¿Qui governarà a cada comunitat? Així són les eleccions autonòmiques del 28M

El macrosondeig del CIS apunta que el PP podria guanyar el PSOE a l’Aragó, La Rioja, Cantàbria i al feu més disputat de tots, el País Valencià. Però, en els quatre casos, els socialistes podrien retenir el poder mitjançant pactes. De fet, tant el PSOE com els populars necessitaran aliances complexes, o directament endimoniades, per governar. El costat per on s’inclinarà la balança dependrà, en alguns casos, de la presència d’Unides Podem, de la força que tingui Vox o del suport de formacions regionalistes.

A l’Aragó, el PSOE i el PP es tornen a disputar la victòria en les autonòmiques sense garanties d’una majoria suficient per poder governar. L’actual president, el socialista Javier Lambán, posa en joc el Govern regional, sustentat durant aquests últims quatre anys en un pacte amb Podem, Chunta Aragonesista i el Partit Aragonès. El PP ha promocionat l’alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, per intentar recuperar el poder que va perdre el 2015. I, com va passar el 2019, aquesta vegada Podem i IU es presenten per separat a les eleccions. El CIS ho deixa tot obert: el PP guanyaria les eleccions al PSOE, però Lambán podria superar les dretes sumant Podem, CHA, IU i Aragó Existeix, que tindria la clau per inclinar la balança. Pel costat dret, l’única incògnita és l’entrada del PAR, que es mou per la corda fluixa.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a l’Aragó

A Astúries, el PSOE i el PP mantenen una disputa desigual en les autonòmiques per aconseguir el Govern del Principat. L’actual president, el socialista Adrián Barbón, podria comptar per governar amb els seus actuals socis d’Unides Podem i de la coalició que han format IU i Més País (Convocatòria per Astúries). El 2019, Unides Podem i IU també es van presentar per separat als comicis. El PP ha optat per un fitxatge, Diego Canga, per intentar recuperar el poder en una comunitat que no governa des de fa 24 anys. En aquest context, les enquestes pronostiquen pocs canvis en les majories a la Junta General del Principat, fet que permet anticipar un escenari marcat per la continuïtat en l’Executiu regional.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a Astúries

A les Balears, el PSOE i el PP mantenen una pugna molt ajustada en les autonòmiques i la balança del futur Executiu quedarà en mans de les minories en un escenari molt fragmentat. L’actual presidenta, la socialista Francina Armengol, ha governat durant els últims quatre anys en coalició amb Unides Podem i Més per Mallorca, una aliança que va necessitar el suport de tres grups parlamentaris més per arribar al Govern autonòmic. De fet, l’actual majoria d’esquerres se sosté per un sol escó, per la qual cosa el paper que tinguin les forces regionalistes pot ser determinant si el PP té opcions de forjar un pacte alternatiu, tot i que per a això hauria de buscar primer Vox. Segons el CIS, Armengol necessitarà sumar els nacionalistes de Més i Unides Podem davant la suma del PP i Vox.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a les Balears

A les Canàries, el PSOE i el PP lluiten per aconseguir una majoria en les autonòmiques que els permeti mantenir o assolir l’Executiu regional mitjançant acords que podrien implicar diverses forces polítiques. L’actual president, el socialista Ángel Víctor Torres, ha governat durant els últims quatre anys amb el suport de Nova Canàries, Unides Podem i l’Agrupació Socialista de La Gomera. Una majoria que se sostenia per un sol escó i que va deixar en l’oposició, per primera vegada des del 1993, la Coalició Canària, i també el PP. Precisament aquestes dues últimes formacions pugnen ara per la segona posició per tenir opcions de forjar una majoria alternativa. El CIS dona la victòria al PSOE, i la majoria, al bloc d’esquerres.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a les Canàries

A Cantàbria, el Partit Regionalista (PRC) de l’actual president autonòmic, Miguel Ángel Revilla, i el PP pugnen no només per la victòria electoral, sinó també per poder articular una majoria que els permeti mantenir o arribar l’Executiu regional mitjançant pactes. En els últims quatre anys, Revilla ha governat en coalició amb el PSOE, que ha sigut el seu aliat durant les quatre legislatures en què ha sigut president. No obstant, el PRC també va sostenir dos governs del PP, entre el 1995 i el 2003, i precisament els vots de Revilla són els que, segons el CIS, necessitaran el socialistes i el populars si guanyen el 28M.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a Cantàbria

A Castella-la Manxa, l’escassa fragmentació política fa que la pugna del 28M es dirimeixi entre la suma del PSOE i Unides Podem i la suma del PP i Vox. Els morats es van quedar sense representació fa quatre anys, després d’una legislatura en la qual els seus vots van ser clau per tornar al poder l’esquerra en una comunitat autònoma que només va deixar de governar del 2011 al 2015, quan la va presidir María Dolores de Cospedal. Si Unides Podem no es recupera, el socialista Emiliano García-Page es jugarà en solitari la presidència que ostenta des del 2015. El CIS el i reforça amb una estimació de vot per sobre del 47%.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a Castella-la Manxa

