants legals de famílies –en són ja un centenar– que fa anys que reclamen el dret a endur-se les restes dels seus ancestres a tombes de la seva propietat.

L’avís governamental consisteix en una carta del secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez. «Volem comunicar-li que avui dilluns, 12 de juny del 2023, es posen en marxa les exhumacions forenses a les criptes», comença la missiva. La comunicació del Govern afirma que aquests treballs es poden iniciar «després de superar els múltiples obstacles jurídics que es van prolongar durant molts mesos».

La recerca de restes ha començat aquest dilluns per les situades a cinc pisos de caixes mortuòries a la cripta de la capella del Sant Sepulcre, situada a la dreta de l’altar major de la basílica, que està perforada en un turó de la famosa vall. La «recerca i localització dels cossos» es portarà a terme «fins on sigui possible tècnicament», adverteix la comunicació del Govern.

Treure, identificar, entregar

Entre les restes que es busquen estan les dels germans Manuel i Antonio Ramiro Lapeña Altabás, anarquistes afusellats a Calatayud (Saragossa) l’octubre del 1936, els descendents dels quals estan emparats per una sentència judicial que va guanyar el 2016, en un tribunal de San Lorenzo de El Escorial, l’advocat especialista en Memòria Eduardo Ranz. La resolució, incomplerta des de fa set anys, reconeix a les famílies el dret a recuperar els seus cossos per donar-los sepultura en enterraments familiars.

La Secretaria d’Estat, adscrita al ministeri que regeix Félix Bolaños, dona ja per finalitzat el treball previ d’«habilitar els accessos als columbaris, assegurant les estructures arquitectòniques que així ho necessiten i implementant totes les mesures que requereixen els protocols de seguretat laboral per a una intervenció d’aquesta complexitat». Ara comença «la intervenció forense pròpiament dita».

Aquesta intervenció arrenca per la cripta del Sant Sepulcre per ser allà els cossos dels Lapeña i així donar compliment a la sentència, i també perquè en aquesta cripta se suposa que estan les restes d’una porció majoritària de famílies reclamants.

Segons la comunicació del Govern, els forenses aniran fent la seva feina des de la planta inferior d’enterraments fins a la cinquena superior per «decisió dels arquitectes i responsables de seguretat laboral». Després de la troballa de les corresponents caixes, els forenses procediran a «les corresponents anàlisis genètiques que puguin donar lloc a les identificacions», diu la carta. Aquestes anàlisis estan avalades per «protocols reconeguts internacionalment».

Notícies relacionades

Després de Franco, els veritables caiguts

El Govern restringirà els permisos per construir en zones inundables i reforçarà el que ja està edificat

No està assegurat l’èxit de les prospeccions, pel possible deteriorament de les caixes i l’amuntegament de restes. De fet, la comunicació de la Moncloa, alhora que ratifica «el compromís i la voluntat intacta i inequívoca del Govern d’Espanya» amb aquest mandat de la Memòria Democràtica, remarca que ho compliran «sempre que sigui tècnicament possible».

Aquesta no és la primera vegada que familiars de caiguts en combat o assassinats a la rereguarda durant la Guerra Civil treuen cossos del Valle de los Caídos. Com s’ha encarregat de recordar també aquest dilluns l’Agrupació per a la Recuperació de la Memòria Democràtica, el 1980 una iniciativa particular de famílies navarreses va aconseguir l’exhumació i entrega de 133 cossos.