Feijóo s’envolta de fidels al Congrés, obre un front a Catalunya i deixa els fitxatges per al Govern

L’expectació entorn dels equips que acompanyaran Alberto Núñez Feijóo en els pròxims mesos no deixa de créixer. L’interès, també fora del partit, es va tornar a intensificar després de les autonòmiques i municipals del 28M per la sensació, ja generalitzada, que hi haurà una victòria en les generals de l’estiu. A la interna, les llistes al Congrés sempre són la primera pista. La majoria de dirigents consultats veuen una elecció «coherent» amb la «solvència» que el líder popular vol donar al grup parlamentari de la pròxima legislatura. I també un nucli de fidels.

Com estava previst en el guió, el comitè de direcció gairebé al complet es mudarà del Senat a la Cambra baixa amb el líder (excepte Cuca Gamarra i Carmen Navarro, que ja són diputades). Destaca especialment el cas d’Esteban González Pons, molt pròxim a Feijóo, que després de les eleccions deixarà la seva acta a Europa per estar al Congrés. A més, el dirigent gallec ha recorregut a ‘pesos pesants’ de les diferents comunitats autònomes per als primers llocs. Més enllà de la cúpula de Génova, destaquen altres persones que són importants per al dirigent gallec. Sense cap dubte, n’és un exemple el cas de Paco Conde, vicepresident econòmic de la Xunta de Galícia, i la seva total confiança (personal fins i tot abans d’entrar en política).

Es va mantenir en el Govern autonòmic amb Alfonso Rueda després del salt del seu cap a Madrid, entre altres coses, per ser al capdavant de la gestió dels fons europeus en un moment clau per als projectes de Galícia. L’altra persona de la seva màxima confiança, Miguel Tellado, vicesecretari d’Organització i el veritable artífex de les candidatures, es presentarà per la Corunya. Són dues peces clau.

Conde, que es converteix en un dels noms econòmics al Congrés, s’uneix al cap de llista per Múrcia, Luis Alberto Marín, conseller d’Economia i Hisenda de la Regió, i que el maig passat ja va ser nomenat secretari de l’àrea econòmica a Génova. El seu nom estava marcat. L’altre objectiu del líder gallec és comptar amb persones que tinguin experiència al Parlament. Així s’explica la continuïtat de José Antonio Bermúdez de Castro (Salamanca), precisament un home clau en l’àrea jurídica i constitucional. El transvasament des del Senat estava cantat, tenint en compte que Feijóo ha viscut el seu primer any de política nacional a la Cambra alta amb altres dirigents clau com Ana Alós (Osca).

Tot i que hi ha moltes expectatives entorn del nom que ocuparà el número dos per Madrid, a Génova miren de rebaixar-les. Sí que hi ha hagut diferents noms damunt la taula, però, una vegada més, insisteixen que «els fitxatges més importants o mediàtics» estan pensats per a un futur Govern. Entre altres coses, reconeixen, perquè ni aquestes persones s’obren a anar a unes llistes ni tampoc el partit considera que tinguin «empenta» en una candidatura que Feijóo aposta per nodrir amb polítics. Una altra cosa, afegeixen, és la gestió i el que puguin aportar «professionals» de fora a l’hora de dissenyar un Consell de Ministres.

En l’entorn de Feijóo no amaguen que «una part important» del gabinet si arriba a la Moncloa estarà compost per referents de diferents àrees que s’incorporaran de la societat civil, l’empresa i altres organitzacions.

Malestar amb Alejandro Fernández

Si hi ha una derivada que ha causat cert malestar intern ha sigut la catalana. Com va publicar aquest diari, Feijóo ha convertit Catalunya en territori prioritari per una qüestió numèrica (reparteix molts diputats en les eleccions generals), però també política (dona una prioritat absoluta a reconstruir el PP en una comunitat que considera clau pel seu pes nacional). I l’avanç de les generals al mes de juliol va curtcircuitar un pla que els populars tenien pensat per desenvolupar en els pròxims mesos pensant que les urnes no arribarien fins al desembre.

El 23J ho va accelerar tot. La decisió de continuar comptant amb Cayetana Álvarez de Toledo pel seu perfil propi, que molts electors aplaudeixen davant una duresa que no exhibeixen altres dirigents en el nou PP, estava presa. Però Génova va decidir moure-la a la llista per Madrid a l’entendre que xocava amb la seva estratègia («el bilingüisme cordial» de Feijóo) a Catalunya. La vacant del número 1 per Barcelona va anar a parar al nom de Nacho Martín Blanco, un fitxatge d’última hora que fins fa escassos dies exercia com a portaveu de Ciutadans al Parlament. També estava en el seu comitè de direcció. En el partit taronja no amaguen la seva indignació.

La incorporació tampoc no ha agradat gens a bona part del PP català per entendre que el principal escó (almenys des d’un punt de vista simbòlic) de Catalunya l’ostentarà una persona que no és del partit. El mateix Alejandro Fernández, actual president del PP en aquesta comunitat, no va evitar mostrar la seva postura: «En el seu moment vaig ser molt crític amb els polítics que, a la primera dificultat, van marxar a Madrid. Jo no cauré en aquest error». Després del 23J tornarem a viure episodis a Catalunya que exigiran una veu forta que defensi els drets i les llibertats dels catalans no nacionalistes. No serà senzill, però a mi em va la marxa. Jo no us abandonaré». L’última frase apareixia escrita en majúscules.

Que revelés l’oferta de Génova per anar al Congrés (en tot cas per la província de Tarragona) i la declaració d’intencions de continuar donant la batalla a Catalunya quan el futur del PP català està en l’aire (totes les mirades es dirigeixen a Dolors Montserrat) no ha agradat gens en la direcció nacional. L’ambient no pot estar més enrarit després de dies en què ja s’havia agitat el debat per la posició que el PP mantindrà en la constitució de l’Ajuntament de Barcelona.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El candidat popular, Daniel Sirera, continua pressionant el socialista Jaume Collboni perquè garanteixi que Ada Colau no serà a la corporació. És l’únic supòsit en el qual els conservadors es plantejarien fer alcalde el del PSC. Si no (com tot sembla indicar), es votaran a si mateixos i facilitaran la investidura de Xavier Trias, guanyador de les eleccions municipals. La crítica que el PP permeti accedir a l’alcaldia a un dirigent de Junts (el partit de Carles Puigdemont) no preocupa a Génova: «No votarem que sí. Però la nostra prioritat és que Colau no repeteixi», expliquen. No obstant, altres dirigents del PP, especialment en l’entorn d’Alejandro Fernández, veuen molt complicat que Feijóo pugui explicar una decisió així.

Que l’actual president del PP català doni per fet que continuarà «defensant els catalans no nacionalistes» també genera una certa inquietud en el partit en espera de conèixer si donarà guerra en un futur congrés o si pretén posicionar-se per a un altre lloc en cas que Feijóo arribi a la Moncloa.