Acords després de les eleccions municipals

Pacte entre ERC i el PSC per a les diputacions de Tarragona i Lleida

FERRAN NADEU

ERC i el PSC han arribat a un acord per a les diputacions de Tarragona i Lleida durant els quatre pròxims anys, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Segons fonts de la negociació, la presidència recaurà en mans republicanes. A la Diputació tarragonina, ERC compta amb 9 diputats provincials, pels 8 de socialistes i també de postconvergents. A Lleida, el lideratge recau en Junts (amb 10), que segueixen els republicans, amb 8, i el PSC amb 4. És a dir, en els dos casos l’acord entre forces independentistes era més que possible, però les males relacions entre ERC i JxCat han prevalgutsobre les crides a la unitat dels mateixos actors implicats.

Només a la Diputació de Girona es visualitzarà aquesta pretesa unitat, gràcies a l’acord a què els dos partits independentistes van arribar amb rapidesa després de les eleccions per revalidar el pacte del 2019, pel qual la presidència recau en els postconvergents.

En el que a la ‘joia de la corona’ es refereix, és a dir, la Diputació de Barcelona, el PSC (amb 17 diputats provincials) pot elegir entre repetir el pacte del 2019 amb Junts (12) o bé, seguint l’estela de Tarragona i Lleida, fer-ho amb els republicans (11). En els dos casos, la suma superaria els 26 escons on està fixada la majoria absoluta. En canvi, amb el suport solitari dels Comuns (5 seients a l’històric edifici de Can Serra) no en tindrien prou els socialistes, per a una elecció en primera ronda.

Doble versió

Segons Junts, els postconvergents van oferir als republicans repartir-se les diputacions de Tarragona i Lleida, amb dos anys de presidència per a cada força. Els republicans neguen que la proposta fos dels postconvergents i assenyalen que, després de la reunió a Ginebra, entre els secretaris generals d’uns i altres, Marta Rovira i Jordi Turull, on ERC va advocar per pactes entre independentistes, «només rebem pactes a traïció de Junts, com q Roses, i avançades converses amb el PSC per repartir-se la Diputació de Tarragona». Davant aquesta situació, apunta una veu d’ERC, el seu partit «va començar a fer política».

Propostes creuades

Aquesta veu assevera que a Junts «se’ls va oferir el vot mutu, a Lleida i Tarragona», que hauria derivat en el fet que els republicans s’haurien quedat amb la presidència de l’administració tarragonina i, els postconvergents, amb la lleidatana, «però van dir que no». No va ser l’única proposta, segons ERC: «A Ginebra se’ls va oferir dos anys per a cada un en cadascuna de les dues diputacions [la proposta que Junts afirma que és seva] i també van dir que no».

ADN ‘municipalista’

En el cas de Tarragona, els socialistes han destacat en un comunicat que es tracta d’un acord amb un «marcat ADN municipalista» entre les dues formacions més votades a les comarques tarragonines i es comprometen a «blindar-se de dinàmiques polítiques d’àmbit nacional», en què expliciten que mantenen posicions «discrepants». Entre la dotzena d’acords concrets, hi ha el desenvolupament de les àrees metropolitanes com la del Camp de Tarragona, accions per al fet de repoblar zones rurals, fomentar la reindustrialització de la demarcació o apostar per un model de turisme responsable.

Notícies relacionades

La setmana passada, fonts socialistes asseguraven que inicialment tenien un acord encarrilat amb Junts a nivell local, però que els postconvergents esperaven el vistiplau de la direcció nacional del partit. En concret, asseguraven, «de Waterloo», amb referència a Carles Puigdemont.

Amb Unitat d’Aran i Pacte Local

La repoblació de les zones del Pirineu i Aran està també en el corpus de l’entesa segellada a la Diputació de Lleida, on socialistes i republicans, juntament amb Unitat d’Aran i Pacte Local, sumen 13 representants. Totes les parts es comprometen a continuar amb la línia de l’anterior mandat d’eliminar «les ajudes directes discrecionals» del repartiment de fons als municipis perquè es faci sota criteris objectivables i de reconèixer l’autonomia dels municipis a l’hora d’escollir la destinació de les inversions, a més d’aplicar «discriminació positiva» en favor dels municipis amb risc de despoblació. També s’inclou la defensa tant de la «nació catalana» com de les llengües catalanes i araneses.