La mitjana de totes les enquestes sobre les eleccions autonòmiques publicades des del setembre acosta el PP d’Isabel Díaz Ayuso una mica més a la majoria absoluta i obtindria 66 escons, un més que fa dos anys. L’empat actual entre Més Madrid i el PSOE es trencaria a favor dels primers, tot i que tots dos pujarien respecte al 2021. Més Madrid aconseguiria 26 diputats, i el PSOE, 25. Per la seva banda, Vox aconseguiria 12 parlamentaris, un menys que ara, i Unides Podem s’emportaria la pitjor part i es quedaria amb 7 representants, tres menys que en l’actualitat. Amb aquests resultats, Ayuso podria reeditar el Govern regional, però no aconseguiria evitar de nou quedar en mans de Vox.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a la Comunitat de Madrid

En la batalla autonòmica més igualada del mapa, la mitjana de totes les enquestes publicades des del setembre deixa els blocs d’esquerra i dreta separats per només un escó. El PP obtindria 35 parlamentaris (16 més que el 2019), i el PSPV, 29 (dos més que fa quatre anys), i Vox i Compromís mantenen la seva particular disputa per la medalla de bronze: Compromís aconseguiria 15 representants (dos menys), i Vox, 14 (quatre més). Unides Podem es quedaria amb 5 escons (tres menys). Amb aquests resultats, les esquerres no podrien reeditar l’Executiu per només un escó, perquè la suma del PP i Vox assoliria els 50 diputats, el llindar de la majoria absoluta.

Clica aquí per veure com estan les enquestes al País Valencià

A Extremadura, l’actual president, el socialista Guillermo Fernández Vara, defensa l’única majoria absoluta del PSOE en el mapa polític autonòmic, mentre que el PP, amb María Guardiola com a candidata, aspira a recuperar el poder en una comunitat que només va governar quatre anys (del 2011 al 2015). La força que tinguin Unides Podem i Vox, davant la previsible desaparició de Ciutadans, pot ser decisiva per inclinar la governabilitat en cas que Vara perdi la majoria absoluta. En aquest context, les enquestes pronostiquen que el PSOE podria necessitar Unides Podem per mantenir la majoria a l’Assemblea d’Extremadura, per la qual cosa queden obertes tant l’opció de reeditar l’actual Executiu com la possibilitat d’un gir a la dreta.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a Extremadura

A Múrcia, el PP es llança contra el que seria el seu vuitè Govern regional consecutiu en unes d’autonòmiques, tot i que en les últimes el partit més votat va ser el PSOE. Des del 1995 governen els populars en una regió que va estar a punt de viure un canvi important el 2021, quan els socialistes i Ciutadans van pactar una moció de censura contra l’actual president, Fernando López Miras, la qual va acabar fracassant, però va sacsejar tot el tauler polític nacional. Per retenir el poder, el PP es va recolzar en diversos diputats trànsfugues de Ciutadans i de Vox. En aquest context, les enquestes pronostiquen que el PP continuaria necessitant l’extrema dreta per mantenir la majoria a l’Assemblea Regional de Múrcia, però tancaria la porta a qualsevol opció d’un Executiu alternatiu d’esquerres.

Clica aquí per veure com estan les enquestes a Múrcia

Notícies relacionades

MAPA | Tomb als consells comarcals: així queden les majories després de les eleccions municipals 2023

¿Qui governarà cada diputació a Catalunya? Així queda el repartiment de poder després de les eleccions municipals 2023

A Navarra, la fragmentació del parlament es podria accentuar i obligar els partits a forjar de nou pactes a diverses bandes. Si el 2019 les dretes es van presentar aglutinades en la coalició Navarra Suma, ara ho fan dividides entre UPN, el PP i Vox. Les enquestes indiquen que UPN guanyaria les eleccions, però el bloc conservador no podria impedir que l’actual presidenta, la socialista María Chivite, reedités la seva aliança amb Geroa Bai i Contigo Navarra (la coalició de Podem, IU, Batzarre, Aliança Verda i Equo). No obstant, EH Bildu tornaria a ser imprescindible per a la investidura.

A La Rioja, governada en aquest moment per la socialista Concha Andreu amb el suport d’Unides Podem, les enquestes mostren un panorama molt ajustat per aconseguir els 17 escons de la majoria absoluta. El PP, que presenta com a candidat Gonzalo Capellán, podria guanyar en vots al recollir les restes del naufragi de Ciutadans, però necessitaria el suport de Vox. El possible desgast dels socialistes faria que depenguessin novament de la coalició Podem-IU i, fins i tot, del Partit de La Rioja. Fa quatre anys, la balança es va inclinar cap a l’esquerra per un sol escó i aquesta vegada es podria repetir la història.