El Suprem reobre una causa contra l’Associació Catalana de Municipis pel procés

El Tribunal Suprem ha ordenat reobrir la investigació judicial seguida contra nou membres i directius de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) investigats per delictes de malversació, frau i exaccions il·legals per actuacions vinculades al procés. La Sala Penal estima així el recurs del fiscal contra el sobreseïment que va acordar l’Audiència Provincial de Barcelona el 8 de juliol del 2021 i, com el ministeri públic, considera que el tancament va ser precipitat.  

El Jutjat d’Instrucció número 16 de Barcelona va obrir diligències prèvies a l’admetre a tràmit una querella de la fiscalia contra aquestes nou persones per desviar fons de l’ACM des del 2015 cap a finalitats alienes a l’associació, suposadament per crear estructures que permetessin la celebració del referèndum independentista i dur a terme altres activitats vinculades al procés. Entre altres diligències, el jutge va acordar entrades i registres, així com la confiscació de dispositius electrònics i el secret de les actuacions.

El juliol del 2021 l’Audiència Provincial de Barcelona va acordar el sobreseïment de la causa, a l’estimar els recursos que van presentar els investigats contra diverses interlocutòries del jutge d’instrucció per entendre que s’havien vulnerat drets fonamentals com el de defensa i intimitat. No obstant, el fiscal va rebutjar aquesta vulneració i va recórrer en cassació el tancament de la causa al considerar que havia sigut presa de manera anticipada, extemporània i improcedent.

En la seva sentència, ponència del magistrat Juan Ramón Berdugo, la sala coincideix amb el ministeri públic que el sobreseïment acordat per l’Audiència Provincial de Barcelona va ser precipitat. La Sala, a més, avala la interlocutòria en la qual es van acordar les entrades i els registres i precisa que aquesta resolució va detallar els fets investigats, les persones afectades i els possibles delictes que s’investigaven.

Secret de sumari

Respecte al secret de les actuacions, la sentència explica que és cert que es van estar investigant de manera ininterrompuda, al llarg d’un any, diverses persones que estaven clarament identificades i a les quals s’atribuïa des del primer moment la comissió de diversos delictes, però també ho és que perquè pogués prosperar la investigació s’havia de portar a terme –i no només, com veurem, en la fase preprocessal– sense coneixement de les persones investigades, fet que es justifica quan, a l’interposar la querella, el fiscal sol·licita del jutge d’instrucció que s’acordi el secret sumarial, petició a què es va accedir.

Per a la sala, «va resultar necessari prorrogar la investigació sense coneixement dels investigats, precisament per obtenir els elements incriminatoris suficients per a l’admissió a tràmit de la querella, sense perjudici que el mateix jutge d’instrucció acordés el secret de les actuacions a l’apreciar la necessitat de continuar la investigació a l’esquena dels querellats per obtenir el material probatori suficient per acreditar els fets posats en el seu coneixement».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per això el tribunal rebutja que s’hagin vulnerat els drets fonamentals dels querellats i indica que, «quan siguin cridats a declarar en qualitat d’investigats, podran fer totes les al·legacions que considerin necessàries i procedents i contradir les documentals i altres proves ja practicades, aportant tota la documentació que disposin i proposant les testificals, pericials i altres proves que tinguin relació amb els fets».

En qualsevol moment

El Suprem admet que el control de nul·litats es pot fer en qualsevol moment del procés, però afegeix que la llei processal, amb suport en la doctrina constitucional, suggereix com a moment oportú per efectuar al·legacions al respecte el de la fase de judici oral, mitjançant el plantejament de qüestions prèvies, ja que llavors el tribunal té «una immillorable perspectiva d’anàlisi del conjunt de les actuacions i permet, per tant, valorar amb més rigor els efectes i els mecanismes d’interacció entre els diferents mitjans que integren el quadro probatori».