Puigdemont tanca files amb la direcció de Junts i defensa el veto a l’extrema dreta a Ripoll

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha defensat aquest dimarts possibles pactes en ajuntaments amb qui respecti la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, en la qual veu «una línia vermella per delimitar amb qui et pots entendre i amb qui no».

Així ho ha manifestat en un apunt a Twitter arran de la polèmica sobre si Junts prestarà finalment els seus vots a Ripoll (Girona) perquè es pugui configurar un govern format per ERC, el PSC i la CUP que desbanqui el partit d’extrema dreta Aliança Catalana, partit guanyador de les eleccions del 28M.

«Potser convé que en el moment de pactar es comenci per aquí: per ratificar i respectar la Carta. L’Europa on vull viure és la d’aquests drets fonamentals. Tots, no només el que protegeix el dret a la seguretat o la propietat privada», ha recalcat.

Així, ha demanat que també es respectin articles com el 21, que prohibeix «tota discriminació exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual».

«Els ajuntaments tenen una responsabilitat essencial en la difusió i protecció d’aquests principis. Parlar amb els seus ciutadans sobre el que representen aquests drets i exigir el seu respecte em sembla una funció cada dia més prioritària», ha afegit.

L’alternativa és l’«infern»

Segons la seva opinió, cap model de vida que amenaci drets fonamentals és tolerable i ha demanat combatre-ho en el marc d’aquests mateixos drets: «És difícil i de vegades està carregat de contradiccions, però l’única alternativa a això és l’infern».

Notícies relacionades

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Sánchez es querella contra Aldama per "dret a l’honor"

Segons Puigdemont, gràcies a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE s’han obert qüestions útils per a la defensa de Catalunya i per poder afrontar qüestions com les «vulneracions» dels drets lingüístics.

«Les escoles ensenyen, però el carrer també educa. Vetllar per la seguretat i la convivència és vetllar pels drets fonamentals, com és vetllar perquè cadascú pugui professar les seves creences», ha conclòs.